Diumenge 27 de gener. Trampes!

Aquest diumenge està clar l'onjectiu. Després de varies semanes em trobo amb l'agradable sorpresa de que l'amic Salva ens honora amb la seva presencia, així doncs haurem d'ensenyar-li la nova trialera (cal buscar un nom).
Em trobo a les aigües amb els supervivens de la colla: el Pepitu, el Bernat, el Salva i un servidor. Decidim anar a buscar el merendero cremat, primera trampa, podem puixar tranquilament per la carretera...mmm, descartem l'opció amb l'idea de anar a buscar la ladera desde abaix el tenis. Doncs bé, anem fent per les aigües i al arribar al trencall de la pujada de sant pere martir el Bernat enfila cap amunt sense dubtar, el Pepitu i jo seguim i el Salva protesta la primera encerrona però no li queda altri que segruir-nos. Pujem, baixem i llavors agafem la ladera de la dreta que va al turo d'en cors per dins del bosc. Aquesta vegada el Salva no cau a la trampa i s'en va fins el turo per la pista.
Al turo d'en cors valorem l'opció de baixar fins la ladera i "corriulear" una estona, pero s'ens faria massa tard i decidim anar directes al merendero cremat per darrera de vallvidrera, amb bucle can llavallol inclòs. Desde el merendero cremat anirem a cercar per la pista del panta can castellvi, okupes i containers...segona encerrona, al passar pel trencall de la trialera del fede proposo mig en broma mig en serio de escurçar camí pujant per allà, el Salva be a dir "no hay huevos" i ja la tenim liada, enfilo cap amunt seguit del Bernat i el Salva mentres un perplex Pepitu es queda glaçat cridant "Salva, on vas?, tu tambè fill meu!". El terreny es força humit i costa de pujar els repechons, al final ho aconseguim a trancas i barrancas, però al arribar a la zona pedregosa acabem amb el peu a terra. Mencionar una vegada més el impresionant estat de forma del Bernat que es l'ùnic que aconsegueix pujar el repechon fort del mig. I aixo que el noi esta "cansat" i no "tira" bé.

Esbufegant finalment arribem tots adalt, anem cap a l'esquerra per la pista direcció okupes per anar a buscar "el buda" punt on comença la trialera de sempre de arrels i pedres que baixa al merendero cremat. Tercera trampa (aquesta inconscient) al poc de començar la trialera hi ha un trencall mig amagat a la dreta que baixa directe fins la carretera i ens deixa devant de la nova trialera. Fa mooolts anys que ho vaig probar de fer i no en vaig treure res clar, dons ho tornem a probar al cap del temps a veure si ho han "acondicionat". Es complicat, un rampage molt seguit sense descans i amb algun aflorament de pedres, tot plegat molt estressant i malgrat veure alguna senyal de traçades i rodes nosaltres baixem caminant i no ens tornaran a veure per allà en un altre bon grapat d'anys. Ja estem per fi a la carretera, a la cadena on comença la trialera que baixa fins avall la sargantana i on enfilant-se a la dreta han construit un nou camí força divertit e interessant. La primera part m'encigalo darrera del Bernat, fins arribar al arbre atravesat on el perdo, ja que éll ho passa amb bici i jo caminat, espero al grup i baixem la resta divertint-nos fins que el Salva té un susto, no li passa rés, nomes se li ha creuat la bici, pero ja no li fa tanta gracia i baixa amb més precaució. Arribem al tram final pedregos que té una clara traçada marcada, però l'humitat fa que les pedres llisquint molt i hem de baixar amb compte, deixo anar un peu.

Arribem abaix de la sargantana i la proposta de remontar per la mateixa per esmorzar adalt no té cap defensor, així doncs baixarem fins la Salud. Escollim una trialera mig oblidada, la de Star wars. Li dic així perque una vegada baixant encigalats amb el Jose, una vegada superat el tram més dificil de l'aflorament central de pedres, vem comentar que el tram final semblava una persecucio de Star Wars, enchufats per la part dreta del camí, arà entro, arà surto, arà m'enfilo aqui, allà, projecció...molt divertit tot. Avui hem repetit l'operació de encigalar-nos, aquesta vegada portava el Bernat enganxat darrera i achuchant-me. Comentar que ens trobat un grup de gent que pujava caminat just enmig de l'aflorament de pedres central, el dificil, i s'han parat just a la linea bona de traçar, la dreta, en vist una mica la verge perque hem passat com hem pogut per allà.

Baixem sense més per la pista i remontem fins la salud, el Salva realitza el que ve a ser un "atac selectiu", tota la sortida guardant i a vint metres del bar ataca en l'ultim repechon...

Desprès d'esmorzar remomtem pel bosc i anem a buscar sant Just, la pista del tenis i remontarem per la font del rector, més trampes, se supossa que es més distret que la font de la beca, si, però dur ho es una estona!
Enllaçem la font del rector amb un corriolet de pujada que enllaça amb la ladera de adalt, i remomtem per recorregut original fins el tenis. El Pepitu va preocupat perque ha perdut el punt de tècnic de baixada i el cop de pedal, és normal, desde el cabreres nomes hem fet la sortida dels ous ferrats i el "paron" nadalenc fa mal. Segur que aviat tornas a ser el mitic "caldere" engantxat a la roda del Bernat.
Remontem les aigües fins el mortirolo i baixem a la ciutat via variant nova del parc oreneta.

No hem fet molts kilometres, però hem fet un bon grapats de corriols i trialeras i personalment m'he divertit molt. Estic content perque després d'una época fosca torno a disfrutar molt de la bicicleta.

Apa nois, fins la semana que bé!