DIUMENGE 29 DE JUNY

Cap de setmana de gayers, ja que la colla es mobilitza I sortim de la rutina collserolenca/mataronina I marxem a les montanyes de veritat en busca del nostre estimat amic Bernat. Pujem a Campelles per fer una ruta pel Montgrony que ens ha preparat el Cap de Taller en la seva nova etapa de home de les muntanyes.

Pugem com els senyor el dissabte per tal de no matinar el diumenge I estar més frecos per la ruta, així de pas sopem junts I fem caliu.

 Arribem el dissabte a mitja tarda, amb un bon dia I un bon sol, descarreguem bultos I anem a veure la casa del Bernat que agrada molt al personal, cerveçeta I cap a la casa a preparar el sopar. Jiji ja jas I a dormir no massa tard, hi han ganes de pedalar tots junts per nous territoris.

Diumenge, 7 del matí, em desperto, sento veus, m'aixeco I em trobo al Jose I el Salva en calçotets amoinats perque plou, l'Albert vestit de ciclista de dalt a baix dient que quant s'axiecat ell a les 6 no plovia. Dubtes, nervis, decepció, llamps, trons, aigüa a mansalva, boira, I llavors missatge del Bernat “tranquils nois que ja esta parant, aixo ja passa I para de ploure” I efectivament, als 5 minuts para de ploure. Valorem si sortir o no, el Jose radicalment diu que no, no vol arriscar a mullar-se I passar fred ja que el seu cos ja no te ni un milimetre de greix, el Salva diu que ell tampoc vol sortir amb un dia així, l'Albert, encara vestit de ciclista, diu que no plovia quan ell s'aixecat, I el Pepitu I jo dubtem ja que tenim moltes ganes de bici I encara que sigui fer una miqueta....


Arriba el Bernat per fer un gabinet de crisis davant la tempesta. Ens assegura que ja ha passat lo fort I no ploura més fins la tarda. Jose I Salva definitivament no surten, l'Albert tampoc sembla que surti, ja que es posa a dormir de nou al llit vestit de ciclista I tot, el Pepitu I jo ens animem I farem una ruta alternativa més curta per pedalar una estona, aixi doncs, el Bernat avisa al seu company Dani que ja pot pujar que sortim. El Dani es un noi que viu a Ribes I també fa MTB I surt habitualment amb el Bernat per tal d'ensenayr-li camins I rutes de la zona.

Sortim gairabe a les nou el Pepitu I, Bernat, el Dani I un servidor, comencem a pedalar per sortir del poble emboirat I molt tapat, pero sense arribar a ploure. Enfilem una pista I comencem a pujar suaument, fa goig, llastima de dia, I anem remontant alçada, a voltes susaument, a voltes més durament, tot plegat fins arribar a un refugi on parem a pixar I menjar alguna barreta.

Desde el refugi planejem una mica I despres baixem per arribar a una cruïlla on enfilem una pujada que ens dura al cim del Cuvill, de 2000 metres. La pujada comença suau però de cop ve un dur repechon empedregat sense una traçada clara, despres descansillo I un nou repechon més llarg pero amb la pista amb millor estat. Finalment arribem a un pla I parem, el Bernat ens diu, arà la pista s'acaba I falta el tram final de pujada I el més dur, hem de pujar
per aqui....
per on?
Per aqui, recte amunt
Recte? Muntanya amunt? Si no hi ha cami!!!
Tranquils, es puja be, es fa tot menys un tram.

El Pepitu I jo ens mirem amb cara d'estaquirots, perplexes I increduls mentres el Dani ja s'enfila pels prats amunt gaudint del MTB propi d'aquestes contrades. El Bernat arrenca darrera seu I jo intento seguir al Bernat mentre el Pepitu tanca la marxa. Rapidàment el Dani guanya distància, està molt fort, es de la terra I es coneix perfectamet el comportament de la bici en aquest terreny, I per ell pedalar camp a traves muntanya amunt, o avall, es habitual I perfectament normal si fas bicicleta de montanya per aquestes contrades. A certa distància del Dani puja el Bernat, que s'esta habituant aquest tipus de terreny I està canviant el el xip mental per tal de redefinir els conceptes de corriol I cami per tal d'adaptar-se al seu no medi ambient. Tancant la marxa anem un servidor I el Pepitu, que al.lucinem del concepte camp a traves, que trobin normal anar en bici per aqui I de com pujen el Dani I el Bernat. Deixo els restos per intentar seguir el Bernat en el primer tram fins un abrebadero de vaques, all'a estic mort I ja no puc pedalar més, el Dani I el Bernat continuen un tros més fins que paren I bici al hombro remonten un repechon bastant fort mentre les cares del Pepitu I meves empenyen la bici son un poema!

Despres del tram més dur, el Dani I el Bernat es tornen a enfilar sobre la bici I acaben de pujar el cim, el Pepitu I jo estem en estat de shock I no podem pedalar, remontem l'ultim tram caminat. Sobre el cim es gira vent fort amb boira que et mulla, ens abriguem, alguns mes I altres autoctons com el Dani amb un buff en tenen prou (va en maniga curta!!!!).

Comencem a baixar...per un bonic corriol? Per una trialera tecnica? Per una pista de vistas increibles? No, no I no, camp a traves de nou, I encara que arà es baixada algun tram no es veu gens clar I el Pepitu I jo acabem caminat. Aquesta comedia dura una estona fins trobar una pista que planeja primer I despres baixa per tancar el bucle I anar a sortir on habiem començat la pujada una bona estona abans.

Desfem la pista plana en direcció al refugi pero abans d'arribar-hi agafem uns corriols que estan bé (molt bé per lo que s'estila en aquella zona) I que baixan fins a Campelles. La part final d'aquests corriols la fem sota la pluja, I l'entrada al poble sota una pedregada!!!

Deixem les bicis a casa del Bernat I anem corrents a dutxar-nos per treure els kilos de fang I entrar en calor. Al arribar a la casa trobem al Jose, Albert I Salva veient la tele tranquilament sota l'escalfor de la llar de foc.

Per com va començar la jornada, va anar prou bé I vem tindre molta sort de que nomes ploges arribant a Campelles, perque despres a la tarda, dinant a casa del Bernat I la Monica, va caure una bona pedregada.

Finalment agraïr efusivament la hospitalitat del Bernat I la Monica que ens van obrir les portes de casa seva I ens van faciclitar l'estada, aixi com prepara un magnific dinar amb productes de la terra. Moltes gràcies nois!