Corriols de...Moab

The Whole Enchilada: Top to Bottom - Moab, Utah from Phil Shep on Vimeo.

Divendres Sant, divendres de CRUCIFIXIÓ.!

Sí, avui he sortit amb el Bernat després de tres setmanes sense agafar la bici i he patit un calvari, el meu via crucis particular mentres el Bernat anava xiulant tranquilament al costat mig aburrit pel ritme tant baix que portavem i mirant de "encolomar-me" algun que altre bucle. S'ha de dir que li he demanat cuartelillo i me la donat.

Hem quedat a les deu, com els ministres tu, a la plaça Borras. El Bernat m'ha portat per una serie de carrers que van per sota de les aigües i al final hem sortit al mig de les aigües. Molt bona alternativa per pujar a la carretera.

Rodem una mica i pugem per can Borni, per darrera dels cochinillos i camí del totxo per enllaçar les trialeres, i dic trialeres perquè no fem el corriol txulo del costat i encarem la trialera de la pedra. Està dificil però factible, es a dir, no es un camí per relaxar-te però seguint la traçada marcada es pot fer. El Bernat fa la entrada i em marca el camí, jo darrera amb el seient de la bici arrebutit a l'estomac baixant esglaonts naturals, necesito una tija telescopiica! Després del primer tram em posso davant i baixo fins arrivar a la famosa curva i pedra. Em paro per inercia, però el Bernat diu no, per aquí es pot fer, i es  llença amb seguretat i control, ho veig molt bé i m'animo a provar, també baixo sense problemes i continuem fins el final. Pista, remontada fins la tumba menovingia i anar a buscar l'ultima trialera que baixa fina avall. Remontem per la trialera de sempre i a la Carme a fer un mos ràpid, mitja horeta nomes, entrepa-beguda i tallat.

Al sortir remontem pel corriol del pantà, les cames em comencem a fer pupita. Can llavallol amunt i la pista del merendero cremat per darrera fins els okupas. Es en aquest enllaços tontos on veus el teu patetic estat, petits repechons de no rés que t'obligan a canviar mentres veus el company com s'en va amb aquella facilitat. Via crucis.

Okupes i trialera de les pedres avall, no sense aturar-me a respirar abans, ja ja ja. Content perque en una de les curves, la que es pot tallar pel mig o bé enfilarse cap a la pared per desprès deixar-se caure, doncs en aquesta curva que feia temps no passava avui ho he aconseguit per la traçada wallride, el Berni també ha passat, éll per la traçada directe. Després d'aquest punt la trialera estava més humida i relliscava més, això sumat al meu cansament i lentitud de reflexes ha fet baixar el ritme i al arrivar a la pedra grosa caminar.

Merendero cremat, enlloc d'anar a buscar el turo d'en cors decidim baixar per la ladera. molt entretingut, bona opció enlloc del turo. Aigües senceres fins les eses per rodar i recuperar una mica les meves tullides cames i abaix a buscar el cotxe. Les dos de la tarda i 37 km, no està malament per haver començat a les deu.

Arà a continuar patint dos setmanes més fins recuperar un miním de nivell.

DIUMENGE: MATINAL BTT

Avui hem sortit en Berni, en Salva i "moi" en un altre diumenge amb cel cobert i cap rastre d'humitat: així que una altra vegada s'ha potenciat el corriol i la trialera. Hem arribat a Aigües i fins la plaça Mireia on hem començat equivocadament i per la trialera directa hem arribat a la pista que porta a la Font de la Beca, amunt pel corriol lateral i torna a pujar per trobar la ladera de baix, divertida i molt precisa en alguns trams de corriol "sube y baja" una mica inclinat. La part final, forta pujada, ha estat una exhibició d'en Berni, que quasi l'ha fet tota. Amunt i de nou la ladera superior per acabar a la forta pujada que ens porta a la cruïlla per continuar pujant al turó i fer tot complet el corriol amb trams trialers, magnífic, fins a la base de la Penya del Moro. Un altre exhibició del cyclo-men i espectacular descens fins La Salut, on l'aflorament de pedres mes complicat ja és una anècdota. No se si caldria regular el horari d'esmorzar perquè anem de record en record i després d'haver paït "comme il faut" tornem al bosquet sortint d'ell continuant el corriol fins arribar a tocar les cases de Sant Feliu, amunt per pista per tornar als peus de la "Penya del Moro" i corriol extraordinari amb sortida i pujada "para los mejores" per continuar cap a la pujada de La Cova. En Salva ha anat pujant i nosltres hem gaudint com fa quinze dies de la trialera del Forn Ibèric i amunt per retrobar-nos. Tornem per carretera, Merendero Cremat i pista per baixar per carretera: Jo he anat cap a El Mortirolo i gentilment un motorista m'ha cedit els segons necessaris per netejar gratuïtament la meva Epic per arribar a casa amb 38,380 Quilòmetres de bona matinal btt. Cordials salutacions a tothom!.

