DIUMENGE 16 DE SETEMBRE. LA TRIOLOGIA DE SANT JUST

Aquest diumenge estem per sortir el Albert, el Pepitu I un servidor. Baixo aviat a Barcelona per deixar el cotxe aparcat en la plaça Borràs I baixar a trobar als amics a la cruïlla Entença amb Tarradellas. Vull fer km ja que en tres setmanes tenim la pedalada a Montserrat.

Arribo I el Pepitu te una idea clara de la ruta. Explica que la pujada final a Montserrat es com si primer féssim un muro, després una sargantana I per acabar es suavitza com pujar la cova, en fi, que per anar agafant el concepte be vol fer una ruta on pugem les tres pujades!!!!

A mi em sembla be l'idea, I l'Albert ens mira amb cara de “esteu locus”.

A més, proposo adornar més la sortida pujant a Sant Joan de deu I agafar la ladera per arribar al merendero cremat.

Així doncs, enfilem Entença fins diagonal I tot xerrant de la diada arribem al Cervantes I cap amunt. Sant Joan, el corriol de sempre I al sortir a la carretera que puja a la plaça Mireia la creuem I anem a buscar la ladera desde el inici. A la ladera una mica de tot, ja sabeu, ara pujo, ara baixo, ara zona tecnica, ara un peu aquí, ara un peu allà...el Pepitu I jo gaudint mooolt el camí I l'Albert estressat amb el marge cagant-se amb la mare que...sembla que no li ha agradat el regal d'aniversari! ;-)

Acabem la ladera, pugem fins el merendero cremat I continuem encara l'ultim tram de ladera. L'Albert que ja esta fins al monyo de ladera enllaça aquest tram per la carretera. Ens retrobem al final del repechon que hi ha al final de la ladera, prenem el camí de la dreta que rodeja el turo, puja menys que per l'esquerra, I enfilem la baixada. Primer mes corriolenca I despres pista per acabar. Enllacem a la pista que remunta a la dreta per anar a buscar la trialera de baixada del forn ibèric. La baixem be, I sortim al inici de la nostra primera fita del dia, la pujada de la font de la cova.

Començo a marcar un ritme tranquil de 10km al davant, el Pepitu darrera, I l'Albert decideix que anem massa lents I em passa ràpid. Em passa pero fa com el Jose I es queda 15 metres per davant I torna a baixar el ritme, perquè ja no guanya distancia I jo tampoc li retallo. Primer l'ignoro I seguim fem la nostra, pero al final m'enganxa el cuc ciclista I pujo el ritme per veure si el puc agafar, baixo pinyo I pujo a 12 km per agafar-lo. Quan arribo a la seva alçada, l'Albert juganer baixa un pinyó I apreta, jo darrera, ara ja pugem a 14km. Aixi hem anat fem, deixant al Pepitu enrere I anant pujant I baixant un pinyo tota la estona...jo anava justet a 14km, però l'Albert pedalava molt suelto I es veia molt fort...fins els dos repechons final on ha fet BUM!!! I l'home del mazo li ha dit “vina aquí xato que t'explicaré quatre cosses”. Tot I axi hem pujat molt ràpid I a bon ritme, al poc de coronar ha arribat l'Albert I al poc el Pepitu.

En aquest punt l'Albert ha fet un “Salva”, es a dir, ha explicat que de fer no anava a sortir I que ja en tenia prou I es tornava a casa. Hem insistit perque no marxes I volíem canviar la ruta per no fer tantes pujades, pero no hi hagut manera I finalment ha marxat.

Es rumoreja que com a bon catala el que passava es que no volia estirar-se I convidar als amics al esmorzar pel seu flamant 56 aniversari.

Després de acomiadar-nos el Pepitu I un servidor continuem la ruta baixant la trialera que surt dalt de tot de la cova I que va a para al principi de la Sargantana. La trialera es complicada però factible, el terreny molt sec I sorrenc, algun peu aquí o allà però en línies generals molt be. Estem contens I a punt d'encarar la segona fita del dia, la Sargantana. Petita pausa per menjar una barreta, ja portem 20km, I Sargantana amunt.

