Diumenge 24 de Juliol 2011

Me habian dicho que era una salida retro...pues eso, me disfrazo y luego aparecen con "baguies" y camisetas anchas!

L'amic Rovira "have a dream", té una visió intersetmanal i veu clara la ruta de diumenge, hem de fer la trialera de probike. Quedem doncs al final de la pujada de can Borni, ells pujan directe per carretera i cami del toxo, jo pujo directe per la quiron, tranvia blau i can borni. Com que vaig bé de temps, enfilo la trialera dels cochinillos per anar a buscar el grup.

Comencem sense perdre temps amb bucles, cami del toxo fins a can cortes i després carretera fins agafar el trencall de la trialera de probike, just passat el trencall de sol i aire. La trialera està mooolt divertida i ciclable, han fet feina perquè al voltant del camí es veuen força troncs serrats. La pluja no ha castigat en excès el corriol i es deixa fer força bé. Gaudim molt de la inspiració del Salva. Al final del corriol i emocionats amb el camí busquen la manera d'allargar l'experiència, enlloc de buscar directament can Coll, anem a buscar la torre negra, la hipica Severino....BUENOS JINETES Y MEJORES VINOS !... i de la torre negra el pi d'en xandri i...el grito, fantàstica concatenació de corriols que ens porten fins a Cerdanyola. Allà busquen el nou bar on esmorcem molt bé, gastronomicament i economicament parlant. Cal destacar el primer "renuncio" serios de la temporada per part del Salva...Nomes va caure una gerra de cervessa, i a més va ser l'ultim a acabar-la, Salva, et trobes bé?

En el punt d'esmorçar s'incorpora el nostre amic Josep del Palmer, també amb una pinta, no retro sino de profesional: bici rigida, culotte arrapat, cames depilades...Sortim d'esmorçar a buscar can Coll, tenim l'idea d'explorar un corriol nou que surt de cerdanyola cap a can coll, es dur, amb pendent i obstacles, està tapadot i en foto de lloros al intentar superar una arrel. Cal reconeixer que l'amic Berni va superar els obstacles dels corriols i fins i tot el super desnivell final que ens portaba a la pista, bravo. De can coll anem per carretera a can borrel, en aquest petit tros de carretera veig que patiré molt, vaig bé de pulsacions pero les cames no en responen, no tinc forçes. El tros de pista desde la carretera fins la masia de can borrel el tinc que fer a platillo, uf. A partir de la masia i "achuchat" pel Jose i el Bernat en començo a trobar bé, ja he fet la digestió i recupero les forçes, arribo a can Jane i anem a buscar la pujada del bon rotllo a un ritme trepidant que marca el Rovira, vol deixar enrere al Sergi, ah! Calla que no bé, no se que vol fer doncs, però puja "comoalmaquellevaeldiablo", al trencall del bon rotllo la cosa canvia, ja no es el Salva qui marca un ritme demoledor, aquesta vegada soc jo que achuchat pel Josep pujem a ritme...bon rotllo...je je je.

Plaça de la merda, corriol dels ocellaires, ah no callà que ningu tenia esma per pensar aquesta bonica variant, així doncs pista fins adalt i per rematar pujada per el camí del rei al cap damunt dels turons, bé els supervivents, perquè aquestes alçades de la pelicula si et possen una escapatoria davant com la gossera i la arrabasada molta gent pica. Cal esmentar com va baixar l'amic Jose el corriol del turo fins a la font Groga, un corriol "fàcil" per costum, perque si el mirem amb calma apreciem un bon desnivell i uns bons afloraments de pedra, dos dels fantasmes del Jose, en canvi diumenge va "volar" per sobre les pedres rampage avall i no vaig poder ni ensenyar-li la roda, bravo.

De la font groga carretera, can borni avall i trialera de les arrels...de baixada i de pujada! Anava encès cap avall i al arribar a les aigües en truca el Salva: "he punxat, estic al començament", torna a pujar cap a dalt, espero que esto sirva para Irati.

Total, no ens van sortir 145 kilòmetres com a l'amic Albert, però no està malament la sortida del diumenge, molt interessant el recorregut, l'esmorçar i la companyia.