...fins hi tot soc capaç de notar la felicitat de la que parla aquest relat, alguna vegada m'he sentit a la vora d'aquesta magnífica sensaciò, de veritat, puc apreciar la sensació i fa respirar fons. Bonica historia la veritat.
Ahir a la nit, recordán, recordán vaig pensar en que ja fa uns anys, vem sortir per Comarruga amb el Albert, sortida terrible i amb mal començament (El Pepito va caura perseguín al Chema), vem esmorçar a Cal la Filo, jo em trobaba molt be, fins hi tot, al extrem de baixar darrera del Chema i el Edu al final de la sortida, amb un salt inexplicable amb mi en un cami plagat de pedres. Després vem arrivar a la platja i ens vem banyar(Alguns diuen que vem veure cava, jo no m'enrecordo), finlaitzada la sortida vaig anar a Torredembarra, esta allotjat a casa de la meva cunyada. Només arrivar, vaig tindre que esperar una miqueta, peró després banyet a la piscina, lluita amb el meu fill a l'aigua, i cerveseta, després, bon sopar al port, i un cop vem tornar a casa, vaig agafar la bici per donar un tom de nit per la urbanització, i recordo, que desde el far que es la frontera de Torredembarra i Altafulla, veién ambdos pobles als dos costats com si fosin molt petitets, veig pensar, bona sortida en bici al matí, molt be amb la familia, em trobo bé i a més a més la feina va molt i molt be...., ja se que tot aixó no l'interesa a ningú, peró es una de las pocas vegadas que m'he sentit feliç, i la bici estaba de per mig, i vulía explicar-ho...
Parlant de nostalgies, personalment "el completo" s´ha convertit en un record del passat. Igual fa tres anys que no faig aquesta mítica ruta, no se si encara deu estar ciclable.
L'ostión d'avui ha sigut dels guapos i d'aquells que estas parat i caus en sec sec...però després del desastre de la trialera húmida-no húmida necessitava redimir-me i exprimir fins el final l'última trialera del día.
7 comentaris:
...fins hi tot soc capaç de notar la felicitat de la que parla aquest relat, alguna vegada m'he sentit a la vora d'aquesta magnífica sensaciò, de veritat, puc apreciar la sensació i fa respirar fons. Bonica historia la veritat.
Ahir a la nit, recordán, recordán vaig pensar en que ja fa uns anys, vem sortir per Comarruga amb el Albert, sortida terrible i amb mal començament (El Pepito va caura perseguín al Chema), vem esmorçar a Cal la Filo, jo em trobaba molt be, fins hi tot, al extrem de baixar darrera del Chema i el Edu al final de la sortida, amb un salt inexplicable amb mi en un cami plagat de pedres. Després vem arrivar a la platja i ens vem banyar(Alguns diuen que vem veure cava, jo no m'enrecordo), finlaitzada la sortida vaig anar a Torredembarra, esta allotjat a casa de la meva cunyada. Només arrivar, vaig tindre que esperar una miqueta, peró després banyet a la piscina, lluita amb el meu fill a l'aigua, i cerveseta, després, bon sopar al port, i un cop vem tornar a casa, vaig agafar la bici per donar un tom de nit per la urbanització, i recordo, que desde el far que es la frontera de Torredembarra i Altafulla, veién ambdos pobles als dos costats com si fosin molt petitets, veig pensar, bona sortida en bici al matí, molt be amb la familia, em trobo bé i a més a més la feina va molt i molt be...., ja se que tot aixó no l'interesa a ningú, peró es una de las pocas vegadas que m'he sentit feliç, i la bici estaba de per mig, i vulía explicar-ho...
Jose, ens interessa a aquells que t'apreciem.
Parlant de nostalgies, personalment "el completo" s´ha convertit en un record del passat. Igual fa tres anys que no faig aquesta mítica ruta, no se si encara deu estar ciclable.
Que us sembla com a proposta per aquet diumenge?
fet
Ok.
L'ostión d'avui ha sigut dels guapos i d'aquells que estas parat i caus en sec sec...però després del desastre de la trialera húmida-no húmida necessitava redimir-me i exprimir fins el final l'última trialera del día.
Publica un comentari a l'entrada