Aquest diumenge només quedan el Salva i l'Albert, així que pujan a Mataro a fer una mica de corriols i flow...tot i que s'hauran de guanyar el folw, aquí no regalem res, je je je.
Sortim a les nou de casa, anem a buscar la riera d'Argentona i rodem suaument (tot i que el Salva es queixa que no ens persegueix ningú) fins trencar sota l'autopista a la dreta cap el Bellraco. Pujarem per aquell Corriol suaument que comença amb un túnel, enllacem amb un altre Corriol, pista i de nou Corriol fins adalt per arribar a Sant Carles. Anem pujant be, a bon ritme, l'Albert en segueix de prop, i el Salva esbufega de lluny. Amb mes o menys fortuna anem fent i abans de l'Última tram de pujada el Salva agafa la Ktm del Albert per provar-la.
De cop deixa el sollado per l'Albert i s'enganxa a mi pujant a bon ritme. Acabem de trencar un mite, el Salva no es home de sollado, es la Heckler blanca que no puja be.
Mentrestant ens avancen uns ciclistes i al sollado l'Albert li falta temps per cridar "no es la meva bici!"
Lleig....
A Sant Carles agafem un Corriol de baixada. Curt però maco, i el Salva conclou que li agrada mes la Ktm pujant que baixant. Sortim a un bar de la urbanització, rodem uns metres i pista estreta avall fins la carretera de Llinars. Aquí s'acabà de moment el flow i comença la penitència...pujar fins la torrasa.
Comencem per la típica pista de falso llano, muy falso. I quan mes confiats estan...trenquem a la dreta trial era amunt! Pujarem per L'Antic descens de Llinars. Es puja tot, però te trams exigent on el Salva escaga en mi i l'Albert comença a pensar que aquest terreny maresmenc es seriós i no es tan bona idea fer la Cabrilenca. Finalment i després de una mica de dolor bueno arribem adalt i trobem un chiringuito al final de la pujada, al costat de la torreta. La idea es esmorzar aquí i recuperar forçes per el Dragon khan, però no hi ha lloc i no volem esperar així que decidim baixar fins Dosrrius.
Aixi que anem a buscar la bonita baixada Dragón Khan. Per començar un aperitivo curt pero intens, una patita trilátera técnica estil cami de carena. A la segó a arrel gran en cago i Perú a Terra, els demes copien la táctica. Fa rabia, l'ultima vengada vais fer molt mes tros.
Remonten una rompe ta i començar el Dragón. Disfruten molt deixant correr la bici i enllaçant perales, el Salva reo la selva recompensa a tan esforç pujant, l'Albert li costa mes gaudir la baixada...la km frena masas i encara "se la esta fent selva".
Arrivem a Dosrrius i anem al bar de la placenta a esmorçar...tenim una cita!
Sortim d'esmorçar i enlloc de baixar plácidament per la Riera fins Mataró, els companys em demanen gresca...Aixi que sortim per darrera el poblé a buscar una pista que coneixem com a CITA per que el cami passa per una clínica de desintoxicació, el Centre de Investigació i Tractament de Adiccions. La pujada es dura, no ens enganyem, es com ajuntar la Sargantana amb el Muro o algo aixi, a mes, les rampes dures son al principio.
El Salva es caga en tot, i no te esma ni per insultar-me com cal, l'Albert va be i fins i tot vol fer alguna exhibicio que li pesara al final de la pujada.
Despres de patir una bona estona arrivem al final i agafem un corriol de curta baixada per enllaçant amb un corriol de pujada, suau apuesta vegada pero pujada. Per fi arrivem adalt de tot i ja no queden mes pujades, ara una nova baixada txula plena de flow, pero els company van tant cansats que els réflexes no acompanyen i no disfrutan la baixada com cal.
La baixada enllaça amb els corrió la de tornada que vem fer al Novembre, pero avui despres del Cita si que van tocats i anem a buscar escapatoria directe aval fins la Riera per poder tornar a casa "cómodament"
Amb la tontería surten 38km, no está gens malamente. Bonic diumenge de flow maresmenc!
Donar les gráciles al Salva i l'Albert per pujar fins a Mataró a "gaudir" de les mueves "encerronas", us preparare mes trampes amb carinyo!
3 comentaris:
Sortida espectacular amb el Dragon Khan que per mi es de lo millor que he fet en bici.Com em va dir l'Albert no importa patir per fer aquesta baixada.
Edu em fots unes putades grossas pero reconec que el problema es meu. Ja Ja ja
sols una petita precisió...
si vaig dir que no era meva, va ser perquè els col·legues del maresme em deien que era petita i duia el seient massa baix... lo altre ho vaig pensar, però, no ho vaig dir
:D
...o sigui que aquestes encerronas no son fruit de la casualitat sino que las preparas expresament, está bé, només es per dexiar-ho clar
Publica un comentari a l'entrada