Mira que de vegadas som cursis amb la nostre relació d'amistat i ara resulta que, malgrat las historias que expliquem de la sortida per el Pedraforca, a jutjar per el blog sembla que hem tornat "emprenyats", no se....
Avui he estat parlán amb un company que fa bici de montanya (Te una casa a Fanlo, al prepirineu d'Osca i li fot canya per allá), i l'he estat explicán las sortidas que fem habitualment durant el any, ell surt sol i sempre per el mateix lloc, la forma que te de motivarse, es pujar un port amb el cotxe, així que escumença baixán i clar, després no te altres collons que pujar el port EL CARRO EL TE DALT...en fi, com li anaba explicán que si Pedraforca, que si Cabrerés, que si el Montseny, que si Irati, que vem estar el altre día als Ports de Besseit....que altres companys han estat pedalán per altres parts del mon..., he pensat que una imatge val més que mil paraules i l'he ensenyat el blog, amb ell, i a altres companys que estaban amb nosaltres is'han interesat i us ho ben aseguro que han flipat, peró flipat del tot, ¿Sabeu la de gent que només surt a la vora de casa seva? ¿Sabeu la de gent que surt sola per que el grup en el que surtía no aguanta dos díes pedalán junts? ¿Sabeu la de gent que no pot surtir las vegades que vuldría?...., nens petits, problemas a casa, segonas residéncies, simplement cansanci per lo dur que es aquest maleit esport, ja se que en contrapartida hia penya que surt molt més subín, clar, pero es que sensa voler, he descubert la de gent que no pot continuar o que continua sola amb la bici i que de veritat, han al.lucinat no només amb el fet de sortí cada diumenge, de fer algun viatget de quan en quan, no, també han flipat amb la nostre relació.
Segur que ho heu fet, peró si no, feu el exercici de repasar el blog desde el inici, hi ha una mostre tan grán d'ideas, d'amistat, de sentiments, d'amor, de festas, d'emprenyamentes, de mariconadas, de citas filosóficas, intelectuals, geográficas, de sortidas, fotos, videos, i vureu que tenen la facilitat no només de emocionar-nos a nosaltres, els implicats, si no també els que no ho están..., i els hi dona certa enveja aquest vincul que tenim, si que els hi dona si.
Será que m'estic fen gran (...calla!, que ja ho soc de gran), segur que es aixó, peró es millor que no perdem el vincul que tenim, per que no hian tantas coses importants a aquest mon.
Apa, a tomar por culo
5 comentaris:
No tengo palabras,para tan preciado articulo,una vez mas te demuestro mi mas sincera amistad y compañerismo..Ahora bien no me sprintes mas o te tiro a la cuneta nene...ja,ja,ja.Gracias por regalarme un domingo tan especial y esto va para todos los canallas.Faltaba el señor Albert,pero por momentos tambien ha estado presente.Salut
Algú es creu que jo vaig venir al Pedra per "disfrutar" putejantme en les pujades per les que no estic ara com ara en forma????
NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!
vaig venir per compartir amb vosaltres, aquells moments tant nostres....
Vaig venir per comprobar si el pijama den Pepito feia joc amb les cortinesssssssssssss!!!!!!
Carallo.. i al final ningú ho va mirar...
Sr Duke lo ha clavao!!!
Doncs imagineu lo espectacular de l'asunto, si tots junts un dia poguessim fer una travessa d'una setmana al nostre rollo, estil pirineus, pedals de foc o qualsevol cosa així...No seria genial???
6 o 7 dies pedalant a la nostra, arribar, fer unes cerveses, unes "risas", sopar, mes "risas", esmorzar pedalar i anar fent...
No creieu que hauriem de posar-nos d'acord per poder-ho fer un any... imagineu-ho i veureu-ho com us en venen ganes...i no penseu en la duresa i aquestes xorrades...penseu en pedalar junts 7 dies, conviure junts 7 dies i tot aixo de vacances, amb paisatges espectaculars, bons amics i bona cervesa i la bici, un pur mitjà per anar d'un lloc a l'altre!!
Josep, si em tens que tirar a la cuneta que no sigui al costat d'un marge com fan altres...ja saps.
Estic d'acord en el Berni (De fet només llegir-ho ja m'agafan ganas) pot ser podríem preparar una sortida de quatre díes, hian rutas de 200 o 250 Km i desnivells asumibles (Jo que practico en aquest aspecte ciclisme de salón ho he pugut veure), jo sol no m'atraveixo, entre altres moltes carencias la orientació no es el meu fort..., i a jutjar per com ens ho pasem sería la llet...sería el "Colofón de la nostre trajectoria" a veure si un dia ho parlem en serio...
Publica un comentari a l'entrada