Mataró es un festival!

Si nens i nenes del cap gros, Mataró es un festival de corriols, tinc un bikepark darrera de casa i no ho sabia.
Dissabte truco al Berni, el Jose i Salva són fora, el Pepitu no surt (encara deu estar congelat del diumenge passat, je je je) i no sabem rés de l'Albert, així doncs proposo al Bernat de sortir per Mataró a veure que trobem. El cap de taller amb la seva habitual eficiencia troba tres recorreguts amb el gps, es presenta a casa a les nou, triem a la babala el recorregut "corriols fins avorrir" amb la idea de fer corriols però desconeixen les característiques del camí, nomes una dada, el 90% del recorregut es corriol i dos noms: dragon kan i ....abismo de helm.
Arrenquem xino xano al costat del mar en direcció nord, cap a Girona, pujem per la riera de rocafonda i trenquem a la dreta per agafar una pista que porta a llavaneres, després diversos trencalls, sortim a una carretera que porta a Arenys de munt, la seguim molt poc i desviem a la montanya, i començem agafar corriols, ara de pujada, ara de baixada, molt poca pista i un recorregut exigent. Pujar per corriols dona una sensació erronea que nomes al cap dels kilómetres les cames et recorden: el camí pujaba, i molt, però el corriol et manté distret pensant en mantindre l'equilibri i sortejar obstacles.
Després de 15 kilómetres de enllaçar corriols (sort del gps perquè alló sembla un laberint) la ganota feia presencià en les nostres panxes. Arribem a un punt en el que desviant-nos uns 500 metres trobem la salvació: Can Bruguera, una masia restaurant on podem esmorçar i recuperar forçes. De moment la primera valoració del recorregut es positiva, i sortim amb ganes de continuar descobrint. Tornem al recorregut i continua amb la mateixa tónica: corriol de pujada, espectacular, corriol de baixada, espectacular, un petit enllaç de pista i...corriol amunt, avall....

El Bernat està en un bon estat de forma, i a més portava una bona montura, una cylco totxo, no hi habia qui el seguis, tot i portar un més corrents per els matins i haber perdut 7 kilos, cap als 25 kilómetres s'ha acabat la benzina i estava en modus supervivencia ja no en el sollado, en la sentina. Salva, es aquell moment d'arribar als containers fet caldo i no tenir esma ni reflexes per la trialera, agafar la carretera i dir "us espero en el merendero cremat", jo estaba igual, faltaben 8 kilómetres i no tenia reflexes, però no hi havia alternativa i els corriols no s'acabaven, i a més amb repechons traidors. Mentrestant el Bernat disfrutant com un berro.

Per fí arribem a una pista, un carrer i l'hospital de Mataró, via Europa avall i arribem a les 14:30 a casa. Estic rebentat, però molt content del festival de corriols i una bonica sortida. Sobre el paper 35 km poden semblar pocs, però el recorregut és exigent i realment no es fa curt. La qualitat dels corriols és molt bona, no tenen grans dificultats técniques, són molt divertits, la dificultat resideix en el tipus de terreny molt diferent de collserola, es un terreny típic sorrenc del Maresme i les reaccions de la bici així com les sensacions són extranyes.

En definitiva, ja tenim una ruta decent per poder venir tots a gaudir del Maresme i quedar "empachats" de corriols.