Diumenge 29 de Novembre 2015.
Sortida una mica rareta per mi ja que si be tenia ganes de tornar a agafar la bici despres de les bones sensacions de las darreres sortides, per altre banda el trangol del Dilluns feia que no tingues el cap per massas historias. Al final , i com sempre, el pragmatisme de la meva dona m'ha fet veure que lo millor era sortir per distreurem i aixi fer.ho tot amb la máxima normalitat. Encara que crec que la realitat es que quan no surto diumege em posso inaguantable a donar voltes per casa com un gilipollas i ella es puja per las pareds Ja Ja ja
Be ens trobem el Fletxa , el Jose i jo al lloc de sempre i encara que el Pepitu diu que no fa fred jo estic glassat. Pujada clásica per fer un directe cap a Vallvidrera i anar carenejant per acostar.nos a la zona de Vallpineda per ensenyar.li al Fletxa els nou corriols dels voltants del Papiol.
Fa uns diumenges que a la pujada de Vallvidrera trobem un señor gran gran amb una bici tuneada, amb retrovisors i radio incorporada que tot txino txano fa via cap al Tibidabo. Avui jo no tenia cames i no el podía deixar massa enrera i tota la primera rampa fins el carrer del Carroç he anat acompanyat de Juanito Valderrama i Dolores Abril. La carretera , el vent de cara .l'esforç. el paisatge i la música sobretot la música feian que em vinguesin al cap las imatges de.... Filme Von Draussen Ja ja ja.
Tot ariban a la placeta de anada cap el merendero cremat, el Fletxa , que tambe tenia ganes de ensenyarnos descobertas novas , ens ha portat per un corriol per sobre del cami de la Llanega i que et deixa al costat del baixador de Vallvidrera, cortet pero entretingut.- Amb el cambi de plans hem fet tot el troç de carretera fins a la pujada de sota el pont, el fred era tremendo, i despres de las primeras rampes hem tirat cap a Can Balasc, de forma premonitoria hem parlat dels gossos, i hems arribat a la trialera que ens portara cap a Can Busquets.
El ultim dia , amb la trialera tota molla, vaig fer una baixada deplorable mentres el Duke em pasaba la ma per la cara per lo que avui tenia comptes pendents amb la trialera i amb el Duke, Edu no ets el unic que es renconios ja ja ja. La baixada ha estat molt bona , exceptúan un troç que ara no tinc collons per fer.ho, deixan corre la bici amb el trerreny molt noble.
Arribada a Can Busquets i pista cap el Bar Catala, antiga Esquinita, a on hem esmorçat de conya, el Fletxa amb cullera i tot. Conversas distesas i una mica de mandra per tornar a sortir, la temperatura encara era baixa, pero despres de la rampa fins a la Casa Blava una caloreta ens ha gafat a tots i ja no la hem deixat fins a Barna.
Els nous corriols de Vallpineda son una meravella, pican cap a baix amb una pendent que et deixa corre pero sense grans desnivells i son prou llargs , mes de 1 Km. el troç que hem fet, per gaudir de la bici durant força estona. Al final una pujada per pista , amb alguna rampa una mica dura, ens torna a portar a prop de la Salut del Papiol i a la entrada mateixa de la trialera del Papiol.
A la entrada de la trialera , jo no m'he adonat, pero se coneix que un gos s'ha abraonat cap el Jose i aquest ha fet un aceleron del quince.
Be els corriols anteriors están prou be pero la trialera del Papiol esta en un punt optim, es pot corre molt i amb molta seguretat, tan sols hi ha un lloc de comte, una curva a esquerrar amb unes arrels fen esglaons, tot lo demes es pura adrenalina.
Arribada a la Bovila i decidim anar a fer las pistas de baixada fins la Rierada per un cami nou que varemtrobar el Jose i jo fa uns messos, Ens hem confos i hem anat per un altre lloc fins a petar al costat de una finca , amb tanca de feroo, on uns gossos han vingut a tota hostia cap a naltros, un dels gossos, una mala bestia, ha saltat la tanca i a començat a seguirnos. El Jose que ho ha vist a fotut un crit de " Cuidaco que el perro ha saltado" i al mateix momento jo m'he cagat al culotte. Collons quin susto perque era un troç de animal. Un cop ens hem allunyat el gos ha girat cua. Fill de Puta!!!
Amb les indicacions de una parella hem arribat fins al final de la Rierada, al restaurant Can Jovell, i d'alli cap a Lo Riu per tornar pel Llobregat.
Tornada molt tranquila, exceptúan un troç que el Jose ha fotut llenya i jo he aconseguit agafar.li roda, mentre el Pepitu uns metros darrera demanaba socorro Ja Ja Ja. Parada técnica per fer una pixadeta de germanor i arribada a Barna per Bellvitge a on com sempre ens hem perdut.
Despedida al Fletxa i tixnotxano cap a casa . Total 56 Kms amb troços molt divertits.
Pd. Primera . L'ultima vegada que vaig fer Lo Riu amb el Jose anaba tant petat que es va fer etern. Ahir amb bones cames i pedalant molta estona a mes de 25 Kms a l'hora la tornada va ser molt recomenable.
Segona. Al primer troç de riu ho varem pasar recordant anecdotes de Irati i del Pedraforca i la veritat hem van fer moltes ganes de tornar.hi
Tercera i la mes grossa . El Duke va venir amb una Trek de 29 per probarla i nomes li faltaba aixo, tenir mes inercia. Pa darle de comer aparte !!!
3 comentaris:
Ha anat bé l'aproximació ràpida al lloc d'esmorzar, feia fresqueta i amb bons i novedosos entrepans surts bastant motivat. Feia solet però a finals de novembre no hay milagros.
Tota aquesta zona de corriols és nova per a mi, està plena de variants amb bona pinta i sembla que pots baixar i pujar de cota amb molta facilitat. La ruta que hem pedalat s'ha fet a bon ritme, no hi han grans entrebancs i el terreny estava insuperable: augmentes velocitat i seguretat.
La tornada pel riu ha tingut un bon promig, el vent no molestava però penso que amb una ruta de muntanya et surtirien molts kilòmetres.
El Jose amb una 29 fa un salt qualitatiu important... nosaltres només podem ser testimonis.
Jo he disfrutat amb aquesta sortida polivalent, el cos em respón dins les meves prediccions i tots els companys tenen també un bon estat de forma.
No puc demanar res més!
Sorprenent sensació la de rodar en una bici rígida de 29, encara que a les trialeres i en alguns moments.....beneida Santacruz!, la roda s'ho empasa tot peró el cos també, la tornada per el riu feta a mida per la meva proba, grácies companys, els nous senders cada cop amb mes posibilitats, per cert, la bici ja es oficialment meva.
Ho sento Berni, peró es una máquina lleugera d'ocasió per aproximarme a un diametre diferent a un preu molt ajustat
Je suis desolé.
Publica un comentari a l'entrada