Tot arriba en la vida, i com cada any, fidels a la tradició, arriba la sortida nocturna per collserola.
Quedem a les 7 de la tarda a la plaça de Sarria, pujem per la carretera fins a Vallvidrera, fa molta xafogor, molta calor i ens afecte en les idees i decisions, nomes així s'enten que algu tingues la "bonica" idea de pujar pel carrer del carroç, i de que tots el seguissim de manera inconscient, bé tots no que encara queda gent responsable entre la colla (que surten en calcotets a donar la cara per el grup en plena nit de farra..."Ah, no, no hem sentit res, no passa res..."). Mencionar la pujada del Bernat que a cada repechon anaba guanyan distancia envers els seus perseguidors, arriban el primer destacat adalt de les aigües.
Una vegada en vallvidrera, corriols de sota l'antena, camí del totxo fins a can cortes, allà carretera fins a la trialera de Probike. Per mi hi han dos moments magics en les nocturnes, quan es pon el sol i cau la llum que la muntanya agafa una llum ençissadora i despres de sopar quan rodem a les fosques encomenats a les llums de les llanternes. La trialera de probike la vem fer amb una d'aquestes llums, la de la posta de sol, on una part del bosc sembla dormir-se perque una altre es desperti. El corriol està molt maco, fantàstic, no te trampes ocultes encara que està cobert tot de fulles caigudes, i es d'un nivell asequible, amb el que es pot deixar correr la bici.
Al final de la trialera, pista fins la hipica Severino (buenos jinetes, mejor vino) i corriol fins la torre negra i el pi d'en Xandri. Llavors faltaba la cirera del pastis, el grito! Però l'únic grito que es va escoltar va ser el de protesta per part del Salva perque la resta vem renunciar al corriol per por de que es fes fosc, negra noche, i d'arribar tard al sopar, AH! ALERTA PALABRAS MAYORES, EL SOPAR.
Després de remontar per la pista, per la pista i tots els corriolets adyacents de la mateixa, arribem a can Borrel i continuem la pista fins a can Jane, on vem sopar. Cal destacar el tiberi que ens vem fotre, dues hores i mitja a can Jane poden donar una idea de la magnitut de l'esdeveniment, com ha comentat el Bernat, allò semblaba la festa de la cervessa. Vem arribar suats i assedegats, i les primeres cervesses es van "evaporar" al instatnt, després peus de porc, galtes, amanides...
Sortim de can Jane a les dotze tocades, es negra nit, i comencen els riures facils i els ui ui ui ai ai ai. Per començar amb bon to la nit agafem el cami de la font, les aparicions marianes, que porta de can Jane a sant Medir, fer referencia a Ella Laraña, que no va morir en mans de Sam con deian les croniques de l'epoca, sino que es va traslladar de mordor a sant Medir, i surt de nit a caçar...
De sant Medir pujem per pista fins el bon rotllo, que com sempre de bon rotllo no té rés, i arribem a la plaça de la merda, seguim fins adalt i anem a buscar els turrons de sobre la font groga. Aquesta pujada així, abotepronto, no té rés d'especila, el fet diferencial es la llum, recordar que era de nit, negra nit, i no es veia rés de rés. Camvia molt la perspectiva i el terreny sota la llum de la llanterna, i això que cada vegada anem més preparats i portem millors llums.
Gracies Palmer per deixar-me la teva llum, per primera vegada vaig poder gaudir d'una nocturna i anar relaxat sense patir per no veure rés i no saber per on va la bici. Amb la lupine sembla que sigui de dia, no tens la perspectiva correcte però veus perfectament, i pots correr baixant i tot.
De la font groga, pista de can Borni cap avall, arrels i aigües, el tieso i la ciutat. Ah! el Salva i jo casi ens enclastem contra dos porcs senglars a la pista de can Borni que es van creuar just davant nostre!
Bonica sortida noctura estival, ara falta fer una nocturna invernal...
4 comentaris:
Rat Penat 1 - Bernat 0.
Avui he anat fins el Rat Penat, pels camins agrícoles del Llobregat, bona ruta sense ni una carretera principal. He arribat a la rotonda de les costes, i he decidit probar el Rat Penat. UF! No hi havia estat mai, quina bestiesa! El carrer del Carroç és una broma! Però amb un 39-29 la pujada m'ha guanyat, he hagut de fer 2 paradetes per respirar i recuperar-me, però passada la Pleta, venia una rampa on he vist perillar la meva salut i he decidit rendir-me. L'inici del port és demolidor, amb rampes entre el 14 i el 23%.
Amb la Mountain-Bike hagués pujat gràcies al platillo, però amb desarrollos d'homenots per mi avui, impossible. Però això no queda així, hi tornaré!
Amic Bernat aixi no podras venir amb el Jose i amb mi a fer el Tourmalet amb "Les Velos Tress Magnifiques i Jeunes".Ja Ja ja
Eduard envers els senglars t'ha faltat comentar el altre tros de bestia que va pasar al costat nostre arribant al ocellaires, pero tu potser no el vas veure perque anabes ençigalat amb el Duke per deixar tirat al amic Albert
Caram noi! Aixo del ratpanat sembla cosa seria.
Jo ho vull probar aixo, quan torni quedem.
Jo he fet dos vegadas la pujada del Rat Penat, la primera vaig posar peu a terra varias vegadas, amb la excusa d'esperar als que venían darrera, que anaben pitjor que jo (aquell noi que treballaba amb mi i va vindre junt amb un altre company un cop amb nosaltres), la segona, vaig fer Sant Clement - Vallcarca per Begues, i a la tornada, vem pujar per el Rat Penat, Deu meu! li he explicat alguna vegada al Salva, es demencial peró, no descuidem que abans, ja habíem fet la pujada per Olivella desde Begues, que Deu nidó..., respecte al Rat Penat em pasa com el carrer del Carroç no li veig la gracia, peró si es te que fer, tornán del corriol que va a Vallcarca es fa...
Publica un comentari a l'entrada