Els corriols de Cerdanyola

Arribo aviat a Barcelona, aparco i baixo a buscar la colla per Sarrià. A la plaça Artós em trobo amb el Palmer que puja, ens saludem i giro cua per acompanyar-lo una estona i xerrar. Al arribar a la plaça Borràs em vull acomiadar, però em tempta a pujar amb ell fins les aigües.

Així doncs, enlloc de pujar per la carretera anem fent pel lateral de la ronda fins el tanatori de Sant Gervasi, allà pensava en que pujaríem pel tieso, però no, comencem a avançar entre cases i urbanitzacions plenes de rampots curts i durs fins acabar en el carrer maduixer, que finalment desemboca en la carretera de les aigües passat el pàrking. Així doncs toca fer tota les aigües ràpids per anar a buscar la colla. Començo a sospitar que tot plegat es una estratagema del Salva per matxacar-me i tenir companyia al sollado!

Passat les nou trobem a la colla a les aigües amb carretera. Avui fa goig, som sis ciclistes! El Pepitu, el Josep, l'Albert, el Salva i un servidor. Volem anar a fer els corriols de Cerdanyola, però el Pepitu i l'Albert no volen fer tard, a les dues a casa, i per tant no podem encantar-nos amb bucles pel Tibidado i corriols per Cerdanyola, així que decidim anar per la via ràpida per guanyar temps, pujarem fins Valvidrera per carretera. No acaba de quedar clar, i uns entenen pujar tota la carretera i altres fins sota l'antena...

Comencem a pujar i l'Albert marca els deu metres de rigor tipus Jose, vol marcar paquet enfront el Palmer. Al poc el Josep accelera i es posa al costat, es comencen a picar i van pujant el ritme. Al poc el Salva i jo nomes veiem al Pepitu, en terra de ningú, des-de el sollado.

Anem pujant i al passar la plaça del funicular ja no veiem ningú, suposem que hauran agafat el camí de sempre per sota l'antena...no trobem ningú, comencem amb una serie de whatsaps que emboliquen mes que no pas ajuden...estem aquí, estem allà...

Albert i Palmer han fet encigalats tota la carretera fins dalt, el Pepitu el camí de sempre i cochinillos avall. Salva i jo camí de sempre i cochinillos variant esquerra per sortir mes avançats a la carretera, el Salva vol anar a fer la trialera de Probike.

Finalment ens trobem de nou amb el Albert i el Pepitu a la carretera de Sant Cugat, just abans de la curva de baixar a can Jane, el Palmer ha marxat cap a casa que tenia presa.

Baixem per la carretera fins a buscar la trialera de Probike. Encara esta tot bastant moll de les pluges del dijous. Fa molt temps, anys, que no passo per allà i vaig amb molta calma. Anem fent fins trobar un reguerot enorme abans dels afloraments de pedra, caminem, remontem la riera i de nou pugem a les bicis. La segona part de la trialera es molt corriolera i continua estan en bon estat, avui tenim algun problema en els dos afloraments de pedres que hi han, els únics, perquè estan molt fangosos, tot i així destacar al Pepitu, home acostumat al gel, que passa els obstacles enfangats amb gran prestància i elegància. Acabada la trialera i sortim a la pista que ens condueix a la hípica Severino i la torre negra, el Pepitu ens deixa que també ha de ser d'hora a casa.

Després del flow sortim al Pi d'en Xandri i anem pels camps idil·lis a buscar el grito. De cop ens trobem amb una caminada popular infantil que justament passen pel Grito, 2000 nens! Així que decidim abortar el Grito i pugem pista amunt. Sortim igualment a la caseta i pensem en agafar el corriol de darrera fins a can Coll...negatiu, de nou la caminada passa per allà, així doncs enlloc del corriol de la dreta agafem el de la esquerra...i a partir d'aquí enllacem uns corriols amb altres esquivant la caminada que ens anem creuant i acabem enllaçant amb els corriols de Cerdanyola que coneixen l'Albert i el Jose. Finalment, i després de gaudir molt, arribem a Cerdanyola i anem a trobar al Jose al bar per esmorzar. Són les dotze i portem 29 km, vaya vaya Joe, esto parece Mountain Bike de verdad! Ja ja ja.

Després de l'esmorzar l'Albert tira directe per carretera fins Barcelona, s'ha fet tard, i el Salva i jo pujarem amb molta calma per can Borrell i Sant Medir. Ja no queda res destacable en aquest quilòmetres, les cames comencen a fer mal i qualsevol petit repechón sembla una gran pujada. Al arribar a Sant Medir les cames em comencen a respondre de nou tot i que a mig gas,  ara ve la factura del matí amb el Palmer, i el Salva va més tocat patint un viacrucis pujant sant Medir. Això sí, amb quina prestància porta el patiment, es nota els anys de sollado...ja ja ja.

Font groga, carretera per baixar per can Borni, arrels i rodar suaument aigües per recupera les cames fins la carretera. Avall fins la ciutat i arribo al cotxe a dos quarts de tres i amb 45 km a les cames. Tard i cansat però molt content dels corriols de Cerdanyola, ha valgut la pena l'esforç