Crónica de una muerte "anuncis"

Diumenge 22 de maig 2011.

Avui m'he llevat amb ganes de bici, arrosegant cansament semanal però amb moltes ganes de bici. Esmorçar lleuger i a les 8:45 sortia per la porta, carrer Gomis, esquivant la pujada de la Quiron, que bé, Republica Argentina, Craquinkuel, bonanova i plaça de Sarria. La colla està al completo, només falta l'amic Josep Palmer. Pujada per la carretera fins a Vallvidrera, quin ritme endiablat que porta el grup, al mirador ja treia "sapos" per la boca i anyoraba la costa de la Quiron, dura, sí, però al meu ritme. El Salva s'adona de les meves feblesses i apreta, vol deixar el sollado per un altre a Irati, a poc d'arribar a Vallvidrera, no puc més i decideixo morir matando, a rebentar la patata, llenço un cutre-atac consentido i sinsentido, que l'unic mal que fà és a la meva musculatura que s'en ressent una mica.

Arribem a la mítica plaça del funicular de Vallvidrera (0º graus, ni fred ni calor senyora, ja ja ja), i possem aigua a la font per no perdre el costum. Continuem fins sota de l'antena on els mijta nenes ens anem per la pista i els homenots fan el corriol, callaré per no ofendre, però jo estaba en el primer grup, como pesan las viandas pamplonicas! Cami del toxo i trialera, el Salva continua aperaltant como los valientes, però no arriba als 90º graus de l'altra dia i per això no perd adherencia. Font groga i pista cap al forat del vent, repechon i tornem a veure l'excel.lent estat de forma de l'Albert, la fiabilitat del Jose, el bon fer del Pepitu, la soltura del Salva, la supervivència meva i ens falla el Berni, que té mal de cap i no es troba fi. Pista del forat del vent, trialera del Juaco, caminet de la torre de la llum, dubbies (que ja estam molt gastats i de sube-baja poco) pista de nou i cap al cementeri, tallant la pista per els corriols on el Pepitu mostra una gran finura que desprès confirma en el corriol i el punt mític de la pedra. Arribem fins als anuncis i com que ja no es pot baixar el tieso (sempre retindré a la memoria l'Albert baixant de cantó amb un peu fora) anem per la trialereta nova del costat. Arribem a la autopista i comprovem que està canviat, enfilem per el corriol de sempre i aquesta vegada el Pepitu no té cap incidència amb els automàtics com fa anys, je je je. Trialera bucle de les ultimes descobertes quan anavem per allà, Salva obre camí i el segueix bé el Berni i el Pepitu que segueix molt fi, realitzant traçades molt interessants i encertades. Al final del cami, Cerdanyola, pista per els camps i cap a Can Coll a esmorçar, abans el Berni ens fa una bonica demostració de perquè és el cap de taller, en un repechon la bici li chupa la cadena, en un pis pàs, desmonta les bieles i allibera la cadena, i tot això sense eines addients, de fet utilitza una clau de porta per obrir el cargol.

Arribem a Cerdanyola i enllòc de pujar fins a Can Coll a esmorçar, descobrim un bar del que teniem referències i probem que tal. Ens agrada, bon preu i jalar correcte, una bona alternativa per a Can Coll. Pujada sense floritures per Can Borrell, no puc explicar gaires coses perquè vaig mooolt enrere, la digestio va fent i necessita temps. De can Borrell cami clàssic fins a can Gener i després pujada fins a la font groga per dos punts, El Jose, potent, l'Albert, fort, el Pepitu, combatiu, i el Salva, valent, pujant per on li agrada al Jose, el BErni i jo que anem més tocats i no volem repechons sino agafar un ritme, continuem per la pista. Ens retrobem a la font groga, on arribo demanat l'hora i pietat i...no puedo más! La colla continua per Can Borni fins a Barna i jo utilitzant la excusa nº 3, tinc pressa, tinc convidats, marxo arrabasada avall totalment esgotat.

Bonic diumenge de mountaint bike.

P.D: M'alegro que les plaçes del pais s'omplim per una vegada sense que el futbol tingui res a veure.