La trialera del Pixarreta

Diumenge 8 de maig del 2011.

Día ruful, cel encapotat, boira, temperatua fresca, condicions adverses, per homenots. Pujada a ritme a les 9 del matí per la quiron, uf! feia tard i no podia relaxar-me, trobada amb la colla al funicular de les aigües, 9:20, són tots menys el Josep, es nota que s'apropa Irati, hi han ganes i no conve faltar. Pujada per els bombers, el Jose es mostra intractable, el Berni treu rendiment dels seus entrennos furtius, i el pepitu sempre allà amb aquell punt d'honor, era el seu día. Vallvidrera i camí del toxo, tot pinta a una baixada directa fins ca la Carme, el día no acompanya, però hi han ganes de bici. Pujant per sota l'antena al cami del toxo, el Jose pateix un incident i cau de cul fent-se mal en una natga, decideix baixar directe a ca la Carme, l' Albert l'acompanya. La resta seguim fins a can Cortes i anem per la urbanització a buscar la trialera on ens van perdre i que no te nom, fins avui, el terreny esta moll i les pedres i arrels semblen pistes de patinatga, costa dominar la bici que té reaccions vives i inesperades. El Pepitu sembla volar pe sobre les pedres i flota com un peix a l'aigua, està comodo i baixa amb ritme, es fa gairabè tota la trialera que amb les condicions d'avui es molt dificil, per això i amb honor d'un clàssic de la colla batejem oficialment aquesta trialera com el cami/corriol/trialera del pixarreta. Arribem a les Planes i remontem per carretera fins a ca la Carme on esmorçem com uns senyors, amb la sensació de la feina feta, vint i pico km abans d'esmorçar i per la zona de ca la Carme. Per rematar el día pujem per la cua del panta, i en el merendero cremat decidim allargar el tema, baixada per uns corriols divertidissims que ens ensenya el Bernat i que ens portem a la hipica, toca remontar per la font de la Beca i els seus repechons en curva. Quan semblava que el día tocaba al seu fi, la colla m'acompanya a la carretera de les aigües, 8 km més de propina arriban així vora els 50km.

Tic, tac, Irati treu el cap...