Collserola Home Sweet Home

Diumenge  26 Juny 2012

El titol de la crónica es refereix a la tranquilitat que et dona pedalar per els terrenys que et son coneguts i on es difícil que arribis a sentirte al limit. Pateixes segons la teva forma pero tot com si estiguesis a casa teva, amb tota aquella tranquilitat jajaja.

 Be ens trobem el Duke , el Fletxa i jo mateix al lloc on sempre amb tota la dispossicio per arribar a Ca La Carme. El Fletxa amb una semana molt treballada, el Duke probanse i retroban sensqacions i jo...  Be a mi tornar a sortir diumenge i pujar cap a Collserola em fa ser precavit perque una cosa es el esbarjo de dimecres i altre plantejar estar mes estona sobre la bici.

La pujada tranquila i de bon rotllo  per els dos companys, jo amb un dolor a la part interior de las cames que em fan patir de valent i preveure una sortida complicaeta.

Tot començant a pujar cap a Vallvidrera una visio celestial ens deixa bocabadats, una noieta, que ja habiem vist a la Pl. de Sarria ens demana ajuda.  La nena com un pincell amb una bici de carreta i conjuntada fins el no va mas tenia un problema al canvi i ens demanava si la podiem ajudar.

Malgrat cap dels tres es un prodigi de la mecánica varem parar tots gustosos per donar.li un cop de ma , pero es que estava per un cop de ma i per algúna altre clase de cop. Ho tenia tot guapa de collons i amb un cos,menut, pero espectacular . Semblava de anunci o que fos una camera oculta per veure com tres ganapies feien el borinot. Varem intentar ser bons minyos i ajudar.la pero varem desistir i despres de uns savis consells tornavam a pedalar i la veritat despres de la xiqueta ,  tenir devant dos culs de "cincuentones" va ser molt depriment. Crec que de forma inconscient em vaig deixar caure per no plorar. Ja Ja ja

Arrivem a les Aigues i tirem cap a la pujada dels Bombers. Jo per el pla em defensava be, pero arrivar a la pujada i un altre cop la sensacio dolenta. Els companys marxan sense esforç aparent i jo txino - txano vaig fent. Gaudexo de la part final dels Bombers amb una temperatura molt agradable i al arrivar els dic que fagin el que vulguin pero que jo tinc que anar directe a la Carme que quasi no puc pedalar.

 Ells va a fer la baixada normal i jo tiro pel dret per la Budallera , per arrivar rapidament al bar. Arrivam poc despres i començem una d'aquellas tertulias que ens agradant tant, parlant de política, de la propera jubilacio del Julian i la Carme i per sobre de tot de vosaltres, osti os varem possar a parir,  que si esto   , que si aquello  be lo normal per naltros.

Cuan varem acabar amb las rajadas vam decidir pujar per el pantano i despres la ladera. Sempre que faig aquesta tornada tinc clar que 4es la forma mes maca de tornar a Barna desde Vil.la Joanna. Vale que el pantano puja tieso, i jo vaig caminar un munt, pero tot el cami tapat per els arbres, despres la Font de can Llevallol, el  cami de dalt i despres tota la ladera fins la plaça Mireia fan d'aques recarregut un autentic plaer, i si a mes a mes et trobes millor i aconsegueixas superar quasi tos els obstacles, la sensacio de plenitud i joi es molt gran.

Com era d'hora tirem cap a las Aigues per anar a baixar per el tieso i aixi fer uns cuants Kms mes, passat la pujadeta fins la pasarela de fusta tot el cami es planer i ho fem amb ritme tranquil i gaudint de la conversa.

Baixada per el Tieso i tot directes cap a vall. Sols cap señalar que vaig patir una punxada a la Pl. Borras , molt a prop de on vam volguer ajudar a la noieta , i jo en els meus interior desitjava que pases per allí per dmanar.li ajuda.

Al final a prop dels 40 Kms, amb tranquilitat i calma han fet que la tornada a Collserola, Casa Nostra, aixi estat una bona sortida de diumenge.