Encigalada 15/8

Ahir la tarda vaig quedar amb un noi del poble del costat que vaig conèixer fa uns dies, company d'una amiga de la Mónica.
Vam quedar a les 17.45, tard si, pensava que fariem 2-3 horetes per no jugarnos-la amb la llum.
Ens trobem a mig camí entre Campelles i El Baell. I enfilem cap el refugi de Prats i després cap a La Cubil, un cim de 1800 de la zona. Arribar a la falda del cim, és especialment dur en l'últim kilometre.
El Pito, ja em va posar al meu lloc d'entrada deixant-me solet en tota la pujada. I jo a full gas quasi per que no m'hagués d'esperar gaire.
Quan acaba la pista, remuntem per prats en modo taitxi jo per reservar forces, fins que la pendent es fa impossible, i arrosseguem bici un tros. De nou podem pedalar per un corriolet fins la carena, i d'alla per prats fins el cim, ciclable però dur de collons! Corono i em trobo al company xerrant amb dos moteros que havien pujat amb motos de trial, clar aixi qualsevol. Avall que fa baixada per prats també, fins el coll de la Coma Ermada. Allí cal portejar la bici en algún tros per saltar pedres i reguerots formats entre altres per les vaques, i diuen que les bicis erosionen, anda ya!
Arribem a una pista corriol molt maca fent ziga zagues i amb força flow. S'acaba i trepitjem ciment direccio Santuari del Montgrony. No arribem fins aquest, ja que ja veiem que anem justos de temps. I ens desviem per una pista direcció el Coll Roig, altre cop em quedo solet a les primeres de canvi, a patir! Coronem el coll i baixada per trialera, ara si, se va enterar! Però la falta de practica em fa fer algún renuncio. S'acaba la trialera i comença una pista, noto que la bici va per on vol, cagada vaig punxat. Reparo i perdo una peça de la tanca, ara si que l'hem liat, per sort el Pito la troba i podem seguir pedalant. Però res, al cap de 5 minuts torno a anar punxat i ja només queda anar inflant de tant en tant, ja és força fosc, arribem a la collada de Grats. A partir d'ara corriol, collons no es veu res, acte de fe i a pedalar, us sona?? La cosa va prou bé, el corriol es franc i fàcil, amb algun pas a peu. Paro a mirar si tinc cobertura per trucar perque no pateixi la Mónica. Puc trucar, i recordo que la aplicació linterna del mobil engega la LED. Bien. Arribem al Mal Pas, un cami que remonta un barranc, arrossegar la bici, i il.luminar amb el mòbil no es gaire fàcil i em canso com un burro, suant de forma exagerada, i no perdre el Pito que s'ho coneix de memòria i em va guanyant terreny. Sortim del Mal Pas, i baixem l'últim tram de corriol, ara pedalo ara no. Fins la pista que dona accés al Baell. Arribem a casa del company a les 22 quasi, i s'ofereix a dur-me en cotxe fins a casa. Els seus pares li recorden que no son hores d'arribar amb bicicleta i sense avisar...no els hi falta raó... I a més ell ha quedat a Ribes de Freser per la festa major i fa tard. Jo no estic per festes. Arribo a casa i em sento prou sencer, suposo que l'adrenalina i l'angoixa de la foscor et fan oblidar el cansament i la gana. Però després de menjar una mica i de la dutxa, el cansament em deixa tirat al sofa com un sac de patates.

La ruta tot i ser dura, es preciosa, vaja, és al.lucinant i de dia en els corriols ja deu ser la repanotxa. Caldrà repetir. Una mica de tot i força corriol, amb trocets de flow i tot. El bici-alpinisme es dur però els paratges i les vistes ho valen! 35km amb uns 1300 de desnivell, mitjana de 10 per 3.29 de pedaleig.