Jo ting un problema de salut com a minim inquietant i per aixó no vull anar, no soc bona companyía, la veritat, de totas formas, si el Josep pot anar, i el Edu i el Berni poden, jo de vosaltres aniría, dic, jo eh!
Nois, jo tinc que estar diumenge a BCN i tinc ganes d'anar amb bici. En Francesc em va trucar dimarts al migdia i ja li vaig comentar les meves intencions.
El Bernat i jo pujem. Jose, caure amb l´autocompasio i el paper de victima no t´ajudara amb els teus problemes. Tothom em tenin de problemes i es per aixo precisament que estem els amics, per ajudar i escampar la boira.
Edu, un consell, per jutjar la actitut de las personas, tens que tindre informació i idea del que parlas, si no es aixi, corres el risc de fotra la pota fins las aixellas.
A veces, los infortunios no se pueden compartir con los amigos.Me consta que el Duque haria lo imposible por volver a deleitarnos con sus croquetas de nieve ,pero a veces los imprevistos pueden mas que las ganas.Deseo, que todos tengamos un domingo divertido aunque un poco diferente.Desde cualquier punto de BCN un saludo.
Bé, ara em sap greu haver aixecat la llebre. Al final, com sembla que ha estat menys del que semblava i no em fa gaire mal, el diumenge, sortiré segurament a rodar una estona, que ja fa massa que no surto. Edu, jo a Irati, vaig venir, perquè em van pressionar molt per anar-hi. Si per mi fos, jo no hagués vingut (encara que es cert que no me'n penedeixo, i em va anar molt be la vostra companyia) i... recorda que a mitja sortida, vaig fer una espantada... No tots som iguals, i el que per un funciona, el que per un està bé, no ha de servir forçosament per tots. Jose, a mi em va anar bé no tancar-me, sortir i esbargir-me. Ara bé, ja ho he dit, això es el que a mi em va funcionar, i crec que a tu també et funcionaria, però jo soc jo, i tu ets tu, i tu ets qui millor et coneix... De totes maneres, jo sortiré a estirar les cames el diumenge. Ja saps el meu telefon... i qui diu pedalar diu caminar... o potser sols esmorzar...
Albert...antes conocido como "basses", posteriormente fue el "trampolines"...y ahora renace como...
EL PACIFICADOR!!!
Jose, ja tinc la partitura de moonriver, o sigui que posat be rapid que hem d´anar a la "nau" a fer unaversió amb multiefectes, je je je.
P.D: por si hubiera algún observador nocturno (léase Mónica) com pots observar per aquets paratjes som de gavinetada façil, aixi que no to prenguis (no se si es prenguis o prengis) com quelcom personal, mes aviat com un signa d´integració. Es podria dir que aqui no s´estima a la gent si no ens claven unes garrotades. La típica lucha de macho alfa...
Una de les coses que sempre m'han agradat del nostre grup es la llibertat per decidir lliurement el que hom vol fer.Tots passem trangols dolents i cadascu te el seu sistema, com diu el Pathfinder, pero jo crec tambe que la companyia del amics, de aquells que t'èstiman pot supossar un balsam per l'espirit. Dit aixo reconec que es molt complicat, i que a vegades l'angoixa no deixa veure clar.
18 comentaris:
jo aquest matí a la muntanyeta m'he esginçat el peu, aixi que no podré sortir.
:(
Yo no voy a ir, lo siento, pero no tengo demasiadas ganas por distintos motivos, otra vez será.
Jo si que tenia intenció de venir.
Doncs vist lo vist i tenin en compe que porto tota la setmana amb mal de coll, jo tampoc anire. Per part meva desconvoco la sortida.
Collons!!! Quina colla!! A cagar!!
Hostia puta,una vegada que puc sortir i ara ningu s'hi apunta.Quina merda..
Sapigeu que es per engerar-vos a la merda a tots plegats.
Jo ting un problema de salut com a minim inquietant i per aixó no vull anar, no soc bona companyía, la veritat, de totas formas, si el Josep pot anar, i el Edu i el Berni poden, jo de vosaltres aniría, dic, jo eh!
Nois, jo tinc que estar diumenge a BCN i tinc ganes d'anar amb bici. En Francesc em va trucar dimarts al migdia i ja li vaig comentar les meves intencions.
Amb mi tampoc conteu per anar amb bici, fa cuatre dies que estic prenen antibiotics i aixo no acaba de millorar.
El Bernat i jo pujem. Jose, caure amb l´autocompasio i el paper de victima no t´ajudara amb els teus problemes. Tothom em tenin de problemes i es per aixo precisament que estem els amics, per ajudar i escampar la boira.
Edu, un consell, per jutjar la actitut de las personas, tens que tindre informació i idea del que parlas, si no es aixi, corres el risc de fotra la pota fins las aixellas.
Que tingueu un molt bon diumenge.
Estas més xungo que l´Albert a Irati?
Nomes crec que per fotut que estiguis, si ho comparteixes amb els amics es millor.
Jo tampoc surto aquest diumenge.
A veces, los infortunios no se pueden compartir con los amigos.Me consta que el Duque haria lo imposible por volver a deleitarnos con sus croquetas de nieve ,pero a veces los imprevistos pueden mas que las ganas.Deseo, que todos tengamos un domingo divertido aunque un poco diferente.Desde cualquier punto de BCN un saludo.
Bé, ara em sap greu haver aixecat la llebre. Al final, com sembla que ha estat menys del que semblava i no em fa gaire mal, el diumenge, sortiré segurament a rodar una estona, que ja fa massa que no surto.
Edu, jo a Irati, vaig venir, perquè em van pressionar molt per anar-hi. Si per mi fos, jo no hagués vingut (encara que es cert que no me'n penedeixo, i em va anar molt be la vostra companyia) i... recorda que a mitja sortida, vaig fer una espantada...
No tots som iguals, i el que per un funciona, el que per un està bé, no ha de servir forçosament per tots.
Jose, a mi em va anar bé no tancar-me, sortir i esbargir-me. Ara bé, ja ho he dit, això es el que a mi em va funcionar, i crec que a tu també et funcionaria, però jo soc jo, i tu ets tu, i tu ets qui millor et coneix...
De totes maneres, jo sortiré a estirar les cames el diumenge. Ja saps el meu telefon... i qui diu pedalar diu caminar... o potser sols esmorzar...
Albert...antes conocido como "basses", posteriormente fue el "trampolines"...y ahora renace como...
EL PACIFICADOR!!!
Jose, ja tinc la partitura de moonriver, o sigui que posat be rapid que hem d´anar a la "nau" a fer unaversió amb multiefectes, je je je.
P.D: por si hubiera algún observador nocturno (léase Mónica) com pots observar per aquets paratjes som de gavinetada façil, aixi que no to prenguis (no se si es prenguis o prengis) com quelcom personal, mes aviat com un signa d´integració. Es podria dir que aqui no s´estima a la gent si no ens claven unes garrotades. La típica lucha de macho alfa...
Una de les coses que sempre m'han agradat del nostre grup es la llibertat per decidir lliurement el que hom vol fer.Tots passem trangols dolents i cadascu te el seu sistema, com diu el Pathfinder, pero jo crec tambe que la companyia del amics, de aquells que t'èstiman pot supossar un balsam per l'espirit. Dit aixo reconec que es molt complicat, i que a vegades l'angoixa no deixa veure clar.
Publica un comentari a l'entrada