De las "De Antes"

Diumenge 1 Novembre 2015

Fa un mesos a una sortida amb el Fletxa i el Duke la fatalitat en forma de trinxament del canvi va fer que tinguessim que renunciar a una part de la sortida i haguessim de demanar socorro al Pathfinder per que vingues al rescat.Se coneix que allo va quedar com una frustracio al inconscient del grup, i a la primera oportunitat em decidit acabar lo inacabat

Ens trobem on sempre a la hora de sempre el Duke , el Fletxa i Jo i aquella hora notem un fort desplegament policial, pero com que no es Guardia Civil no creiem que sigui res relacionat amb els Pujol. Preguntem a un agent i ens indica que es tracta de una cursa i que la pujada fins a Vallvidrear esta tallada per lo que tenim que buscar una alternativa. La posibilitat de Funicular queda descartada per els dos pajaros , per lo que es decideix, jo no , pujar per el Tieso.

 Una aclaracio el Tieso no es nomes la pista de terra, es tot el troç desde el cinturo i a mi personalment no m'agrada res. A mitja pujada faig figa, una figa gran que m'acompanyaria una bona estona, i poso peu a terra. Devant el Fletxa patint pero sense parar per arribar fins a dalt i el Duke per culpa de la seva bona educacio envers las noietes de ulls blaus ha estat a punt de menjar.se el talus de la dreta. Ja ja ja.

Aigues fins Can Borni i jo amb la meva figa que decideixo fer Tai-chi perque la sortida es molt llarga mentres els companys van pujant a bon ritme.

Pla dels maduixers , crec que aquest es el nom, baixada fins a Vista Rica, directes cap als Anuncis, Pas del Rei, Pneumatics, ara la trialera es te que baixar afinant molt per no tenir un susto, Juaco i pista fins a dalt dels Leprosos, creuem carretera del cementiri i arribant al bosquet on comença la baixada cap els anuncis trobem un petit corriol que allarga el troç enmig dels pins.

Sortim una mica mes avall, pero despres de una curta remontada tornem al lloc original i fem la primera trialera, bastant camibiada i amb un parell de llocs on es te que fila bastant prim a l'hora de possar la roda, pero el terreny perfecte fa que s'agafi perfectament.

Seguim fent pista i arribem a la pedra, la famosa pedra escenari de molt renuncis. Quasi sempre la he fet, pero aixo no treu que quan arribo tingui una mica de canguelo.  El Fletxa se la ha trobat i no ha pogut reaccionar, jo darrera hi agafat la traçada bona sense pensar i .la he fet de conya. Despres la resta de la baixada amb un cami molt marcat ha estat molt divertida.

Els anuncis fa temps que varen deixar de ser els Anuncis tot i que encaran ressonan els crits i les conyes de alguna que altre exhibicio. Ara es fa una pista que arriba als antics horts i d'alli pujada tocacollons fins la carretera, despres corriol fantastic fins arribar al diposit d'aigua i d'alli a la dreta per remontar el petit turo on el Jose va trixar el canvi.

Prospeccio per si trobavam alguna rodeta, ja ja ja, i despres.... Tumba abierta per el corriol trialera que ens portara fins als camps de Sardanyola. Quina baixada, quin subidon. El Duke devant meu no deixan que m'acostes ni una mica, tan sols a algun troç mes costarut he aconseguit veur'el, pero cap al final he arribat a pensar que no anavam per el mateix cami perque ni el sentía. Per darrera el Fletxa pagan la geometría de la bici que no li permet baixar tan rapid com sol, ara be, la Epic fa la seva feina a las pujadas. Oi Lladre?

Camps de Sardanyola tot bucolics i reseguim la riera per arrivar a Can Olive amb mes de 27 Kms. a las cames. No esta gaire malament.

Esmorçem a dins ,  .el aire es fresquet, i despres de deixarme mitja vida al Sr Roca. tornem a pedalar. Aquí s'ha juntat el fet de que el Fletxa tingues mes pressa i de que jo no tingues cames per anar massa rapid, per lo que ens hem despedit a Can Coll perque ell faria un directe.

Aquesta segona part a estat un cataleg de corriols, quina pasada. Hem fet una bona part de tots els que he estat probant aquest estiu amb l'Edu, ja falta menys per l'any que be, i ha resultat fantastic. Clar que amb una mica mes de força a les cames hagues estat millor, es necesari per gaudir al maxim aconseguir mantindre las inercias i la velocitat, pero amb tot aixo ens ho hem passat de conya. Per acabar carenejant cap a la Flor de Maig i anar a petar a la pista de Can Borrell  on mor el cami de Carena.

Fins ara tot joia, a partir d'aquest moment a patir, la primera part de San Medir ha estat dura, pero arribat a la ermita i despres de pendre un Gel, el Jose s'ha posat devant i amb una marxeta al.legre hem anant fent fins a Vista Rica, molt millor  que las mevas expectatives, encara que he tingut alguns moments de "Patimiento" que com tothom sap es aquell moment que pateixes com un gos pero menteixas perque els compis no ho notin.

Baixada per la Rabassada, era tard i jo no volia pujar mes, amb una mica de acolloniment perque el vent feia que las bicis trontollesin de allo mes. Aribiant al  penultim semafor una mica mes i el Jose i jo nem per terra a la vegada. Quin Susto!!!

Creuem la ciutat fins a casa comentan la jugada i arribem amb uns 56 Kms a sobre ,  la majoria dels quals han estat de una gran diversio.

Vamos una sortida com las "De Antes", tans sols faltavem els nostres amics.