DIUMENGE 25: DE FESTA MAJOR.

Hi han sortides que sembla que trenquin la rutina perquè la metereologia adversa de la nit i matinada es transforma en un dia pletòric amb cel i temperatura insuperables: surts de casa convençut que serà un diumenge memorable.

Al punt de trobada en Jose (amb maillot Zurich Sports i els vidres de les ulleres a conjunt: un senyor de Barcelona) i jo. Puntualment cap a munt amb sms escuet i sense punt d'esmorzar pels companys Albert i Edu: l'Albert tenia l'ambient de la Mercè 2011 sota el balcó però s'ha presentat correciuta a Can Portell de biker: ha puntuat. De l'Edu no sabem res...

Sortida de la ciutat per una ruta darrerament gens habitual, elegida al moment i sense deixar de pedalar per arribar a Can Portell.

Arribem per Major de Sarrià fins la Ronda de Dalt, girem a l'esquerra i passem pel carril bici que hi ha pel carrer de sota del Parc del Castell de l'Oreneta fins arribar al carrer que amb forta pujada ens porta a dalt l'Avinguda Pearson, cap a l'esquerra i a la curva caminet amunt: al final primer punt de nivell, on el Jose, pletòric, es puja la forta rampa amb una traçada impecable eludint al màxim les evidents dificultats afegides que la pluja de la nit havia produit. Jo... no comment. Continuemt cap a Finestrelles i pista per anar pujant primer pel corriol i després la pista per sota la cara sud de Sant Pere Màrtir cap a la zona de lleure de la plaça Mireia. Em baixat per la trialera cap a la pista que du a la Font de la Beca i hem escollit la trialera de la dreta i pista amb forta baixada per anar arribant al fons de la Vall de Sant Just. Tot sense pols i amb les millors sensacions de seguretat.

Després de creuar Sant Just agafem el nou trencall que ens porta a la Masia de Can Gelabert pel camí habitual de entrada a aquesta zona de Collserola, pista i ens confonem de trencall a la dreta, agafant el primer i pujada per una pista amb diferents sortides a l'esquerra i tenint en fronti a dalt la silueta de la Penya del Moro ben definida per un cel blau preciós. El Jose té una intuició i agafem un corriol a l'esquerra amb l'entrada neta i suggerent. És una baixada divertida amb punts de tècnica elegant que ens porta... oh sorpresa, al bosquet on voliem arribar. Al bosquet vaig davant i en un moment de dubte arrel a la roda i caiguda suau sobre la pinassa: una anècdota. Continuem comentant la descoberta per corriol i després pista fins al començament de la pujada que ens durà a la gran pregunta del dia: per on pujem a la carretera... pel Muro o per la Sargantana... JA JA JA, mama por!.

Quins pebrots!. Tota La Sargantana fins a dalt, jo a darrera i el Jose de paseo a una distància considerable pero molta estona a la vista, però a una llunyania solidària. No m'he plantejat en cap moment el peu a terra però he arribat a dalt amb les ulleres entel.lades i francament em costava parlar amb normalitat: no hi ha temps per recuperar-se, són dos quarts d'onze i cap a Can Portell per la cadena i corriol per accedir de nou a la carretera on... ÒSTIA: ha desaparegut el Simca 1000 abandonat!: Tot son càbales... romanesos, reciclatge, peça de museu... no ho sabrem mai!.

Esmorçar de forquilla al pati de Can Portell, arriba l'Albert amb un temps record per la carretera i amb el maillot de Pedals de Foc i d'entrada es fot una botifarra negra que per la llargada i forma impresiona i mentalment ens transporta al Senegal... Quasi no pot amb ella i el Jose i jo, que anem de truites, l'ajudem i ens mengem la patata... fregida. Hi han molts cicilstes esmorzant, s'està molt bé malgrat que alguna picada de mosquit ens ha convençut que teniem que iniciar la tornada.

Arribem de nou a la carretera de Molins a Vallvidrera i decidim finalment baixar pel Muro on agafem el primer corriol que puja a l'esquerra fins la torre de la llum, allà agafem el corriol de nivell (famós per una caiguda del Berni que el va deixar panxa enlaire): s'ha convertit en una torrentera on la pluja s'ha endut absolutament tota la terra: les pedres, desiguals i caòtiques no ajuden a agafar el ritme, hi han arbres creuats i tots caminem molt. Al final arribem a la pista i tenim la sensació que la mare natura s'ens ha emportat aquest corriol de nivell per sempre.

Pista avall kamizakes arribem al plà on decidim inicialment pujar per la cova però finalment agafem, vist el poc èxit de la trialera anterior, la primera trialera a la dreta que surt en una curva, la coneixem i és molt amena fins arribar a una masia i la pista que ens porta cap a vall per tornar a BCN per on hem vingut pel matí. Pista amunt a l'esquerra, corriol fins el bosquet i corriol clàssic de pujada fins el caminet amb moltes plaques de pedra que ens porta a la pista de tornada cap a la masia primer i cap a Sant Just després.

Decidim tornar per la Font de la Beca clàssica fins a dalt la zona de lleure de la plaça Mireia: les rampes a tocar de La Beca m'han col.locat fulguranment al final, al meu lloc. El Jose portava un ritme molt bo, sobrat. I l'Albert, ai l'Albert! des de una posicició inicial intermitja i sense treure en cap moment el plat mitjà ha agafat un ritme dels que fan mal... no puc explicar res mes perquè els he trobat a dalt de tot i davant la meva admiració han contestat que tot just havien arribat... quin valor!

Hem tornat contents pel corriol i la pista per arribar a Sant Joan de Déu i després bucle pel Parc de Cervantes amb escales incloses. Diagonal avall, satisfets de la feina feta i comiat davant del Corte Inglés: M'han sortit 40 qm ben parits quan arribava al barri.

No recordava cap moment de patiment... Es lo que tiene el ciclismo!.

Salut!.