Sí, aquest diumenge era el día de la mare i es veu que el Bernat ha pensat de regalar-li un pneumàtic, envolicadet i tot. Ja heu vist la foto. Molt bonic.
Es preveia un bonic diumenge de bici, kilometrada fins a cerdanyola i trialera de probike amb aquella fluidesa. Trobo al grup pujant per la carretera, els primers són l'Albert i el Pepitu que fan tasques de sollado, més endevant el Salva guerrillero amb el Bernat i el Jose. Ens trobem a les aigües i després de concretar la ruta enfilem carretera amunt fins vallvidrera, a bon ritme, hi ha ganes. Despres de veure la futura seu del club social collserola team, (Salva a veure si afinem la punteria del cuponazo) anem per la torre de comunicacions a buscar el camí del totxo, evitant bucles tot i les protestes del personal...en aquell moment no sabiem pas que serien l'ùnic corriol que haguesim fet...can cortes, urbanització asfaltada fins la masia okupada i...aquí comença el camí que baixa al fons de la vall i ens porta a la carretera de sant cugat on empalmar amb la trialera de probike.
El camí comença perdut per les males herbes, mala senyal, continua tapant-se i amb la traçada no molt neta, llisca molt el terreny pedregos ja que és molt humit, i amb aquestes circunstàncies estem quan el Bernat emocionat amb els "apoios" i les tècniques maresmenyes busca una pedra on recolçar-se per sortir disparat i...pam! la pedra es com un silex japones i talla la coberta com si fos de mantega, ja podem dir adeu als kilometres, corriols, trialeres, apoios i tota la resta d'elements superficials del mountain bike per centrar-nos en la essencia que ens uneix...L'ESMORÇAR!!!
Desprès de fer una reparacio Mac Giver total com es pot veure en el magnifíc reportatge fotogràfic del Bernat, no ens queda més remei que baixar amb prudencia a buscar la carretera de les planes i el bar la esquinita. Esmorçar fantàstic amb copa de cava i cigalò per cel.lebrar que el Salva ja és avi. Tornada directe per la carretera de les planes amb variant per el camí de la llanega, on foto una miqueta de ritme a veure que tal, normalitat ja que el Berni no pot forçar la bici, el Jose darrera meu, el Pepitu després i al final el Salva atacant l'Albert, lleig.
Dispersió per tornar, el Salva i el Jose a rodar per les aigües, el Flecha al mortirolo, l'Albert i el Bernat carretera i jo al cotxe.
4 comentaris:
Nois, malgrat la sortida esguerrada, jo avui m'ho he passat molt be.Feia dies que no eram tots junts i com sempre la vostra companyia ha estat fantastica.A mes a mes he pogut brindar amb tots vosaltres per la meva neta.
Gracies.
Amb respecte als teus comentaris sobre els meus atacs, tinc que dir que jo no ataco mai, "Son los demas que se me caen por detras" Ja Ja Ja
Jo també m'ho he passat genial.
Les cirscumstàncies han fet canviar el xip de la sortida però tot ha anat molt bé.
Eduard: la teva nova etapa a Mataró t'està tornant a possar en forma per gaudir del btt. M'alegro per tu però per alguns "eres referencia a batir en el Pedraforca"... ja ets conscient?.
Com sempre, una bona crónica, peró deixam que faigi algunas puntualitzacions. El Pepito no va anar per el Mortirolo, si no que vem anar plegats, ell, el Salva i jo per anar a buscar el corriolet que per San Just, va a petar a Sant Joan de Deu, després altre corriolet per el Parc Cervantes, qui diu que no vem fer corriols!. Malgrat tot, bona sortida i amb la celebració ja estaba ve que no fos mes exigent, que venen dies durillos...
Jose tens raó, em vaig adonar al publicar-ho però em va fer mandra canviar-ho, pecata minuta.
Publica un comentari a l'entrada