Retrobada a Collserola

Diumenge 18 Octubre 2015

El grup continua desperdigat, el Berni a les muntanyes, el Edu amb obligacions familiars i l'Albert fent Kms per las Terres del Ebre. Y el Pepitu? El Fletxa sortira avui despres de 4 mesos de abstinencia. A patir i a patir!!!
  Ens trobem el Jose i jo al lloc de sempre i anem a buscar el Pepitu al carrer Entença, pero ens arriba un missatge en que ens diu que esta acollonit i s'estima mes començar per el seu compte i trobarnos despres.

No ho entenc , com si naltros fossim d'aquells a qui els agrades fer mal als amics desvalguts. Be , per trobarnos amb el noi decidim cambiar de plans i fer una aproximacio a Vila. Joana, que be que em va a mi perque no camino una merda.

Pujada per Vallvidrera i gir cap a la Esquerra a buscar Sant Pere Mártir, se coneix que ja m'estava escalfan.Pujada tranquila, m'agrada molt aquella pujada amb las seves enllaçadas a mesura que agafas alçada,i una vista de Barcelona coberta pels nubols que feian temer el pitjor.

Detall : Tot tapa exceptúan una finestra que deixaba pasar la llum que incidia directamen sobre Las Arenas i la seva coberta metal-lica amb un efecte sorprenent.

Baixada de Sant Pera Mártir i trencar per la segona baixada per anar a fer la ladera que estava fantástica encara que com sempre si pateixas, pateixas molt. Hem fet tots els passos complicats i despres hem pujat per el final de la hípica cap al merendero cremat i anar a buscar la baixada de la Sagrada Familia.

Al poc de ser a Ca la Carme ha arribat el Fletxa, content per com anava passant el mati, i encara que cansat per l'esforç, amb ganes de fer mes Kms.

Despres de l'esmorçar podeu imaginar per on hem tornat? Unas pista : Arriba un de la colla que esta temps sensa sortiri el Duke el porta per.....  Efectivamen Per sota el pont a Ja Ja.

La aproximacio encara aguantaba el ritme, pero començar a pujar i dir "Aquí me quedo"  ha esta tot una.
Normal , tan temps sense sortir, uns quants Kms a sobre i agafar aquella pujada, que al primer troç ja et deixa les cames tocadetes.

Un cop arribats a Can Castellvi hem pujat cap a Can Pasqual per fer la trialera de les Pedres i desde el Merendero cremat cap al Turo d'en Cors i carenejar cap a Esplugues per baixar per el Cervantes. Diagonal i cap a casa.

Total 38 Kms i molta diversio.

A partir de la sortida m'he fet dues reflexions, be una reflexio i una constatacio.
 La reflexio es la seguent tots aquest días sortin amb el Jose em veía fet una merda i bastant fotut , pero al sortir amb algu que esta pitjor et donas compte que tot es relatiu. Lo important es saber aprofitar tots el moments de las sortidas, quan estas millor i tambe quan estas malament perque tots son importants. Estas fent allo que t'agrada amb gent amb la que et trobes molt be, si pateixas molt o poc no te massa importancia.

La constatacio es que el Fletxa te un anim de ferro, perque despres de tant temps sense sortir , aguantar el tipo com ho ha fet es tota una exhibicio. Felicitats amic per la teva voluntat.