4 DE GENER: dues novetats.

Aquest matí de diumenge, amb la sensació d'alliberament que representa el deixar enrere unes dates que per molts motius laborals poden generar tensió i angoixa, m'he propossat gaudir dels indrets propers de Collserola, evitant pedalar per Aigües. Els 38,380 Km en 3h13m, després de l'experiència del planning pre "Travessa" m'ho certifiquen. El terreny i la temperatura eren formidables per gaudir sota un sol agradable... m'he ceuat amb pocs grups de ciclistes i en canvi singles i parelles, soles o amb grup, han estat majoria. Com ha fet remarcable del dia us esmentaré dues troballes que he descobert: La primera me l'han marcat tres bikers que han sortit d'una ruta tradicional pels carrers de Vallvidrera i que m'han marcat una conexió corriol trialera entre el carrer Mont d'Orsà(el carrer que conecta la plaça de Vallvidrera amb la placeta d'on surt la pista cap a el merendero cremat. Gairebé a dalt de tot de l'esmentat carrer, pujant a la dreta surt el carrer del Turó, que ràpidament abandonem per agafar el carrer de Les Casetes, amb construccions de "tota la vida", al cap d'uns mètres cal pedalar pel carrer dels LLebrencs. Hi ha un moment que trobes al front una porta de ferro que barra el pas, però al costar esquerra surt una estreta pista inesperada, cent mètres a l'esquerra, a tocar d'un pi solitari, surt el corriol trialer, divertit i asequible per tots i que ens porta fins la cantonada d'un mur d'una propietat privada. Si seguim avall el corriol es perd per culpa d'un camp de futbol ubicat a un lloc inesperat. El mur a la dreta ens portarà a una pista amb forta pendent que baixa fins Reis Catòlics Licorella, davant d'un equipament públic i a vint mètres de la baixada amb graons cap a la Font de Sant Ramon. La segona troballa pura intuició: darrerament, quan baixo les arrels per arribar a Aigües, la primera part la faig per la dreta, fora el camí i pedalo entre els pins i la pinassa. Avui, he decidit investigar abans de tornar al camí, he tirat cap a la dreta i he descobert una trialera que també ens porta a Aigües, el terreny és bo, però hi han moments una mica estressants, amb un final amb canvi d'orientació pel costat dret d'un pi i sortida molt perpendicular a Aigües sense perill de xoc amb els que van per ella però amb uns quatre mètres de deixar-se caure una mica intensos. Per a mí ha estat una jornada profitosa on les sensacions físiques i anímiques han estat positives. Bona setmana!