Dilluns 6 de Abril 2015
Per Setmana Santa tothom marxa o te compromisos , es per aixo que avui em sortit el Duke i jo a donar un tombet per Collserola. Em sortit a les 9 i despres de fer pujada clásica fins a les Aigues em anat cap a Font den Borni, jo ja tenia "Gamba di Legno" i las pedalades em costaban un collo i part del altre, pero qui algo vol algo li costa i jo vull estar be per poder fer aquest any algunes coses que tinc ficades al cap.
Arribats a dalt em baixat cap a Sant Cugat per baixar a la Carme per la part de darrera, remontada per agafar tot el corriol clasic de la Budellera, el terreny estaba fantastic i es podía anar molt rapid deixan corre la bici. Atxutxaba al Jose pero cada vegada que minbaba la pendent el perdia i al final al troç de pujadeta fins a la cadena l'hi perdut de vista, i aixo que es rugula el tio!!!
Bon esmorçar a La carme i despres jo , una mica euforic, li proposso pujar per sota el pont de la Autopista. Dicho y hecho, em passat molt fred al troç de carretera que ha marxat nomes començar a pujar. Tai.chi absolut fins a Can Castellvi de Dalt i despres rodar tranquils fins merendero cremat per anar per darerra a Vallvidrera per anar a petar al Turo d'en Cors on em pogut tornar a deixar correr las bicis, pero aquest cop el terreny molt sec i lliscant per culpa de la pols i la sorra.
Poc freno i suavitat en las traçades per aconseguir bon ritme i potser a estat de las vegades que mes rapid he baixat, anticipant totes les curves i passant per sobre de las pedres .
Nomes per aquesta baixada m'ha valgut tota la sortida.
Aigues fins al Mortirolo, moltisima pedra suelta i cap a casa que feiem tard.
Total una mica mes de 36 Kms amb un bon desnivell i content perque malgrat la "Gamba di Legno" ha estat una molt bona sortida.
Poc a Poc tornarem a gaudir... de las pujades.
9 comentaris:
Es ben curiosa la resposta del cos, en tota la sortida he rodat en torn a les 100 pulsacions com maxim, en canvi baixant per el corriol clasic q va a Ca la Carme he arrivat a 128.
anem diumenge a fer un Conesa?????
Joder Jose, lo teu és genètic tio. Sortir amb mountain bike i no pujar de 100 pulsacions a les pujades...això és extraterrestre. En pla vale, però en qualsevol pujada és realment admirable.
Bernat potser tu no ho saps pero fa molts anys a aquest paio s'el coneixia com a "Campeon de Barcelona"
En serio eh? que va guanyar bastants probes atletiques
Doncs jo això no ho sabía Salva, sempre amb sorpreses... jeje
Ja, ja , ja Ja no ho recordava Salva, però és veritat, de fet en el cole Jacinto Verdaguer quan anava el meu fill seguien tenint la copa que vaig guanyar en el Serrahima, 60 metres en 8,2 segons, amb 12 anyets, campió dels jocs dels Centres d'Ensenyament de Barcelona el 1971, i a més, record de Catalunya de velocitat alevins. Com a record guai, tu i jo amb 14 tacos a l'Estadi de Montjuic, amb el Llaudó i no recordo el quart membre del team, recordes?, anàvem a córre algun dissabte, ens costava un duro la entrada, jo coneixia a l'entrenador del Club Atletisme Montjuic (Es deia Camps, que a mes era profe del meu col.legi), ens va fer desafiar als del club que estaven entrenant, a una probe de 4 x 400, i per quan nosaltres arribàvem a meta, ells estaven passant el relleu al segon membre, collons, després van venir els Supremos, les palles i les ties, i fins als 34 anys no vaig tornar a fer esport...
Berni, les mevas pulsacions en repós son de 49 a 51, i al mati, quan em llevo 43 o 44, prenc un betabloqueixant amic, si li poses un ritme tranquil, doncs 100 pulsacions....aixó si, per deixar al Edu a la carretera aquest diumenge vaig pujar fins 120
Digue-li betabloquejant, digue-li EPO....
En serio això del betabloquejant que fa?
Els betabloquejants evitan que puji la presió i fan que el cor s ombli millor de sang, com consecuencia les pulsacions baixan, podría semblar dopatge pero el cor pert una mica de força aixi que lo comido por lo servido. Pero segur que donaría positiu!!
Publica un comentari a l'entrada