diumenge 16 d'Octubre

Avui en llevo tard, vaig just i arribo al parking de les aigües a les 9, per tant començo a rodar i ràpidament en trovo amb la colla que venia a buscar-me. Sortim el Bernat, el Pepitu, el Salva i un servidor, i aquest es l'ordre de la sortida.





Al Salva li ve de gust rodar per cerdanyola, anar a buscar la torrentera de can coll i després investigar un nou cami...EL CAMI DEL BÜJERO !





Enfilem can Borni cap amunt, el Salva tranquil a la retaguarda, jo m'avanço una mica, el Bernat m'acompanya quasi silvant, de passeig, i obre la marxa destacat el Pepitu, al passar el pont i fer el descansillo el Bernat considera que ja te prou peixet el peixeter i "arranca" a por él. Segons explicant després ja que jo anaba a anys llum lluny, a 10 metres de la cadena el Bernat ha passat com una moto al Pepitu, no sabem si xiulan o esbufegant.





Anem a buscar el forat del vent de forma directa, i allà fent la trialera que surt de dalt i va paral.lela a la pista mamut, per primera vegada fem integrament tota la variant per sobre la pista i arribem aixi a la cruilla...PROHIBIDO EL PASO....donc allà que anem, en busca de la torrentera que baixa a can coll. Continua sent una trialera fantàstica, un pel més dificil si m'apures però molt ràpida i divertida, el que no està tant ràpid soc jo, ¡hay! quan era jove com baixaba per allà, a cop de pedal i no a cop de freno com avui. M'anadono que he perdut molt baixant i reconec trams escarpats de pedra on abans baixaba pel mig i que arà baixo fent eses buscant una traçada. Aixo no es propi d'una heckler, bicicleta tiralinies que nomes frena a les corves!


Al final de la trialera agafemt el caminet tipic de sortida de can coll direcció can cata, però al mig del caminet hi ha una variant per pujar fins adalt la torre de vigilancia, no la trialera que baixem sino un altre més ciclable però que deu n'hi do. Treien el fetge per la boca aconsegueixo arribar adalt, estic content dons l'ultim tram he aconseguit fer-lo sencer, a 175 pulsacions!





Arriben a la torre de vigilancia i agafem el camí nou, el corriol que surt just arribant adalt a ma esquerra, on hi ha un pal que marca: canaletas (a veure si sortim per un forat espaial a les rambles) i cerdanyola. El camí comença bé, però als cinc metres apareix un gran reguerot d'aquests que t'obliguen a rodar per el mig i gairabe no deixan lloc als pedals i per tant no hi ha marge d'error en la traçada, un estres que acaba amb peu a terra i algun pas assequible que el fem a peu. Per sort aquest tram dura poc, després s'obre i desapareix el corriol per donar pas a un caminet pel bosc que en recorda el tieso de darrera el Juaco, estem disfrutant, veiem un possible trencall, un caminet que surt a banda esquerra, però sembla ser un tallafocs, passan dues persones caminant, pregunto on va el camí: -a Serdañola, peró ar finá ay un GÜJERO que con las bicis no podreis pasá. Proposo que a partir d'ara el nou cami sigui conegut com la trialera del güjero. Efectivament (basquetmaniacs), trobem una cruilla, deixem una variant a la dreta i seguim per el camí principal que es torna més complicat, fins arribar al güjero que ens deia l'home, el passem caminat i arriben a uns camps de conreu, el vorejem i seguim una bonica línea de tifes de cabra (i algun que altra cabró) que ens porta a la riera de cerdanyola, a través d'un dels punts MÉS complicats de collserola, hem d'estudiar bé el terreny, la traçada, mentalitzar-nos, visualitzar, comprobar la pressió dels neumàtics, repassar la tècnica, uf! quins nervis! Al final aconseguim salvar l'obstacle amb éxit. Carrer de Sant Cugat amunt i sortim al bar de Cerdanyola, esmorçar esportista de 7 € i tornada a casa.

Per tornar un clàssic, la ruta de de can Cata versio cementiri. Sera clàssica, però el Pepitu no la coneix i es sorpren amb el caminet paral.lel a la carretera i el caminet que va per la residència d'avis, una llarga i suau pujada fins a la pista i fins als dubbies, el Salva i jo arriben tocadets al dubbies després de la nostra particular guerra al sollado, això sí, aquesta semana amb avançaments més curts i dignes, per tant no fem dubbies i fem la pista, el Bernat i Pepitu fan un homentage al Jose i fan els dubbies. Arribem a la cruilla del totieso, renuncia general ja que el totieso fa massa mal i encara que sigui dolor bueno es dolor. Així doncs, carretera a un bon ritme fins el forat del vent, pista on el sollado estem en modus supervivència i per davant el Bernat torna a fer de les seves amb el Pepitu. Camí tradicional fins la font groga i per carretera el sollado, per les arrels els homenots, arribem a can borni, baixem en un muvol constant de pols, es horrible, el terreny necessita uns dies seguits de pluja continuada. Arrels i aigües, cap a casa.

Bonic día de mountain bike, hem descoberts fins i tot un nou camí: la trialera del güjero.
I el nostre amic Jose, el "pro" de la colla que s'apunta a triatlons, estem impacients de llegir la seva crònica de la jornada després de veure les fantàstiques fotografies que ha fet del event l'amic Albert.