HE PRES CONTACTE AMB LA BICI...

Mentre publiqueu la vostra ruta d'avui, de ben segur més interessant que la meva, avui per fi m'he muntat a la single speed i he cobert la ruta que va de casa al Fòrum i tornar, això si, la tornada a través dels carrers de la Barceloneta i la Ribera, per acabar a la Font de Colors i les Columnes a Montjuich on hi havia un bonic ambient ciclista a l'espera de la La Volta 2013.

 Camí del Forum...

Bones sensacions i moltíssimes pors, finalment han estat 17,300 km fàcils pel que fa al recorregut però de tensió per a mi, peró "tot bé".

AL CASTELL DE MONTJUICH DEL TIRON

El proper dia 15 d'abril em fan la prova d'esforç, mentre, ahir ja vaig estar nedant en la pisicina i avui he pujat caminant al castell de Montjuïc sense cansament aparent, i tot això avançant-me al període estimat inicialment per l'hospital, estic content en aquest sentit i per això ho comparteixo amb vosaltres, es un  petit pas per l'home i un gran pas pel Jose.

Volta a Collserola

Un servidor es desperta un divendres i no se li acut res més que anar a fer la Volta a Collserola per pistes i amb la bici de Ciclo Cross, seguint un recorregut publicat a Internet. Carretera de Vallvidrera amunt, Aigües, i a Can Borni comença el "recorregut oficial". Pistes conegudes per acabar arribant a Can Coll, cafè i croissant. I cap a Sant Cugat i Valldoreix. El punt més llunyà es més enllà de les Escletxes quasi tocant la B30. D'allí cap amunt a la Salut del Papiol, i s'acaben les piles, retirada! Com arribo a la carretera sense patir? 
Soc a sota el restaurant de Santa Creu, i per evitar les rampes vaig a donar la volta per Can Tintorer, error! Hauré de remuntar per Can Ribes, i no sé què és pitjor, el 28/29 ja és massa per mi i pateixo de mala manera per arribar a Santa Creu. Carretera i manta fins a casa.
Una volta molt interessant per rodar i fer kilometres sense grans desnivells i rampes molt puntuals.
Podeu veure la volta a:

