Després de sortir l'endemà de la nevada per Collserola, Aigües, St Pere Martir, Turo d'en Cors i carretera cames ajudeu-me cap a casa, vaig decidir que no sortiria diumenge amb la Mountain Bike i més encara després de clavar-me un ganivet al palmell de la mà, que no em permetia agafar el puny amb comoditat. Per tant vaig agafar la bici palillera i vaig fer una volta per les carreteres de Collserola, trobant-me al Palmer a mig camí i compartint la resta de la sortida, amb pajara inclosa de l'amic restaurador, sssshhhh, es clar que ell ja portava 70 kilometres... Les manetes de la bici palillera si que em permeties apoyra-me amb comoditat.
Pepitu allo era "un infierno".Sort del esmorçar a Ca la Carme.Despres el amic Duke va propossar pujar per el Panta de Vallvidrera.Fang, neu i glaç ens varen acompanyar, pero tot era mol maco, menys el dolor a les cames.Pd. Se conoce que alguien prefirio salir a rodar.Miedo a la Nieve???
Jo com de cobard no tinc res, al contrari, vaig decidir amb els pro del meu barri i per més enri vaig agafar la bici de ciclocros, desarrollos de plat 36, pinyons 11-23. La sortida va començar a les 8.20 L'Hospitalet fins al pantà de Foix; jo en principi només pensava anar fins a Molins de Rei però en van engrescar a fer el Port de l'Ordal, una vegada conquerit vaig arribar fins a Avinyonet, tot seguit mitja volta sol i tornar cap a Molins de Rei; la temperatura ambient no superava el 2 graus, ja us podeu imaginar como estava la carretera de gelada i amb neu de cantó a cantó. Un cop a Molins decideixo fer el segon port: de Molins a Vallvidrera. Amb una gana que en moria i pensant que la gent gran del grup estaven esmorzant vaig agafar direcció ca la Carme i quina sorpresa, quan anava a entrar ells sortien; eren les 11 del matí i anaven inmaculats o sigui que poc btt han fet (vaig pensar jo). Em diuen que volen pujar pel pantà, jo vaig avisar que el terreny estava molt malament, però la diversió cadascú se la busca a la seva manera. Després del meu esmorzar a Can Pichurri, surto dispossat a tornar a la meva cova i ara ve la sorpesa del dia, em trobo el Berni amb la seva flaca; com soc fàcil de convèncer decideixo acompanyarlo, no sigui que es perdi, ja, ja, ja. Em decideixo a fer el tercer port del dia. PD: Sí, vaig tenir una petita pàjara, aguantar el ritme dels millors ho vaig pagar una mica car. Total 95 quilòmetres de gel, neu i sobretot d'un gran dia de ciclisme. Des de qualsevol lloc de BCN, salut!
Amic Josep, no eran las 11, eran com a minim més de las sobre las 11,20, i inmaculats inmaculats...., en fi. Avants d'esmorçar ja habíem fet la pista dels ocupas i baixar la Sagrada Familia amb un fangar important, que no vem abandonar en tota la sortida. Després d'esmorçar vem fer el camí del pantá, i es va pujar fen un sol peu i per que un obstacle impedía el pas, després, vem intentar fer el cami que porta del final del camí del pantá al berenedor cremat (Fotos), no vem puguer continuar, així que cap a munt, vem fer un Turo d'en Cors, i alguns vem acabar arrivan al corriol que baixa fins a Esplugues, després, el que porta a la Font del LLeó, i fins l'escullera!!, el accés era tancat,i per acabar Miramar amunt, en efecte, cadascú es diverteix com vol, la part mes dirt del MTB em sembla molt i molt divertida i planteja uns reptes de la llet, i et posat el teu puesto en aquest esport nostre, es pur btt. Per cert, records a Contador....
On era la canalla????
9 comentaris:
Sols els valents fan traçades i petjades en aquests indrets tan hostils...
Com estan els camins? A fet molt de mal aquest fenòmen inusual?.
I jo... a Ordino com un boig!
