Diumenge 13 de Gener. Els ous ferrats

Aquest diumenge hem fet la primera sortida del any, i com mana la tradició hem anat a esmorçar els ous ferrats amb cava i a pujar a la creu d`Olerdola.

Em trobo a les aigües al Bernat i el Pepitu sobre les nou. La resta de la colla es baixa tot i que nomes el Jose presenta justificant, la resta s'excusa amb el temps. El Bernat té una ruta definida i comencem a pujar per la carretera fins la cruilla de Molins, sortim darrera de vallvidrera i anem a buscar el merendero cremat via can LLavallol. El día es ruful, i fa fred, però les ganes de bici i amics guanyen protagonisme en aquests primers kilometres.
Continuem per la pista del panta fins can Castellvi, okupes i carretera. Fem un bucle baixant per un corriol i remontant per la pista i sortim un altre vegada adalt la Sargantana, on hi havia el cotxe abandonat. El bucle es un corriol que baixa fins enllaçar amb la trialera que baixa a can Busquets, de fet, fa poc messos vem fer aquest mateix bucle però en direcciò contraria.
Fem la trialereta del Bernat (una mica a lo loco) i sortim a Santa creu, baixem a la masia de tota la vida a complir amb el ritual dels ous ferrats. Esmorçem bé i comprovem que amb tanta baixa a la colla l'ampolla de cava es multiplica, ja que arà toquem a molt més líquid per cap, amb el que els estralls del alcohòl i per tant del "nuvol" són majors.

Així doncs sortim amb aquella al.legria del esmorçar, amb aquell sonriure tonto del Jose, amb el nuvol. Comença a plovisquejar molt lleugerament i decidim continuar endevant i anar a buscar la pujada de la creu per la part de darrera, per can Ribes. A pesar del nùvol pujem millor del esperat, en la curva critica el Bernat mostra clemencia i deixa que obri la marxa, per una vegada superat el repechon canviar mig punt el ritme i treurem en un moment vint metres. El Pepitu va fent el colombiano per darrera però no té cap company al costat per embestir i finalment supera la curva i també arriva adalt de la creu sense parar. Misión cumplida. Arà la pedra...comencem a baixar i el terreny s'agafa millor del que sembla per la humitat que hi ha. Arribo a la pedra, encaro, ho veig clar i deixo anar els frens...avall netament, amb prestancia. Arriba el Bernat, fa la cobra, dubte...i finalment encara i es llença avall, bé. Quan arriba el Pepitu el nùvol el fa ser conservador i baixa caminant. Acabem la trialera amb algun que altre ensurt a les pedres mullades però sense incidencies destacabels.
Remontem per la carretera fins els containers, a estonas plou lleugerament. Baixem fins la segona cadena, on comença la trialera que baixa avall de la Sargantana, i enfilem a buscar un nou camí que coneix el Bernat. La nova trialera es fantàstica, fàcil i ràpida, amb terreny tou i acondicionat per la bici, aquest camí té "flow". Disfrutem com a berros i el camí s'acava enllaçant amb la trialera de la Sargantana. Continuem avall i remomten xino xano per la font de la Cova. A mitja pujada comença apretar la pluja i quan arrivem adalt de la carretera ja plou força. El Pepitu continua per carretera fins el merendero cremat i nosaltres per la ladera. Ens retrobem i baixem per la carreta ja que plou força. Al arribar a la plaça Borras em surten 31 km, pocs però força entretinguts i divertits. Poc m'ho pensava pas que avui em trobaria relativament bé i disfrutaria tant de camins nous.