Tres eran Tres.

Diumenge 4 de Octubre de 2015

Aquest mati, ultima sortida abans de tornar a currar, el Edu baixara de Mataro per retrobarse amb Collserola, amb el Team,be amb part del Team, i amb la muntanya. Dies enrtera em comentava que feia temps que no tenia el plaer de pujar per Entença, Gran de Sarria i de mes.
  Arribem al lloc de quedar i rebem un missatge del Forner que arribaría mes tard. Sort que no feia fred que sino pajaritos.

A mi la espera m'ha fet que les cames es refredessin, será per aixo que despres no tenia forces? i quan ha arribat jo hagues marxat a esmorçar al Rebost. Pero no se coneix que teniam que fer Mtb.
 Tirem cap a Collserola i el Jose com sempre marcan un ritmillo , el seu ritmillo que fa que arriban a Sarria jo ja demani socorro. El Edu en cambi sembla molt sencer. Faaalso!! Quan ha començat la pujada per carretera la realitat s'ha presentat amb tota crueltat, i aquelles ganes i al.legries han desaparegut rapidament.

El Duke per devant no siente ni padece, jo per darrera esperant al Edu, beneit siguis, he pogut anar fent sense mases problemas. Directes cap a les Aigues, objectiu ambicios. Avui esmorçarem a Ca La Carme.

Aigues endevant el Forner pateix els diez sense sortir, Penitenciagite que diu el Fletxa, començar a pujar cap els bombers i deixarse caure ha estat tot una. Comentaris sobre el tema i jo donan consells al Forner per transitar aquells Territoris de Dolor que en son ben coneguts per mi.

Pero hete aquí que tras patir la humillacio de un tio vestit a la ultima i amb una Fat que ens ha passat fen.se el Txulo em diu el Edu " Salva aquesta camisa que porta aquest paio  es postureo oi? " " Si tan sols fos la camisa?" " Donc si apretas i em deixas li fots un pal" " Ja, dic jo, pero no es el meu estil"
No li agrada la meva displicencia i el Forner, trein forces de no se on, fot ritme i s'ha abraona a sobre del Maniquí de la Fat. Jo segueixo roda i remato, pero el Edu continua i fa que tot el ultim troç del bombers els puji amb plat gran arribant a la carretera, on el Jose portava estona meditant sobre la futilesa de la vida, fet misto. Fet misto jo, clar. Espiritu Ciclista Piernas Gayers. Ja Ja Ja

Tirem cap a la Budellera i trobem una furgo mig tombada al final de tot a un lloc inversemblant, moments de especulacio i tirem per la pista amunt. Jo pago el esforç anterior i em costa molt seguir.los la roda. Tirant per el corrriol i jo opto per fer la volta segur de no tenir que posssar peu a terra..

Continuem cami del Totxo i ens trobem una curça de muntanya que ens fot las pretensions de baixar per las trialeras. Pista rápida envall per arribar a La Carme amb 17 Kms a les cames.

Bon esmorçar i el Edu marxa cap a casa te obligacions filials, pujara per la Llanega es lo mes directe.
El Jose i jo despres de veure lo malament que está el corriol de baixada decidim fer tot pistes i anem a remontar per sota el pont.

Pujada dura i llarga per mi on se ens ha acostat un Biker per dir.nos que era la primera vegada que trobava algu mes pujant per allí, i jo li he dit " Doncs sortin amb el meu company es pujada segura"
"Es la seva encerrona favorita" Ja Ja Ja

Arribada a Can Castellvi i pista cap a Vallvidrera,mal de cames e inoperancia total. Eduuu on ets?

Turo d'en Cors , carenejan cap al tenis, plaça Mireia i baixada rápida i divertida per Esplugues, per arrivar al Par Cervantes i donar espectacle.

Final a casa am 37 Kms i sort de que no plugues en tot el mati.

Pd. Ha estat una bona sortida perque a part del recorregut em sortit tres i feia días que aixo no passava.
,