L'encerrona de Begues

Diumenge 13 de Maig. Sortida per noves terres, barcelona sants-begues. 65 km de no res, je je je.
Sí nens i nenes del cap dret, avui hem tornat a fer kilometrada i no ha estat gens malament. Començavem el dia rodan placidament per la bordeta fins guanyar hospitalet i cornella, s'escoltaven converses i riures i les cames anaven practicament soles. A cornella l'estadi del espanyol, creuar el llobregat i endisar-nos per els camps agrícoles del prat. Continuava  l'alegria en les cames. Guanyem sant boi, viladecans i començem a enfilar-nos suament per darrera cap a Sant Ramon, primera "tachuela" de la jornada. Marco ritmet i de prop en segueixen el Jose, Bernat i Pepitu, tancant files el Albert i el Salva. A dos corves de coronar el cim agafem un corriol interessant que ens porta cap avall en direcció sant climent, on pujem fins el cementiri i llavors comença una exigent pujada fins adalt la carretera de torelles a begues. La pujada "se las trae", te forts repechons i es llargeta, has de estar preparat per no patir fins l'extenuació. Cal remarcar que quan sembla que tot ha passat, inclus després de fer una petita bajadeta per recupera l'alè, arriba el repechon final fins la carretera, no és massa llarg però té unes rampes brutals i a més el terreny es sorrenc, patina i s'engantxa la bici com una puça. Cal dir que si en la primera part de la pujada el jose i un servidor hem marcat el ritme, en aquest últim tros el Bernat ha estat intractable i ha pujat amb aquella prestància dels millors.
Adalt en la carretera enlloc de pujar per la mateixa fins a begues, el Bernat ens condueix per un bonic corriol de suau pujada fins a begues. Trobem un grup ciclista i preguntem on esmorçar i recuperar les malmeses energies, despres de uns "bandazos" propis del collserola team i de preguntar (el vell gps de tota la vida) als peatons de la zona trobem la masia antigacuadradecavalls on hem esmorçat força bé, tant de contingut com de preu, tot i que el Pepitu no ha quedat del tot satisfet amb el seu entrepà de truita...
El "planing" del día era pujar fins a begues, gairabé tot pujada i durilla, ja ho habiem sofert, esmorçar i camí de tornada, 95% de baixada. Aquí el cap de taller ens mostra el seu humor negre i ens deixa caure l'insinuació de fer uns bucles per uns corriols fantàstics abans de agafar el camí de tornada...ens temptà i mosseguem l'esqué, ja hem caigut a l'encerrona!!!
Efectivament, sortim d'esmorçar i començem a pujar, agafem un corriol i...cap amunt, el bucle està resultant exigent, al final hilvanemt dos corriolets de baixada força divertits. Després continua la festa amb una pujada per pista fins unes antenes per agafar una trialera, l'Albert està tocat i a mitja pujada decideix girar cua, home savi, la resta continuem pujant enganyats amb allò de "no pot faltar gaire..." em pesa l'esmorçar (sobre tot el donut, je je) i el Jose s'escapa als repechons d'aquesta "tachuela", al final aconsegueixo agafar-lo estirant les pulsacions al màxim. La trialera de baixada no està malament, no té gaire dificultat tècnica però el terreny és molt pedregos i suelto, amb el que has de estar alerta tota l'estona i esgota molt, resultat de tot plegat: el Pepitu s'en va d'excursió per els aires, cau en els matorrals però es deixa una bona marca al genoll.
Després d'aquest fantàstic bucle de corriols gentilessa del cap de taller, ens retrobem amb l'Albert a la carretera de Begues, baixem uns metres i agafem una nova trialera que ens baixara fins sant Climent. Repetició de la jugada, camí sense grans dificultats tècniques però terreny exigent amb totes les dificultats del mon, resultat: l'Eduard sèn va d'excursió encigalats per un miratge de wallrides maresmenys, rascadeta de res al braç. La trialera ens deixa força avall i aprop de sant climent, però encara queden repechons i "tachueles" que tot el grup menys el Bernat creiem que superen el "5%" de pujada de la tornada. Donada la situació rodejem sant Ramon de tornada, mirant amb ganes de gresca però sense forçes, així donc continuem fins sant Boi i els camps agrícoles del prat, arà els riures i converses ja no s'escoltem amb l'alegria del matí, i les cames ja no van soles, van acompanyades d'un dolor intens...Estadi de l'espanyol, cornella i llaaaaarga carretera de la bordeta amb trampes amagades i tot en forma de "tachueles" com la de Aprestadora. Per fí, arribem a Sants després de la genys menyspreable xifra de 65 kilómetres en les cames, un bon entrenament per el Pedraforca.

P.D: a veure si rematen el mes de maig i la proxima semana fem la ruta del maresme!!!