Diumenge 29 de Juliol. "Apoiaduras"

Si!!!!
El collserola team al maresme! A descobrir i gaudir dels peraltes, apoiadures i tot el flow d'aquestes contrades. A les 8:30 arriben a Mataró, en recullen i pujem fins la benzinera "dara". Descarreguem les bicis i comencem amb les primeres pedalades, una pista plana i sorrenca, tremquem cap amunt a buscar els corriols que portem fins la granja de porcs. Primeres rampes del día, terreny sorrenc i elevada temperatura fan patir al personal. Després de guanyar uns metres cal perdre'ls i ho fem amb un corriol fantàstic per acostumbrar-se al terreny, diferent de collserola i que provoca moviments i sensacions diferents en la bici. Aquest corriol baixa i puja i va fent, divertit, al cap d'una estona l'abandonem per agafar una escapatoria ben sorrenca fins la riera. Un bonic bucle per començar el matí.
Continuem pujant per la riera fins la rotonda de les putes. Al pasar sota l'autopista hi ha una rotonda al costat del bell raco on es possaven les putes i d'aqui el nom. Després agafem la bonica pujada del coll de parpers que pasa  sota per un  tunel sota la carretera. Es una  pujada molt maca, ombrivola (cosa que es d'agrair amb aquestes calors) i amb algun repechon durillo, tot i que al ser corriol enganya. Enllaçem amb un corriol de pujada fins una pista i allà agafem el corriol artificial dels avis. Ja queda poc per arribar a sant Carles, petita pujada amb pista i ja hi som. Veiem per on es tiraben alguns bikers agosarats, decidim que no estaria gens malament una gerra ben freda de cervessa i esmorçar, però el bar es tancat per vacançes i no tenim més remei que continuar pujant fins el dragon khan.
Baixem fins la carretera per una pisteta maca de deixar correr la bici i ja hi som a la cantera, ara toca remontar fins la "torrasa" per poder gaudir del dragon khan. Com diu el Pepitu: aquí no regalen rés!
Sí la sort no ha acompanyat amb el bar, si amb el sol, ja que per pujar a la torrasa un oportu núvol tapa momentaneament el sol, sort perquè la pista es oberta i te uns bonics repechons que son la penitencia per al plaer que estavem a punt d'experimentar. I ja el tenim aquí, el Dragon Khan versió clàsica.
El dragon comença amb un corriol ziga-zaga, uns peraltes, un trencall a la dreta, baixem més recte fins creuar una pisteta i tornar a trencar a la dreta. més ziga-zaga amb alguns revolts i peraltes que fan marejar al personal...d'aquí el nom. Sortim a un altre pisteta i trenquem a l'esquerra amb el primer rampage, lliço de prestancia del mestre Rovira, enllaçem amb el segon rampage, pedra on es pasa fent una mica de punteria, revolt a dretes i avall. Comença a passar-nos gent, sembla les rambles, el dragon es un corriol molt clàsic del maresme. Ara toca un tram estil ladera amb una bonica caiguda a la dreta, més val no pensar-hi ni mirar massa, sort que dura poc tros. Petit repechon malparit de platillo on el Jose fa una exhibiciò pujant-ho tot i a més amb espectadors. Més corriol de baixada i un altre petit tram de pujada que ens condueix al tram més espectacular...el tubo, un tub amb una traçada ben marcada que es va enfilant per els costat però d'una manera suau i que es pot deixar correr la bici, E S P E C T A C U L A R.

Després del tubo un altre remontada, l'ultima, i torna a baixar per una pisteta tralladeta però amb una traçada neta i clara per la dreta que a tornes es creua a l'esquerra, unes enllaçades més i arrivem a la carretera, on només resta posar la cirereta al pastis amb un ultim suspir de corriol que ens deixa en una pista que ens porta a Dosrius. Ens hem guanyat l'esmorçar i sobre tot les cervesses!!!

Són dos quarts de dotze quan esmorçem i deixarem per un altre ocasió la pujada  del CITA fins can Bruguera i els enllaços de corriols. Avui ja hem fet feina, el primer día que fas el dragon khan ja no es pot millorar, nomes resta baixar cap a casa i això fem. Agafem la riera d'Argentona i entre canyes i trampes sorrenques anem baixant fins Mataró.

Estic molt content de la jornada, de que els meus amics hagin pujat a pedalar per aquestes contrades i així poder compartir els meus nous camins amb els meus vells amics. Crec que la sensació general ha estat molt agradable, a les pujades el Jose feia el seu sonriure esplendit, al Pepitu s'el veia content i eixerit, procurava estar a totes, pujant i baixant, bravo. L'Albert està fort i penso que haura gaudit de la sortida, i el Salva tot i patir com només éll sap fer a la pujada ha disfrutat com un porc al dragon khan, ja que anava escoltant darrera meu els seus crits de OH! AH!

Quan passin aquestes calors i us vingi de gust continurem amb les apoiadures que encara queda la meitat de la ruta prevista...

Salut nois.