Falta la Canalla

Diumenge 8 de Novembre de 2015

Avui el Team senior torna a pedalar junt. L'Albert despres de un temps de abstinencia Collserolenca torna per gaudir dels magics indrets dels nostres territoris.

Trobada avitual i directe cap a Vallvidrera ja que tenim intencio de fer la Trialera de Probike i una mica de volta per els corriols de San Cugat.

Avui em trobo molt be i a les primeras rampes de Valvidrera em noto las cames lleugeres com feia tems que no passava. El Jose per devant, on sino, i el Pepitu enganxat com un paparra sense donarme ni un metro. El Pathfinder conscient i savi fent Tai Chi de supervivencia despres de una nit de farra i alcohol.

La porfia del Fletxa ha fet que als ultims metros de la pujada es poses per devant i em deijes tiradet per arribar a la placeta del Funi.Tallem per els carrers que ens porten a la Budallera. El Jose i el Pepitu per devant mentres l'Albert i jo manteniem una conversa amb un biker i els seus fills petits. Tot anava be fins que el biker ha fet un comentari sobre la necesitat de pendres les coses amb calma que si feiem molts Kms ens cansariem i ja no voldriem sortir mes amb bici. A l'Albert li ha faltat temps per dir.li que ja fa mes de 20 anys que feia bici, que naltros baijavam Sant Medir quan era un corriol, poc mes o menys que amb qui collons es creía que parlava. Ja Ja Ja.. Espiritu Ciclista!!!

Pista fins als Cochinillos, baixada rápida i arribada a la Plaça Transvaal, aixi la nomena el Fletxa, per anar cap a la carretera, tot aixo amb una boira i una humitat de collons. Al troç de carretera no es veía un pebrot i jo anava patint per si un cotxe sens fotia a sobre.

Trialera de Probike fantástica, la boira li donava un aire espectral mentre baixavam amb velocitat pero tambe amb prudencia ja que tot relliscava molt. El primer troç una pasada, per filmar,ho,i despres arrivem a las parts mes tecniques. Cadasqun de naltros ja había patit alguna relliscada per lo que el sentit comu ens ha fet que baixessim de la bici per evitar als ensurts. Fins i tot era difícil caminar per sobre de las pedrs i el fang.

Passem la riera i tornem a gaudir, fins arribar als afloraments de pedra que eran autentics miralls, tans sols he pogut fer l'ultim i ha estat mes per conviccio que per técnica perque el ultim troç ha estat una lotería.Resta del corriol una meravella, amb totes les fulles cubrin el corriol i deixan corre la bici amb allo que es diu....Flow.

Tornada a la realitat amb la merda de pujadot final que ni el Jose ha pogut fer sencer per culpa del fanguet que feia tot molt relliscos. Ara be a meitat de la rampa tan ell, com el Pepitu, han pujat a la bici i han pedalat tot. Con dos cojones!!!

Corriols de la Hipica Severino, buenos jinetes y mejores vinos, i arribada al Pi den Xandri per començar a gaudir del Parc de Atraccions del Mountain Bike que es la zona de San Cugat., no em cansare mai de aquest troç de Collserola que et permet amb no massa esforç gaudir de unas baixades tan divertidas. Clar que a una de las baixades el Jose, a llepat per culpa de una arrel mullada i de la falta de velocitat. Txapa i pintura a la zona de la collonera, que li ha fet patir la resta de la sortida perque en aquesta ocasio " El roce NO hace el cariño".

Acabem amb la baixada que ens porta fins la Bovila i ens deixem caure a Can Olive, es un lloc molt bo, despres de haber fet 26 Kms molt ben aprofitadets.

Despres de esmorçar hi ha un Cisma a la Colla i el Pepitu i el Pathfinder tirem cap el dret per tornar per Sant Medir mentre elJose i jo decidim anar a investigar un corriol que varem veure l'altre dia quan baixavam de la ruta dels anuncis.

Entrem per la pista de Sardanyola fins a Can Cata i al arrivar a un lloc on fa anys, el Santi JA no venia, el Berni va tronxar el canvi, agafem pista cap els camps de Sardanyola. Al poc mentre passem un petit rierol agafem un trencall en forma de corriol que puja suaument per un bosc molt maco i ens porta a la pujada del cementiri. es molt maco , una molt bona alternativa a la pista de Can Cata.

Fem la pujada del Cementiri, que feia temps que no feiem, i els record van venim . Pujada divertida que ens deixa al final de la pujada de Can Cata, a tocar de la carretera. Jo començo a tenir mal de cames i redueixo el ritme per poder acabar la sortida de forma mes o menys digne.

En aquets moments et vas posan fites. Arrivar al Juaco, la pujada de les LLars Mundet i Vista Rica.
Vas fent i com que la temperatura es molt agradable, no fa gens de calor, vaig mantenint un bon ritme. Tot va com la seda fins que de cop i volta al ultim troç de la pista a Vista Rica las cames diuen que prou i quedo tieso. Com costa tenir fluidesa i tinc que possar un desarrollo agradable per fer els ultim troç amb una mica de dignitat per no deixar que una parella que acabava de pasar em tronesin a adelantar. Espiritu Ciclista Ja ja ja.

Ultim troç pestos, la carretera fins a Can Borni i despres deixarse caure pensan en tot lo bo que has fet , recordan cada pas, cad traçada en la que has deixat corre la bici i notavas el terreny al palmell de las mans i a las cames, mentre  el soroll de las pedretes saltant acompañaban el cami en mig de la boira.

Baixada per el Tieso i cap a casa amb mes de 47 Kms plens de bones sensacions amb molt de... Flow.

Diumenge perfecte, tan sols faltava La Canalla