Sortida 12-02-2012

Si, feia fred, sobretot al matí, després d'esmorzar no. Puntualment a les 8.30 ens vam trobar el Pepitu i un servidor al punt habitual, sense entretenir-nos vam emprendre la marxa cap a Collserola, la fresqueta i el vent ens deien que millor estar en moviment, el Pepito portava una idea al cap, la curiositat podia amb ell, i l'objectiu del dia es deia, Muslim Summit. El valor afegit era que tota la banda Sud de Collserola sempre és més càlida que el cor de Collserola. Amb aquest objectiu i el punt d'avituallament escollit, La Salut, vam pujar per carretera fins el pàrking del Turó d'en Cors, d'allà vam començar el primer corriol, un de tants, era un dia de corriols, aixi doncs, corriol fins la “ladera” i continuació fins entrada font de la cova, distracció mental que després arreglaríem i baixem pista de la casa abandonada, girem a dretes, i anem a buscar el següent corriol, que circula amagat a l'esquerra de la pista que du a la Penya del Moro, ens plantem a la seva base i comencem la curta però exigent escalada, fins els travessers de fusta, peu a terra i fins el mirador. Una vista ràpida a la panoràmica i comentem l'encert d'haver escollit la zona, hi toca el sol de valent, i ajuda una mica a combatre el fred. Doncs cap avall, inaugurem la trialera del Muslim Summit, verge i desconeguda de baixada, recordem que uns inconscients la van pujar dies enrere. La trialera és factible, divertida i només amb un punt de o m'hi “aberrontxo” o no. Acabat aquest tram empalmem amb la trialera que ens du al bosquet, un corriol maco i divertit, on en la part més pedregosa el Pepitu s'hi llança amb confiança després d'executar un peralte amb destresa de Pro. Acabat el corriol ja trobem la Salut, i els amics Salva i Jose que ens acompanyaran en l'esmorzar llarg però fred, concluim que la Salut està molt bé, però és un lloc fred... Bé després de dos cafetons, re-emprenem la marxa, decidim anar a buscar la zona de la Font de la Cova o Sargantana per enfilar-nos de nou a la muntanya. Passats uns centenars de metres, a mà dreta surten 3 camins, i un d'ells es dirigeix a Penya del Moro, les meves sospites son que aquella pista és l'autèntic Mammoth de Collserola, efectivament, però com que busquem el sol com dos llangardaixos, ens hi dirigim de cap, efectivament, al cap de dos corves ja hem entrat en calor, i enfilem la dura recta final que ens durà al corriol de mà dreta, si, no podem donar per conquerida tota la pujada, ja que agafem el corriol que ens porta de nou a les estribacions de la Penya del Moro. D'allà seguim remuntant i agafem el següent camí passada la pista que ens duria a la de la Font de la Cova. Ens enfilem i pràcticament tota és ciclable, és aquest el corriol que haguéssim pogut fer el matí per completar la ruta. El vam fer no fa gaire de baixada i els punts complicats semblen ara molt factibles. Bé una vegada arribats al coll, donem la volta a ma dreta i investiguem un corriol que descartem finalment, un altre dia? Ens plantem doncs de nou a l'entrada de la Font de la Cova, i arribem per carretera al merendero cremat. Pista i oh sorpresa, el Pepitu no vol perdre sensacions de Can Llevallòl i anem a buscar aquest deliciós camí, el memoritzem, l'executem amb ull clínic i els dos ens llencem per les escales de fusta molt ràpid, evidentment és molt més ràpid encarar les escales que enfilar-se a l'esquerra. I doncs llestos? No! Ladera de baix fins el pàrking del tennis, per completar una jornada de corriols i enllaços que ens fan parlar sobre una ruta per arribar a la Salut farcida de corriols i amb l'abric del sol. Carretera d'Aigües, Mortirolo, benzinera, manguera i cap a casa, curiosament tenim més fred baixant per Barcelona que a dalt la muntanya.