Aquí el Pepitu I jo no juguem a fer canvis de ritme, el terreny no dona per floritures ja que les rampes I la pendent es molt mes gran que a la cova, aixi que agafem el nostre ritme I anem fem com bonament podem fins adalt.

Arribem a la carretera I anem pel camí de la dreta, el del cotxe abandonat, I després enllacem amb la trialera del Bernat per arribar a santa Creu I para a esmorzar per recuperar forces I afrontar el muro.

Esmorzem tot lo ràpid que el justet servei del bar ens deixa I seguim la marxa. Volem baixar la trialera de les escales que hi ha darrera el merendero, anem a buscar-la I ens liem seguint el camí recte. Acabem sortint a la pista que porta a la cimentera, dalt de tot afortunadament, remuntem de nou fins el merendero I ara si enfilem la trialera de les escales avall. Fem pocs trams amb bici I caminem, ens agafa rovellats I amb la panxa plena. Arribem a la pista que baixa fins el muro, enlloc de baixar com habitualment fem per la dreta directes al pont I encarar el tram mes dur del muro, baixem per l'esquerra, el que ens porta abaix a la masia que hi ha I a la pista que porta al inici de les tres pujades: cova, sargantana I muro, es a dir, farem el muro des de abaix de tot. Estem a punt d'afrontar la tercera fita del dia, el Muro.

Mateixa tàctica que a la Sargantana, agafar un ritme I anar fent com es bonament podem. Al creuar el pont el Pepitu es queda deu metres enrere, pero nomes deu, esta allí tota l'estona sense perdrem de vista. El tram del pont es molt dur, però la traçada esta mes neta que abans I el fem força be, a mi en castiga mes el quilometro que es fa mooolt llarg que queda de pujada una vegada superat el muro fins arribar a la carretera. El Pepitu arriba darrera pero en millors condicions.

La cosa no acaba aqui, ara encara hem de remuntar tota la carretera fins els containers. Bufffff, començo a tranques I barranques pausadament, el Pepitu m'espera, pero poc a poc les cames es van oxigenant I recupero forçes, el suficient per pasada la Sargantana atacar al Pepitu I arribar als containers primer, lleig, molt lleig, pero que puc fer si meu dibuixat aixi! Je je je je.

(Encara passo per aquest tram de carretera I em veig caminat I em moro de vergonya!!!)

Containers, enfilem la pista I anem a buscar la trialera de la torre de la llum per la variant de la pista que es mes llarga I aixi rodem una mica. Portem un mati que nomes pujem o baixem, no fem ni un quilometre pla!

Al inici del tram mes tècnic de la trialera, després de la pala on hi ha l'esglaó de pedra, es veu que el Pepitu ha tingut l'unic incident del dia. Ha dubtat I aixo la fet caure de manera tonta, res important, xapa I pintura.

Sortim de la trialera, pista fins el merendero cremat I remuntem per la pista fins Vallvidrera, avui ja em tenim prou de rampes I pujadetes I deixem llevallol per un altre dia. Turo d'en cors amb susto inclòs per un home que pujava I gaire be me l'empasso. Carretera d'aigües fins mortirolo I variant del Bernat per baixar a l'Oreneta amb variant del Pepitu per rodejar per l'exterior del parc l'hípica. Sortim davant el monestir I ens acomiadem, el Pepitu baixa pel monestir a casa I jo continuo per sobre la ronda fins la plaça Borràs on tinc el cotxe.

Finalment surten 42 km segons el compte km de la bici, 41 segons l'Strava I 1860m de desnivell. No es una tirada llarga de km, però no hi havia cap tros pla, tot era pujar I baixar. Ja sabem que el desnivell de l'Strva no es gaire fiable, però feu comptes, pujar tota la ladera, la cova, Sargantana I el Muro!!! casi na!!!!!!