Aquesta és la crònica d'un entrenament que només és èpic per a mi, però que vull compartir amb vosaltres.
Dimarts passat dia vuit al migdia vaig abandonar l'hospital i vaig tornar a casa, per la tarda vaig començar a caminar per iniciar la meva recuperació ja que com sabeu, porto un doble bypass, 15 minuts per dins de casa . En les instruccions que em van lliurar en el clínic deia que havia de ser capaç de caminar 30 minuts seguits "en un termini d'una setmana", jo això no ho vaig llegir bé així que el mateix dimecres nou ja vaig caminar aquesta mitja hora seguida no sense certa dificultat, així que aprofitant un app que feia desnivells, distàncies, mitjanes de velocitat etc., i després dels meus exercicis respiratoris diaris i controls (Si, encara noto els pulmons limitats) vaig començar l'entrenament:
09-1-2013 1,5 km en 30 m
10-1-2013 1,5 Km en 31 m
11-1-2013 1,6 Km en 31 m
12-1-2013 1 Km en 20 m
13-1-2013 2 Km en 40 m
per no avorrir ...
17-1-2013 2,4 km (Inclosa visita al Josep) en 33 minuts, aquests caminan per el carrer i amb desnivell positiu de 222 m i negatiu de 173 m i mitjana de 4,9 km, sensacional!!
Heu caigut en el compte del relatiu que és tot? Distàncies? Mitjanes de velocitat?………………………………………………………………………………………………
Jo si, encara que el segon dia ja volia millorar la meva mitjana de velocitat, distància, i temps emprat, per l'amor de Déu no cambiare mai...
7 comentaris:
Home! F E L I C I T A T S !!!
Aquest comença a ser el Jose "canalla" del mig sonriure que va sempre deu metres davant teu...
Paciencia amb les mitjes que mica a mica...i sense adonar-te arribarà l'estiu i sortiras a pedalar per la vil.la olimpica i a rodar xino xano, amb cangeli primer, escoltan-te i pensant que et petarà el cor al primer esforç.
Recordo quan em van diagnosticar que al principi també pensava que no podria sortir amb la colla, després pulsometro i a controlar...fins descobrir el flow maresmeny i començar a sortit amb "los mejores"...
En fi, tot aquest rotllo per dir-te que l'any que ve contemplarem satisfets com pujes en els primers llocs del grup a la creu d'Olerdola.
Anims MACHOTE!!!
Se comenta, se dice,se especula que a pocs metres abans de arribar al final del passadis, el Duke va creure veure una roda massa a prop i va fer un canvi de ritme fulgurant. Ja Ja Ja
Tio todos los caminos, todos nuestros retos empiezan con un paso adelante, y tu ya has empezado a darlos
les pujades les feies amb un 2-3? o quina relació de canvi portes?
machote que ets un machote!!! a veure si ens veiem plegats un dia d'aquests...
No segueixis els passos de l'Eduard fent servir el pulsometre, la seva excusa para meter rueda es dir que nomes va a 140 pulsacions...
Felicitats pels teus progressos Jose!
Ting que dir que les sensacions que descriu l' Edu son exactament las que imaginaba, el cangueli, la po, ojalá el estiu pugui rodar per la Vi.la ol.limpica!, a veure si en un parell de setmanetas puc esmorçar amb vosaltres (Jo aigua i truiteta sense sal clar)
Quan caus amb la bici per la muntanya et tornes a posar al teu lloc... fa cinc setmanes que has iniciat una nova etapa inesperada, i on el camí de recuperació és llarg... ànims, constància i paciència perquè... TÚ SI QUE VALES!
Publica un comentari a l'entrada