Diumenge de sortida restringida a dos membres de la colla, el Duke i jo mateix. Diferents obligacions fan que la resta no estuigui disponible, el Edu a Iruña,el Pepitu a la platja i l'Albert encara tocat per la caiguda al parking. Per descontat l'ultim membre continua la seva preparacio per assolir el Montblanc amb bicicleta fent Mtb per el Ripolles.
Com que fa dos Diumenges que no surto el Jose em deixa que trii la ruta i jo que soc tonto per tot aixo i faig molt ciclismo de salón li propossso de fer una aproximacio diferent a Ca La Carme.
Sortim per la Diagonal cap a San joan de Deu i pujem cap a munt fins arribar a la baixada de la Font de la Beca, per allí fint la variant del corriol de la dreta ens arribem fins a Can Melic i recordant un corriol de pujada que vaig fer unes quantes vegades amb el Edu i el Berni, quan sortiem per las tardes fa uns quant anys, ens enfilem tranquilament fina arribar a unas rampas fortes que ens porten a la meitad de la pujada del Muxer, be la pujada on varem trovar fa anys un tio entrenant amb un trineu tipus Pirenna.
Seguim pujant i decidim no fer la trialera que ens portaría fins la pujada de la cova, sino que continuem per la carena per sota del coll del Moro a trovar la pujada tremenda de la casa abandonada per arribar a la carretera de Vallvidrera a Molins.
Caganme en el puto ciclismo de salón vaig esbufegan per anant fent. Las rampes son durisimes i arribo al costat del Jose i fem la ladera fins el merendero cremat. baixem la fon de Llevallol , variant Pepitu, i agafem la nova trialera tambe del Pepitu que ens porta a la cua del panta. Un corriol divertit encara que una mica costarut pero tot ciclable i molt noble.
Arribem a Ca la Carme i esperem a l'Albert que ve a esmorçar amb naltros.
Bon esmorçar i bona compañía, despres del cachondeo a costa de tots els que no hi eren, el Jose i jo pujem per la tornada clásica fins a Can Cortes, pero allí jo vaig una mica encigalat i tirem cap el Viaducte per fer el bucle per sota del mateix.
Me cago en tooo!!! quin mal de cames, las forces ja m'han abandonat i ho passo mallament. Arribem a la carretera i un altre cop cap a Can Cortes, cochinillosi cap a sota de la Antena, Vallvidrera i remontar carretera per baixar per els bombers, la pista eh? que jo ja no tinc esma per res, no puc fer ni las arrels. Aigues, Tieso i cap a casa. Total 37.8 Kms. pero la primera part realment exigent e innovadora.
Pd. Baixant per la Beca he fotut la roda a una regatera i no he volat perque soc bona persona i Deu nostre Senyor em protegeix.
5 comentaris:
Bona crònica i una elecció de ruta molt ample fent de Ca la Carme un bon punt d'aturada.
Les perspectives del diumenge passat on és donava per fet que tots tenien motius més que sobrats per no sortir amb bici em van decidir per un diumenge de platja i xiringuito a Castefa.
A agafar bronce he bandido?
Ya veo que no explicamos toda la verdad, veo que obviamos detalles importantes que quizá te incomodan, y ya se sabe, mejor ocultarlos, pasar de puntillas por detalles que al recordarlos despiertan sensaciones.
Me refiero a ese culito respingón en mountain bike que nos dió los buenos días cerca del Cervantes, que, ¿Que no te acordabas? ;-))
Hostia Jose ya has despertado el demonio que llevo dentro y ahora tengo que acercarme al cine Arenas a tentar carne prieta, que solo de pensar en aquel culito se me ha puesto la polla como el pescuezo de un cantaor de flamenco Ja ja ja
ja,ja,ja,ja pues te voy a decir una cosa, un mes más y el culotte de Cyclo me va a quedar igual!
Publica un comentari a l'entrada