Diumenge 10 de Març

Aquest mati a la 8,15 , 8 per l'Albert, a començat la meva sortida de Diumenge.Pujem tot txino-txano cap el lloc de trobada habitual i alli ja era En Berni, semblaba inquiet, tenia ganes de pedalar i se li feia tard.Al cap de un moment ja arriba el Fletxa i tirem per el cami habitual fins arribar a les rondes. hem trobaba be i per fer-li un homenatge al Jose me he volgut probar, seça anims de fer mal, malgrat que sabia que l'Albert estaba perjudicat per una sortida de esqui, i el Pepitu per una donacio de sang, mig litre, que el tenia flujet.Amb un ritme mes fort de l'habitual, per mi, he anat fent, el Berni com sempre deixant que els matats hens lluisim i el Pepitu al se aire, era cla que no estaba fi, Pero malgrat els meus esforços, vull dir el meu ritme de proba, a l?Albert no me le hi tret de sobra i tot arribant a la paella del Mirador i aprofitant que jo miraba cap a Molins mentre rebia una trucada m'ha fet un "ataque furibundo" i no he pogut tenir el meu minut del Gloria, Que lleix ha estat aixo Albert!!. Enviem un misatge al Jose per dir-li que esmorçariem a Can Ribes i pujenm per carretra fins al Tura d'en Cors on ha hagurt el segon "renuncio" del dia, el primer ha estat el Edu que hens ha dit que no sortia. L'amic Albert ha marxat directe cap a Can Ribes deixan-me tot solet al el Berni i el Fletxa.Baixem la trialera cap a la ladera, i tota la alegria que portaba s'ha anat diluint. He passat toot els trams tecnics, pero a la ultimacuva, la mes puta, he estat a punt de fer un eslalom muntanya avall.Be continuem per la ladera per buscar la baixada de la Cova, petita drassera per un corriol oblidat, ara es una torrentera, i desvio per fer la trialera del Forn de Calç, que jo feia anys que no hi passaba. Esta mes traballadeta i ara nomes hi ha un punt conflictiu, que gracies als consells del Berni ha estat superat. Pujada per la esquerra del Muro per anar a petar a la carretra de la Cimentera, alli jo ja no podia dir ni faba, i a la ultima paella he tingut que possar el peu a terra. Corriol de sota la torre de guaita i arribada a Can Ribes on hen esperaban el Jose i l'Albert.Bon esmorçar arregan el mon i tornada clasica per la trialera del Bernat fins als containers.Alla el Fletxa i el Berni han fet el cami del senglar fins a la pujada de la Cova. L'Albert ha marxat i els altre hem fet la ladera, cami de Vallvidrera, tuto d'en Cors i Mortirolo-Cervantes per arribar a la civilitzacio. Total una sortida entretinguda amb una bona companyia , llastima que no hi era el pare de l' Anne, segur que haguesim rigut mes. Pd.Deixo per al final les coses que no m'han agradat, la primera la actuacio del Albert, negant-me la gloria, pero mol pijor ha estat lo del Duke, que malgrat les mevas suplicas i plors, no ha volgut portarme amb el Koleos de tornada negant-me el descans.

Diumenge 3 de Març

Avui nomes disposava d'una petita estona per rodar amb bici, però després de dos semanes sense sortir ja tenia ganes encara que nomes fos un pujar i baixar.

Surto de Mataró en tren a les vuit per arrivar a sants estació a les nou on em trobo amb l'amic Bernat. El Pepitu ha sortit abans i anirà sol a fer una volta sense parar a esmorzar per tal d'arrivar d'horeta a casa. La resta de la colla no surt amb bici i pujen amb cotxe.

Enfilem el camí de sempre entença-sarria-carretera fins les aigües, anem xerrant tranquilament, avui toca rodar per pistes ja que el terreny esta molt mullat de les pluges setmanals i jo no em puc liar gaire, a les onze he quedat per anar amb la familia a esmorzar a can Jane. Després de rodar per les aigües remontem pels bombers i anem a buscar el camí del totxo, baixem pel corriol ràpid del costat de la trialera de la pedra (trialera que quan sortiem amb el fede feiem tots, caminat molt, si, però entre aquells riures...). Sortim a la pista sobre la tumba menovingia i remontem cap amunt fins can Cortes, allà enllacem per la urbanització fins la pista de abaix que porta de nou a la tumba menovingia, i arà sí, baixem fins ca la Carme on ens esperan el Jose, Albert i Salva.

Gairabé no els puc ni saludar, son les onze menys deu, així que un tallat ràpid mentres fem quatre riures i ens veiem les cares i de nou a pedalar cap amunt. Torno a remontar per la pista directe en direcció can Cortes, després carretera fina arribar a la cruïlla on baixa el camí cap a sant Medir i can Jane, trobo allà a la familia i volem baixar caminat, així que trialera avall. Està molt mullada i cal vigilar molt però es deixa fer. Finalment arrivem a la masia i esmorzem bé, calçots inclòssos. Després de gairabé dos hores sortim i em toca pujar fins adalt, la musculatura s'ha refredat i em fam mal les cames. Arrivo a la font groga amb 29 km, poca cosa però no podia fer més.