Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dilluns, 7 de novembre del 2011

El Contrato Unico

Devant de l'ofensiva de els pensadors pagats per la dreta que defensan abaratir el acomiadament i la implantacio del Contracte Unic deixo un article que hem sembla molt aclaridor.




4 comentaris:

jose ha dit...

Es muy interesante, y una vez leido y sobre todo en lo que se refiere a las desigualdades geográficas del desempleo. Pero me asaltan dos dudas, ¿este gobierno no vió respecto a la construcción, lo que nosotros, cuatro mataos hablábamos delante de un orujo años antes? ¿cajas, bancos, economistas, gurus y empresarios fueron tam mediocres como para no darse cuenta tampoco?, sigo pensando que probablemente esa mediocridad de gran parte del empresariado español tendría que dar cuentas de todo esto, y dar cuentas es dar pasta...

Albert ha dit...

Jose, coincideixo amb tu en dues coses:

Primer, si, son uns putus mediocres.
Segon, si, seria higiènic pel país passar comptes.

Ara bé, a pesar de la seva mediocritat, igual que tu i que jo, ells van veure perfectament el que succeïa, i el que succeiria, però com es diu vulgarment... marica l'ultim, mentre la mamella ragi, jo no me'n desenganxo, que, quan la cosa peti, ja pagarà els plats trencats algú altre.
La cosa era desenganxar el mugró a la darrera gota de llet, i deixar enganxats als "pringats", que a sobre de quedar-se sense llet, ara han de engreixar altre cop la vaca.

Bernat ha dit...

Jo no els considero mediocres, sabien perfectament el que feien i el que passaria, però ells ara no han de solucionar el problema ni pagar la factura, ans el contrari, ells s'han enriquit. Han actuat amb tota impunitat i llibertat sense cap control ni moralitat ni ètica.

Mediocre seria per mi l'economista que per solucionar els problemes d'una empresa l'unic que sap fer és acomiadar gent, per això ha estudiat tant?

Eduard ha dit...

Crec que l'Albert l'encerta, clar que sabien el que feien: omplir-se les butxaques a costa del demes.

Hi han dos tipus de persones: les que creien en un món just on tots som iguals i lluitem per això i les que pensen que no tothom es igual i que cadascú té el que es mereix. Els altruistes i els egoistes.

Malauradament els estaments de poder els regentan els egoistes, es un món de bultors i necesites moltes feromones "matxo alfa" per arribar-hi, es a dir, nomes arriben els cabrons.