.jpg)
Aqui la teneis,la foto mas esperada por mi de las ultimas semanas.Despues de 198 km y mas de 3.600 de desnivel llego a meta satisfecho de ser finisher de la transcatalunya.No se ni en que puesto quede y la verdad que poco me importa,solo fui para acabarla y saber si era capaz de realizar tal carrera.Tampoco creo que vuelva a participar en la transcatalunya ya que el nivel es altisimo y eso requiere de un entrenamiento mas especifico del que yo hago.Saliendo cada tres o cuatro dias a una media de 50 km en cada salida,no puedo pretender acabar la carrera en menos de lo que tarde.13h 20 mnt pedaleando mas el tiempo que tarde en cada control.Aun asi estoy orgulloso de mi carrera.Tenia claro que tenia que ir de menos a mas y asi fue,quizas este pequeño planteamiento tan sencillo + las ganas de ver a mis hijos en meta hizo que pudiera acabar la carrera mas entero de lo que podria imaginar.Por que me decidi por la Cyclo y no por la Niner? Muy sencillo.Es un pequeño homenaje al Berni y una forma de hacer mover la Cyclo Totxo en una de las mejores carreras de Catalunya.La bici causo una sensacion inmejorable.Mucha gente se intereso por el cuadro y la verdad es que la bici se comporto de maravilla.Tengo el track guardado por si quereis alguna vez hacer parte del recorrido.Sin mas me voy a dormir que creo que me lo merezco.La proxima carrera? No se ,si quiere Bernat pagarme la Andalucia Bike race o la Mongolia extrem? :-) .Bona nit a tots els canalles del grup.Fins aviat amics.
.jpg)
5 comentaris:
Felicitats finisher!!, es una gran experiéncia que ja tens al saco, fantastic.
Bueno, esta clar que vas triar la Cyclo perque va millor que la chininer! jejeje
Lo de pagarte la inscripció a la pròxima aventura...vaig a consultar contabilitat i marketing, ves enviant el curriculum esportiu i la carta de motivació. :-)
Felicitats i gràcies mil per lluir tant be la Cyclo!!
Em sembla que amb aquesta gesta del Josep, el Berni ja no estarà sol al exclusiu club dels Mountain Bike Hero, MBH.
Felicitats Josep, arà com a MHB tens un gran poder, i això també comporta una gran responsabilitat...
Torno a felicitar-te perquè amb aquest quilometratge i desnivell et marques un abans i un desprès.
Vas patir algun tipus de rampa?
Gracies a tots,pero no crec que hagi fet cap gesta.Sabia que anava preparat per acabar-la,no tenia cap altre objectiu.Vaig marcar el meu ritme pujant cap el Coll de Pal i veia que la resta de corredors començaven a patir,quan veia que la cosa requeria d'un esforç molt gran,doncs peu a terra,caminar molt poc i vinga un altre cop a pedalar.No vaig gastar forçes innecesaries no valia la pena,el Coll de Pal no era l'unic obstacle de tota la cursa.No vaig patir cap tipus de rampes,ja que cada 15 o 20 mnt bebia aigua amb sals i cada 45 mnt menjava una mica de barreta energetica.Aixo mes el mitjons llargs que duia van fer que no patis res de musculatura.Les baixades eran molt i molt empinades pero amb dos collons i no pensar en res mes van fer que pogues regular i no forçar la maquina.Avui ja estic perfectament i amb ganes de tornar a pedalar per Collserola.Pero fins dijous no començare.No tinc cap repte en ment pero aixo mai ho sabre.El meu cap no para i alguna bogeria aviat sortira.El percentatge es de 60% mental i el 40 restant fisic.Encara no he digerit la fita pero poc a poc em vaig adonant de que vaig fer algo diferent.Pot-ser molt diferent.De tant en tant tanco els ulls i recordo les paraules del Berni donant anims i exclar tambe els missatges de soport d'alguns integrants del Collserola-team.Torno a tancar els ulls i penso...Si no fos per la sortides amb vosaltres i el meu interior competitiu avui no hi seria asegut explicant la transcatalunya.A tots i cada un de vosaltres GRACIES.
Publica un comentari a l'entrada