Diumenge 24 Gener 2016
El relat de la sortida de Diumenge es pot resumir en una paraula : Tos. Una merda de tos i dolor al coll que ha fet que malgrat la voluntad no poguessim fer un "Completo"
Ens trobem el Duke i jo solets , ja que el Fletxa esta a la neu i l'Albert va tenir ahir un dia molt atrafegat pujant i baixant de Andorra, per anar a fer un Completo. Fa días que ho varem parlar i per una rao o altre encara no hem pogut fer.ho.
Nomes començar a pujar ja noto que la tos i els mocs no em deixan respirar be i li dic al Jose que potser tindriem que anar a fer un directe que jo no estic per massas esforços. Pujada clásica fins las Aigues, Bombers i baixada directe per la Budellera per anar a la Carme. Tot molt tranquil, com un dolce far niente, pero amb una tos de gos que espantava. A mes al tenir que respirar per la boca el coll em feia mal. Una veritable merda.
Fem la volta per la ultima trialera, mes enlla de la Tumba Merovingia, que esta una mica fotudeta a la primera part, amb un terreny molt lliscos per culpa de la cantidad de pols acumulat. i remuntada a
Ca La Carme.
Esmorçar pausat veient la gent venir i marxar, mentre naltros gaudim de lo millor del dia, una Truita de Escalivada genial Ja Ja.
Be, despres del descans sembla que estic una mica millor i pujem per la clásica amb uns primers rampots que fan mal a las cames, pero realment fem una pujada bastant rápida. Tirem cap a Transvaal per girar a la dreta cap a Cochinillos i en lloc de fer la trialera nem cap a Vallvidrera per baixar per Bombers, la pista eh!!, i despres rodar per Aigues fins al Mortirolo.
Total una sortida de Gayers, pero la veritat es que tal com em trovaba no podía fer res mes.
Paso la resta del dia amb febre, tirat al sofá i fotut, pero avui amb la boira que cubria els camins, la sensacio de hivern era molt patent i he pensat que un altre dia m'hagues quedat al llit, pero que Irati es a la vista i vull anar lo millor posible, que si no despres, pujant Larrau , soc capaç de demanar que algu em porti a casa.
1 comentari:
Tots els quilometres suman.....
No fa gaira vaig llegir que una de les moltes formes de ser feliç, es planejar un viatge que et faigi molta il.lusió, i fins hi tot, si arrivat el moment no el pots fer, el temps pensant en fer-ho ja et fet mes feliç, no dieu que no es cert, i jo em permeto afagir, i si el fas la felicitat del moment pot ser indescriptible
Publica un comentari a l'entrada