Retrobada amb el Passat

Ja que el "cronista" esta por los Madriles i aquest Diumenge dos membres de la colla varen sortir, fare una petita descripcio del que va passar.
El titol be donat perque al sortir el Duke i jo no varem poder estarnos de pensar en els començaments dels nostres inicis per Collserola amb aixo del Mtb. de debo.Varem riure una estona recordan el optimisme que teniem quan varem pujar la primera vegada i vam saber que les rutes senyalades pel parc eran de 15 o 20 Kms.com a molt.Per naltros que feiem cada Diumenge mes de 40 Kms. anant al Prat i voltant pel Delta. Pan Comido!! La "Sargantana" ens va posar al nostre lloc "a las primeras de cambio"
Ja os podeu imaginar quina frustracio, el pas del anys em demostrarian que allo era una frustracio molt petita comparada amb les que vindrian despres.
Be la sortida va ser entretinguda i rapida perque quan mes poca gent hi va menys debats.Pujada clasica per carretera el Duke txiulan i jo tambe pero per culpa dels pulmons, carretera de les Aigues i llavors a mi se m'acut probar una pujada mitica pero que jo no habia fet mai. Despres del parquing de les Aigues seguir i enfilar'nos tot dret cap a Can Borni per una pista asfaltada que al final te un dret que et fa caure d'esquenes, literalment.Jo no vaig poguer, vaig fer peu faltan uns 30 mts. pero "el amigo" fins dalt , aquest paio es un superdotat, despres acabar de pujar fins adalt, llavors la pista de Can Borni em va semblar molt light, encara que em notaba les cames perjudicades.
Baixada cap a Sant Medir pel canto esquerre, alli vam trobar el Sergi i la seva txicota, vam agafar la ruta cap a la Ciudad de los Muchachos, tornar a pujar cap a dalt i fer el viaducte, pasant per sota per agafar el corriol i enfilar cap a Can Jane. Aqui tinc que fer una esmena al maravellos espirit ciclista.Baixavem per la trialera molt tranquils fins que varem arribar al primer punt dificil de debo de la baixada,aquells esglaons de pedra i la devallada cap a la esquerra que vam fer caminat, pero het aqui que varen arribar un altre grup de ciclistes i un servidor "ni corto ni perezoso" ni curt ni mandros vaig escomensar a baixar a tota pastilla traçan com un boig pel mitg de les pedres seguit per un dels ciclistes. Una Mierda me vas a pasar!! vaig pensar pero no conseguia deixar'lo enrera.Quan arribo a la placeta per anar cap a Can Jane descobreixo que el paparre que anabe darrera era el Duke. Aixi som el cilistes no la habia vist mai baixar de aquella manera, pero es que ell va pensar el mateix que jo "Una Mierda me vais a pasar.
Esbufegant arribem a can Jane i fem els honors de l'esmorçar.Despres pujade pel bont rollo ,tenim que escomençar a pensara cambiar'li el nom, i al final arribada a la plaça de la Merda i em deixo convencer per pujar per la trialera.Esta força be es molt divertit i nomes trobo inciclable el troçs de la curva.Ja que jo tenia presa baixem directa per la Arrabassada cap a casa.Bon temps bona sortida i bona companyia, encara que tots plegats haguesim rigut mes.