Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dissabte, 19 de juliol del 2014

Dissabte 19 de Juliol, 2014

Hora de trobada, 7.40. Maldición, no em sona el despertador i em desperto a les 8... Truco al Dani, diu que puja cap a Campelles mentre esmorzo i em vesteixo. Cosa mala, si la ruta acaba a Ribes, hauré de pujar a casa pedalant...Bé...a veure que ens depara el dia. Arriba el Dani i surto de casa, el dia no pinta bé, tapat i cau alguna gota tímida. Abans que em planteji una encerrona ell, salto jo, JA TINC RUTA! Si he de patir que sigui culpa meva, jejeje. Sortim baixant cap a Roca Aguda, per ciment i pista, allí travessem un torrent i agafem un corriol bucòlic i ciclable fins can Gasparó, una casa rural. Enfielm direcció Nevà, per pista, amb un puja i baixa suau, fins unes fortes rampes que ens porten a Can Baldrich. D'allà tot baixada fins Nevà, des d'on el Dani sap un corriol per anar a Planoles, fem mig corriol, perque la resta l'han arrasat fent una pista per treure troncs. Arribem als Maristes de Planoles i començem a enfilar. Fins ara només portem 350m positius, ara bé la torrada! Pujem a Ventolà per ciment. Sobre el poble mengem una mica i seguim, pista fàcil fins la que puja a la carretera del Collet de les Barraques, agafem aquesta, una pista que sembla que no però fa pupa, amb un augment progressiu de la pendent, fins un 11% i un empitjorament del terreny. Sempre ho acabo passant malament i perdo roda. Agafem asfalt i trobem la Font Freda, recuperem una mica i amunt, queden 3 km d'asfalt fins el coll. Un cop allí agafem pista a buscar el corriol dels Ventolanesos, que ens portarà a la Font de l'Home Mort. Es una trialera on a voltes cal fer peu i salvar algun roc i arrels, però molt ciclable i entretinguda, arribem al torrent i canviem de vessant, ens trobem uns ciclistes, un va molt perjudicat, coix i tot. Seguim ruta pel GR, que també a voltes cal caminar, però poc i planer o baixant, fins Queralbs, abans del poble innovem per 3 corriols consecutius que ens duen dins el poble. Bona troballa. A Queralns ens refresquem, el sol ha acabat guanyant i pica fort. Decidim baixar per carretera fins Ribes, on trobem un carretero conegut que ens acompanya fins el desviament del Baell, jo volia pujar per muntanya, però decideixo fer mes quilòmetres, però més suaus. El Dani també puja fins el desviament, ens despedim i continuo cap a Campelles, primer fort, però poc a poc em vaig quedant sense masses forces i poso modo "ja arribaré", calma i 140 pulsacions. Arribo a casa rostit amb uns 56km, 1700 de desnivell i mitjana de 11.5. Una volta maca i entretinguda, durilla i amb grans paisatges.

3 comentaris:

capitan castanya ha dit...

Noi llegint la teva crónica queda clara una cosa.....
Quan venen els teus amics preparas encerronas!!!! Ja Ja Ja
Nomes de pensar acabar la sortida pujant fins a Campelles ja em moro.

jose ha dit...

¿140 pulsacions es anar tranquil?, collons!.
Avui no he sortit amb el David, no vaig veure un misatge seu a facebook i ha hagut un mal entés, peró si he sortit amb un company, sortida normal que he decidit acabar tot sol pujant a Montjuich al arrivar a la plaça de Espanya.
L'he promés al ironman que el setembre anirem a la Rierada doncs es un indret que sembla que no coneix, tindríes que estar tu Berni, no sigui que s'aburreixi.

fletxa negra - chico peix. ha dit...

Enhorabona. Intento definir la ruta pels pobles de la rodalia de Campelles... al nord, a l'est, al sud, avall, cap l'oest... amb pujada. Bons quilòmetres i respectable desnivell... els de la plana hi posem... imaginació!