Després de sortir l'endemà de la nevada per Collserola, Aigües, St Pere Martir, Turo d'en Cors i carretera cames ajudeu-me cap a casa, vaig decidir que no sortiria diumenge amb la Mountain Bike i més encara després de clavar-me un ganivet al palmell de la mà, que no em permetia agafar el puny amb comoditat. Per tant vaig agafar la bici palillera i vaig fer una volta per les carreteres de Collserola, trobant-me al Palmer a mig camí i compartint la resta de la sortida, amb pajara inclosa de l'amic restaurador, sssshhhh, es clar que ell ja portava 70 kilometres... Les manetes de la bici palillera si que em permeties apoyra-me amb comoditat.
Pepitu allo era "un infierno".Sort del esmorçar a Ca la Carme.Despres el amic Duke va propossar pujar per el Panta de Vallvidrera.Fang, neu i glaç ens varen acompanyar, pero tot era mol maco, menys el dolor a les cames.Pd. Se conoce que alguien prefirio salir a rodar.Miedo a la Nieve???
Ostitu!! hem escrit el comentari al mateix temps. Aixo es coneix com "bisbe".
Demana un desitg, maco, pero que sigui blanc i pur com la neu caiguda.
Francament devia ser un infierno perquè aquella zona és una obaga per protegir-se a l'estiu.
Ara bé, les riallotes exhibides a les fotografies poden tenir molts significats...
Bandidos!.
Pepitu fixat lo ajupidet que estaba el Francesc i treu conclusions.Quina joia valguem Deu!!!
Jo com de cobard no tinc res, al contrari, vaig decidir amb els pro del meu barri i per més enri vaig agafar la bici de ciclocros, desarrollos de plat 36, pinyons 11-23. La sortida va començar a les 8.20 L'Hospitalet fins al pantà de Foix; jo en principi només pensava anar fins a Molins de Rei però en van engrescar a fer el Port de l'Ordal, una vegada conquerit vaig arribar fins a Avinyonet, tot seguit mitja volta sol i tornar cap a Molins de Rei; la temperatura ambient no superava el 2 graus, ja us podeu imaginar como estava la carretera de gelada i amb neu de cantó a cantó. Un cop a Molins decideixo fer el segon port: de Molins a Vallvidrera. Amb una gana que en moria i pensant que la gent gran del grup estaven esmorzant vaig agafar direcció ca la Carme i quina sorpresa, quan anava a entrar ells sortien; eren les 11 del matí i anaven inmaculats o sigui que poc btt han fet (vaig pensar jo). Em diuen que volen pujar pel pantà, jo vaig avisar que el terreny estava molt malament, però la diversió cadascú se la busca a la seva manera. Després del meu esmorzar a Can Pichurri, surto dispossat a tornar a la meva cova i ara ve la sorpesa del dia, em trobo el Berni amb la seva flaca; com soc fàcil de convèncer decideixo acompanyarlo, no sigui que es perdi, ja, ja, ja. Em decideixo a fer el tercer port del dia.
PD: Sí, vaig tenir una petita pàjara, aguantar el ritme dels millors ho vaig pagar una mica car. Total 95 quilòmetres de gel, neu i sobretot d'un gran dia de ciclisme.
Des de qualsevol lloc de BCN, salut!
Amic Josep, no eran las 11, eran com a minim més de las sobre las 11,20, i inmaculats inmaculats...., en fi. Avants d'esmorçar ja habíem fet la pista dels ocupas i baixar la Sagrada Familia amb un fangar important, que no vem abandonar en tota la sortida. Després d'esmorçar vem fer el camí del pantá, i es va pujar fen un sol peu i per que un obstacle impedía el pas, després, vem intentar fer el cami que porta del final del camí del pantá al berenedor cremat (Fotos), no vem puguer continuar, així que cap a munt, vem fer un Turo d'en Cors, i alguns vem acabar arrivan al corriol que baixa fins a Esplugues, després, el que porta a la Font del LLeó, i fins l'escullera!!, el accés era tancat,i per acabar Miramar amunt, en efecte, cadascú es diverteix com vol, la part mes dirt del MTB em sembla molt i molt divertida i planteja uns reptes de la llet, i et posat el teu puesto en aquest esport nostre, es pur btt. Per cert, records a Contador....
PD.Berni, no et faigis estigmas home, millorat...
M'havia fixat en la postura del Francesc, però no en la mà esquerra, bé la pregunta és, on és la mà esquerra?
El poble vol respostes Salva!
Publica un comentari a l'entrada