Avui he sortit a estirar les cames pels voltants de Campelles, trepitjant una mica de neu fins que m'he embalantonat i me n'he anat al Refugi de Prats. La pista ben nevada i sense traces al principi, aixi que he obert pista darrera les petjades d'alun animalet de muntanya, segurament un cèrvol. Mig pamet de neu assentada que m'ha permès pedalar comodament junt amb la comfortabilitat del titani. Arribant al refugi ja he hagut de seguir la traça que quedava d'algun vehicle que va pujar ahir abans de l'ultima nevada, sino fos així no hagués pogut seguir, ben bé mes d'un pam de neu, i si sorties de la traçada t'enfonsaves. Hauré de fer una Cyclo de pnuemàtics de neu...
Passat el refugi es una pista plana, i seguint la traça he anat avançant lent pero bé. Al costat de la traça, 2 pams o mes de neu. I arribat al pla de l'Erola, baixada cap a Campelles, amb menys neu i fang, pero nevat al cap i a la fi, corriol fins el poble, i llestos!
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
8 comentaris:
tas loku
:-D
Noi estas fet tot un homenot!!!
Fotos molt txulas, pero no et fa yuyu anar tot sol?
En aquest cas no Salva, aquesta volta no s'allunya de Campelles, coneixia el terreny i no hi havia perill. No hi havia gel i amb la traça cap problema, mes que quedar-se dins la traça...com a l'esqui de fons ;-)
La llegenda del nostre Mountain Bike Hero creix...
Salutacions dels covarda de costa, ;-)))
És magnífic!
Publica un comentari a l'entrada