Dos bons atacs.

Trobada amb els amics, faltaben el Fletxa i el Edu, per tornar a gaudir, qui pugui, del bonic esport del Mtb.
Ja pujan per Sarria noto que les cames no txutan be, vamos como el Sergio Ramos, i nomes començar les rampas de Vallvivrera demano socors.M'arrosego tractan de mantenir el tipus, sort que l'Albert tambe esta "de lo suyo" i es mante a costat meu.Arribada a les Aigues on sembla que rebifo una mica, pero no ,  falsa alarma, pujada dolorosisima per Can borni, on se m'apareixan tots els fantasmes de la bici.Sol , l'Albert mantenin un ritme sostingut fa rato que ha marxat cap amunt tot seguin l'estel de els dos pajaros, que ni sienten ni padecen, acabo de pujar fins a la carretera amb la intencio de tornar cap a casa.
A dalt, convençut per els companys els acompanyo cap a la trialera del Sol i Aire, i despres els hi agraeixo molt ja que he disfrutat com un berro, i aixo que era una autentica pista de patinatge, on els sustos es succeian un rera l'altre.Els troços de predra eran realment dificils, on costaba molt, no ja anar en bici sino solamen caminar amb la bici.Unes quantes relliscades i arribem al final, deixam'me per ultima hora la morrada del dia.Una arrel i una pedra totes dues molles han fet que sortis per les orelles de la bici.
Remuntada amb alegria cap a can Gener, on hem pagat part del convit de casament del Isidre.Crec que s'han equivocat amb el preu, perque ha sigut realment car.Ja ho esbrinarem.
Pujada per el bon rotllo on el Jose ha possat un ritme "de los suyos, pa probarse"i curiosament el Cap de Taller s'ha quedat amb el poble.Pujada amb ritme fins trobar de nou al Duke, que s'habia relaxat, moment que he aprofitat per fer un atac devastador que ha durat 15 metros i m'ha servit per escorçarme uns quants anys de vida, el Berni m'ha agafat en un moment , el Jose tot seguit i l'Albert al tran tran tambe m'ha passat per sobre.Tot un exit el meu atac. Pero en guardabe un altre encara que diferent.
Trialera cap amunt, menys dos troçets tota damunt de la bici i retrobada amb l¡Albert per anar cap a Vista Rica.El Berni tot sol,claro como entrenamos con los mejores, ha pujat el turo en lloc de anar per la pista.
Doncs alli a Vista Rica ha tingut lloc el segon atac del dia , el definitiu.per mi i per el meu coll, ja que no se quina mala bestia m'ha atacat pero ma deixat tres fiblades que m'ha deixat el coll com una sobrasada.Escric aixo despres de pendrem la meva capsula de antihestaminics i posarme la pomada amb cortisona.Aquesta nit i tingut febre i tot.
Be , baixada per la font del Borni, i despres el corriol del Museo de la Ciencia que feia temps que no el feiem i ara esta mol divertit,  a les curves han fet uns peraltes on es pot practicar la tecnica Maresmeña de "los apoyos"
Un altre dia de patir i de gaudir amb la bici i la companyia dels amics.