Musslim Pass

Diumenge 25 =ctubre 2015

Aquest diumenge el Duke i jo teniem previst acostarnos a la Vall de Sant Just per fer la trialera de la Penya del Moro que feia temps que no visitavam.

Rebem un missatge del Fletxa que tambe s'apunta i a primera hora, el pájaro es veu fort despress de dues setmanes de bondat, i ve dispossat a donar la cara. Ja Ja Ja

Ens trobem a Entença i pujem cap al Cervantes per anar a petar a la Font de la Beca, com sempre las primeras rampes fan que em bullin las camas i tinc ganes de fer marxa enrere preveient un dia de dolor.

Per el contrari el Pepitu es va mostrant a cada Km mes fort i dona la sensacio de pasar.ho be. El Jose, be el Jose com sempre a deu metres de distancia, al seu aire txiulant una ranchera mentre gaudeix del passeig.

La pujada per el corriol cap a la plaça Mireia fa que las sensacions bones tornin i aconsegueixo bellugar la bici amb soltura, el Fletxa peteix, pero es mante al costat sense deixar ni un metro.

Baixada per la trialera per tallar la baixada de la Beca i a un puto revolt amb un arbre mal colocat he tingut el primer susto del dia, abocat per el costa  cap a la baixada i el puto pedal que no sortia. Nervis, crit de "me la fotu", pero per sort al ultim moment me he alliberat i he pogut salvar la situacio dignament. Be dignament no perque els compis s'han fet un far de riure. Cabrons.

Baixada , desvio a la dreta gentilessa del Albert i variant de corriol cap al túnel de las Aigues, sortida a la pista i a una curva recordó un petit corriol que baixava cap uns camps, que feiem quan venia el Santi.. Be es una variant pero no aporta res massa interesant.

Pista cap a Can Melic per pujar fins a la mena de fabrica del final i agafar el corriol que ens portara a la pista del Musher, fa anys varem trovar un Musher amb el trineu, pero allo va ser ..... Quan venia el Santi.

El Josep va agafant força i ara porta un ritme molt bo. i tan sols un petit fallo fa que no pugui pujar un troç de predra molt exigent. Mentre tant el Duke ens espera a dalt de tot txiulant una Polka. La varietat musical de aquest noi es maravellosa!!!.

Prenem la pista cap al Coll del Moro i jo faig el pardillo, crec que estic millor del que pensó i em proposso aguantar fins a dalt un desarrollo massa fort, en lloc de buscar comoditat faig una prova de força...i em surt molt malament. Arribo a las escalas totalment buit, sense cames i el que es pitjor ofegat i amb el cor disparat. Paro a descansar mentres els companys esperan a dalt, aconsegueixo arribar, caminat clar, i nomes puc seure sense gaudir ni de la vista ni de la conversa.

A tot aixo m'espanto perque de cop i volta comença a sentir focs artificials i explosions. Allo que hem parlat tota la vida " Los Fuegos Artificiales " ho estaba sentint dintre del meu cap , i quan estaba per demanar als companys que em portessin a " la Casa Socorro" em fan veure que no era el meu cap que era de debo que se sentía, que es veía fins i tot el fum. Gracies a Deu , falsa alarma.

Be un cop recuperat, no del tot, baixem la trialera, el primer troç m'hi cago , pero despres agafo confiança i baixo molt segur, fins que arribo a una regatera enmig del corriol, que decideixo pasar per amunt i a la Esquerra i que descubreixo que acaba malament, amb un esglao el quince, pero com anava animat em deixo caure i ho salvo, pero he tocat amb el pit el manillar!!
 Gracias Santa Fox por la hostia que me has salvado.

Arribo a la pista amb el segon i ultim susto del dia, i poc despress arriban els companys.La resta de la trialera fins a la Salut de San Feliu es fantástica, amb arrels i pedres pero amb una traçada tan bona i clara que tots la baixem amb una allegria bestial. Llastima no fos mes llarga, que es el mateix que em va dir la meva dona el dia que em va coneixar.

Esmorçar amb tranquilita i dubtes sobre la tornada, pero com que els veía engrescats els proposso de tornar per un lloc que feia temps que no trepitxavami ho dic de forma literal, perque la majoria de vegadas que jo havia pujat per allí había caminat com un tontu.

Es la pista que sortint de La Salut s'enfila cap al Coll del Moro amb unas rampes durísimas, sort que no es massa llarga, que ens tornen a dur a la pista del Musher.

Comencem a pujar i el Fletxa em far notar que porto una escombra als pinyons. Cony he estat un bon rato trein herbes del camvi i no he pogut netejar del tot. El Jose perdut a la distancia i el Fletxa mes a prop m'han fet agafar anims per tirar cap a munt i aquesta vegada ho hi fet tot millor que mai, pero amb un mal de cameeeess!!

Baixem per el corriol que em fet a primera hora i anem a buscar la pista de la la Beca per tornar per la ladera. Ja noto els esforços i costa bellugar la bici i fins arribar als corriols vaig bastant ofegat. Molts cotxes aixecan polsaguera i fan que sigui un troç desagradable. Arribem al túnel de l'aigua i ens enfilem , ara , per una de las tornadas mes macas que es poden fer. La ladera es un be de Deu i las canstants exigencias que te fa que estiguis tota l'estona molt atent per no fotret un bon susto.
Arribem a la Pedra del Berni, un record sentit per la trompada que va tenir en aquell indret, i el Fletxa te unes paraules " Encara tin la visio de l'hostia".

Anem fent i per fi sortim a la plaça Mireia i tirem cap a las Aiguas per anar a baixar per el Mortirolo, pero com teneim temps allarguem fins el tieso, i fem las aigues amb tranquilitat comentant las incidencias del mati. Baixada cap a Barna, despedida del Fletxa, avui ha estat molt millor que l'altre dia i marxava molt content, i el Jose i jo anem a rentar bicis.

Sorpresa, el Jose te la roda punxada, cambiem camera, es desagradable fer.ho amb el neumatic mullat i las restas de una merda amagades entre els tacos. Arribem a carrer Tarragona i un altre cop punxat, habiem tret una punxa molt clara, pero es coneix que hi habien dos. Cabreo i ala tot txino txano pins a casa. Fen el paseíllo i el Jose txiulan un Pasadoble. Va por ustedes!!!

Sortida de 38 Kms amb uns desnivells pronunciats i tan sols al troç de las aigues planer. Cansat molt cansat.