Quan arriba el dumenge el meu cos, com si d'una droga es tractés, necesita la seva dosis de adrenalina, necesita segregar las endorfinas que durant la llarga setmana "laboral" tant ajudan a afrontar els problemas i que es van esgotan i em fan esperar el proxim dumenge amb força ansietat. Aquest dumenge, venía a cero d' endorfinas, i no em trobaba del tot bé, em costaba mantindre un ritme espiratori (Sobre tot avants d'esmorçar), vaig arribar sensa gana a Can Janer (Mal síntoma per mi...), i clar, malgrat que la vostre companyía em fa oblidar molts dels problemas que ting, no estaba gaira en pau amb mi mateix, aixó fa que sigui més critic amb quasi be tot, i que respongui cosas que no penso (...Uno es esclavo de sus palabras y dueño de sus silencios?...), per tant, i sensa voler pecar d'un excés de sensiblería, grácies per la companyía que em feu tots i cadascun de vosaltres, per ser com sou, per la toleráncia que teniu, per la comprensió que demostreu, la amistat que gratuitament doneu, sensa vosaltres no esperaría las sortidas en bici com las espero.
PD. El toro com animal m'agrada molt, "la fiesta nacional" no es mi fiesta nacional, encara que no ho entengui em dona igual que el Berni plori quan veu al senyor dels lleons abraçar a un tigre, i no, no em sembla bé que un tiu vaigi a la presó per cremar una foto...
2 comentaris:
Els teus "mal dies" estan molt per sobre dels meus actuals dies "normals", malgrat que avui semblaves un "convidat" a la sortida per la teva veu distorsionada.
Tinc tot el bíceps de de la cama dreta dolorit per l'impacte del pedal al bonic corriol de la viga, i per sort el derrame no s'ha engrandit.
Necessito perdre pes per compensar l'aument de la Stumpjumper... i començaré a fer bondat després de la Festa Major.
Vaig arribar a casa tot just havia sortit, junt amb la Monsita, al reportatge del Telenóticies del migdia que parlava del 125è aniversari de Sant Antoni. Ella ho va grabar i vaig poder veure com sortia a la tele uns segons.
Fins aviat i un emocionat record per DAKTARI!.
Jo també vaig punxar, avui he vist que tinc una roda punxada, aixi que passo a formar part del gruix de victimes per les punxades de diumenge. Pepito!!! mira que dur-nos al juaco per la trialera dels esbarzers!!!
Jose...un mal dia lo tiene cualquiera...
I avui he vist un documental d'una familia que te dos ossos en un "ranxo" i si tambe m'he emocionat quan el pare es rebolca i juga amb els ossos...jo soc aixi, sensible!
salut!
Publica un comentari a l'entrada