27 Decembre 2015
Ja hi tornem a ser. Un any ha passat i aquí ens trobem tres membres del Team dispossats a continuar la tradicio que ens portara a la Creu d'Olorda per despedir l'any que ja s'acaba.Disortadament no hi som tots, el Edu a Nafarroa, el Berni al Ripolles i l'Albert ...al llit.
Ens trobem el Jose, el Fletxa i un servidor al lloc de sempre i com els ultims días el Fletxa no te fred, pero jo estic congelat
No estem per massa romanços i tirem per el dret amb la intencio de decidir sobre la marxa si fariem un directe o potser un bucle de aproximacio per gaudir mes de la bici.
A mesura que pugem tambe puja la temperatura i a mi menys las cames se m'escalfa tot i despres de tres setmanes sense sortir he perdut el punt i pateixo. Clar que tambe influeix els excesos de aquests días de comilonas.
Directe per carretera fins a la placeta de darrera del Vallvidrera, merendero cremat i cap a Can Castellvi de dalt. Tinc tentacions de anar a Ca la Carme, que fa molts dia que no els veig i vull saludar.los i donar.los las felicitacions pertinents, pero els companys no em deixan, per lo que continuo patint uns 30 metros enrera veient al Duke lleuger i al Pepitu esforçanse pero mantenint el tipus.
Okupes i anada a buscar la trialera del Berni, pero allí els sorprenc i els proposso fer el corriol que va per sota i acaba sortint a la carretera de Molins. Ha estat lo millor de la sortida, esta molt net i el terreny fantastic. Alguns indrets son de filmacio i podría ser a cualsevol dels llocs que ens omplen els ulls amb la pelis de mtb.
Creuem la carretera i baixem per anar a petar a Can Portell per darrera fent les rampes dels collons. vull dir les que ens portaran un altre cop a dalt. Gracias Jose por castigarme asi!!!
Ens trobem un grup de bikers a la entrada de la trialera i un bichu una mica mes i ho fa... de pujada.
Quin maquina!!! Grup de ciclistes pujan que no ens han deixat fer corra la bici i despres uns altres baixant fent tap a la part mes rápida. Una putada perque el Pepitu anava llençat.
Aprofito per fer un incis, el Jose ha tornat a sortir amb la 29 rigida i si be es molt rápida per pistas, als troços trencats perds molt fent traçades per no menjarte els obstacles. Decididament no em comprare una rigida. Soc massa gran per aixo. Ja Ja ja
Be, pujada cap a Can Portell intentan mantener la poca dignitat que em queda i arribant quan els companys prenian el café. Tradicio i esmorçar de ous farrats i patates fregidas amb cava. Tot molt bo i tenin en compte els plat cava i cafes no surt gens car.
Acabada la comedia gastronómica sortim , amb un fred de la hostia i tirem cap a Can Ribes per pujar per darrera, es molt ms maco, fem el corriol i a la cantera agafem les primeras rampes i jo no puc amb la meva anima. Primer peu a terra, avui no pujare pedalant i van ....
Aconsegueixo pedalar tota la resta fins a la famosa curva a on em rendeixo mentres un runner em passa amb aquella al.legria. Camino tota la resta fins la Creu. no tinc esma ni per fer el troç intermig, i tinc temps de veure al Fletxa peu a terra, li ha fallat per ben poc i jo se perque.
Tirem enrrera una estona i tornem a situar.nos a Can Portell, si be he dit que varem esmorçar ous farrat i patates jo vaig afegir bacon, oferint.los als meus companys. El Fletxa es nega al bacon pero arrasa amb las patates que jo no menjo i clar aquest exces ha estat definitiu per no poder fer la corva ja ja ja
El Jose tambe ha parat pero ell ha estat perque el xivato l'avisat que estaba als limits i amb allo no es pot fer bromas.
Petita estona a dalt , fotos i cap avall, jo desestimo rapidament la trialera perque estic molt cansat i no em veig amb masses forçes per afrontar alguns dels passs de la trialera. Probem un cami que hem vist pujant i despres de una baixada amb molta pendent, pero fácil, hem anar a petar a la sortida de la carretera que puja per la Cantera.
Tirem cap a la dreta, baixant fins a la cimentera, per anar a buscar els voltants del la Salut de Sant Feliu i allí el Fletxa ens ensenya un petit corriol, pero molt divertit, que ens porta practicament al final de la pista , al costat de La Salut.
Corriol del bosquet, patin com un porc, i allí baxant per el troç de pedres, que ara esta bastant malament el Jose ha estat a punt de perdre els empastes de la boca per culpa de la falta de suspensio.
Quina forma de rebotar ja ja ja. Be jo no he vist perque anava mitja hora tard.
Tirem per els camps per anar a pujar per la Beca o la Ladera quan ens adonem que ja es molt tard, per lo que decidim tornar per las torres de Sant Just cap a Esplugues i Finestrelles, menys mal, perque encara que hem anat mes rapid i las cames em feien pupa m'hi estalviat la Beca Uffff.
Ens despedim del Fletxa al Cervantes , ell te molta pressa i el Jose i jo tirem txino txano cap a casa
Total uns 47 Kms de sortida per cumplir amb las tradicions.
PD-. Hem pujat a la Creu un altre any, aquest per mi ha tingut la alegría de la meva neta petita, pero tambe la tristor de lo malalta que va estar i al final la recaiguda de la Eva, per lo que desitjo que el proper any sigui molt mes bo per tots naltros.
Dias com aquest trobo molt a faltar els que no vareu poder ser. Una abraçada.
.
2 comentaris:
Rodant o pujant la 29 es una maravella, amb un pes de poc mes d 11 kg la resposta es molñt bona, en senders tecnics en canvi tens que estar alerta amb la traçada, potser si portés una Fox en lloc de la Rock Shox la sensació sería diferent. Aixo si, malgrat sacrificar la teva confortabilitat sobre la bici la 20 s'ho menja quasi be tot.
Aquesta sortida és un ritual que m'agrada. Ha estat un encert l'aproximació a Can Portell a partir dels "containers", tots hem gaudit de bons moments i a Can Portell l'atenció dels empleats ha estat excelent.
No entenc com he pogut baixar la guàrdia quan tenia la pujada a tocar... feia molts anys que no em pasava res semblant... tinc que dir-vos que tampoc m'ha preocupat gaire perque la pujada des de Can Ribes per la solana de la cimentera és fabulosa i la he disfrutat. Admiro al Jose pel seu autocontrol: quan ha vist que arriba al seu límit peu a terra sen se contemplacions i sóc testimoni que amb la seva 29 pujava sobrat sobrat. En Salva ha renunciat ràpid, penso que tres setmanes sen se sortir i tot l'entorn negatiu que ha patit aquests darrers temps l'han condicionat molt... No importa, val la enèssima foto al cim i el trist record que per diversos motius no hi érem tots.
Penso que un dia, quan vinguin l'Albert i l'Edu, podriem fer un altra sortida d'aquestes característiques.
Baixant de la torre de la guaita hem fet una pisteta corriol nova... i encara tenim una altra opció per descobrir. la tornada ha esta divertida i el toque final per arribar a la plaça Mireia la hem ajornat perquè s'ens a fet molt tard: hem fet un bon grapat de quilòmetres.
A veure si aquest 2016 podem fer una sortida els sis plegats... al Collserola Team li fa falta...
Publica un comentari a l'entrada