Us saludo a tots desprès de molts dies on he perdut gairebé tot contacte amb el món que m'agrada i els amics que valoro molt.
El traspàs al Mercat provisional ha estat duríssim, tan física com mentalment, perquè vaig adonar-me ràpidament que "tinc alguns entrebancs negatius" que em cal corregir de mica en mica, amb un inici sorprenent que confio s'anira normalitzant.
Aquest dissabte vaig arribar tard i cansat a casa i ja vaig decidir que no sortiria amb bici diumenge, cosa que en tots aquests anys no he fet ni un sol cop, proposant-me un reset mental i una cura de son.
Com enyoro la normalitat dissabte per dinar... més aviat era un sopar, vaig obrir una ampolla de cava i vaig brindar amb la Montse perquè la vida ens continui com fins ara.
Salut i fins aviat!
5 comentaris:
Siempre nos quedara paris, pepitu. Es fa dificil veure com el mon que teniam al voltant nostre cambia i sembla que tot s´en vagi en l´aire, pero tot passa i estic segur que ens retrobarem aviat per les nostres estimades montanyes damunt la bici.
Fletxa, no passis pena, cada cop que ha caigut un Jaume Serra, algun voluntari ha begut dues vegades per comptar amb tu.
Companys us entenc perfectament, les obligacions de cadascun i a mes a mes els dies que son mes curts, fa que entrem en una espiral una mica confosa. Jo mateix he fotut fora a la dona de fer feina; començo a les 6.15 i tanco a les 15.45, tot seguit hem poso els guants de latex i començo la segona feina; a partir de les 17 faig de pare fins al vespre i així dia si i dia també. Aquest diumenge passat no hem venia de gust anar en bicicleta perquè ja la faig anar durant la setmana, també estava molt cansat fisicament, pero mentalment hem vaig proposar anar i tornar correns des del Palmer fins Vallvidrera. Si, pot ser un pal però un cop a dalt em vaig tornar a sentir un altre cop el home mes feliç del mon. Amb tot aixó us vull dir que l'estat fisic es important però no deixeu de sonmiar en buscar reptes ja sigui en bici o caminant. Sonmiem una mica? Fins la proxima bojeria
Salva!: El concepte al voltant del Jaume Serra és el mes indicat.
Penitenciacite!!! Pepitu i Edu!!. Jo ting un ritme de trevall frenetic, son moltes hores diarias, que juntament amb viatges frecuents, díes que ting que dormir fora de casa, dinars amb gent amb la que no dinaría mai i que son hores de feina, fan que algunas setmanas siguin molt duras, molt. Jo, particularment, m'ho planteixo com El Muro o La Sargantana, paso fases semblants, ufff! el que queda, que dur es, ja estic quasi a la meitat, per el que em queda faré un darrer esforç, i el divendres nit ja soc a dalt, entre tant, penso en la meva familia, en el Jaume Serra i las conversas i riures amb els amics, i cada nit, i encara que soc un cascarrabias, quan em quedo sol avants de anar a dormir, penso tot alló que jo puc cambiar, tot alló que deuríe cambiar, planifico com fer-ho peró de vegades,recordo una frase de Berlanga, "que cuando estemos peor estemos como ahora..... " fins aviat amics
Publica un comentari a l'entrada