Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

diumenge, 22 de febrer del 2009

Sueños Rotos

Aqui pongo un ejemplo de lo que no se debe hacer cuando alguien esta durmiendo. Pensadlo por favor cuando el Flecha Negra este a lo suyo.

11 comentaris:

fletxa negra - chico peix. ha dit...

No creo que estos decibelios me hubiesen molestado.... y mis modelitos a conjunto de las cortinas ya tienen fama y no ligan con cueros tipo "guiri en Lloret"... Bona nit i tapat!.

jose ha dit...

La veritat es que aixó semblaría mes posible amb el Edu (Que duerme en bolas, ah!, espera que ara no dorm sol.....)

Eduard ha dit...

Jose, amor meu, tambe puc anar a casa teva a dormir. Ja porto jo el cava...

jose ha dit...

Hombre! ja trigas..., amb aquest cos fibrat que s'ha te está posan...,

Bernat ha dit...

Això comença a fer fastic, semblen les converses que deuen tenir en una sauna gay...nois recupereu el nord si us plau!

Ah, compte amb el cava Eduard...no fos cas que certa senyoreta, despres que passis la tarda/nit amb el Jose no et vulgui veure més...mira'm a mi, després d'aquella visita t'en adones de com em va tot...

Eduard ha dit...

Senyor Bernat, veig que domina molt be els temas de conversa que es porten a les saunes gays, serem discrets i no preguntarem...

Bernat ha dit...

"les converses que deuen tenir"...

Llegeixi be amic Arboç...és un món que desconèc totalment.
Bona Opera! i récords, encara que no conegui l'afortunada companyia.

Senyors, els convoco a tots el diuemnge, amb bici o l'esmorzar..Albert ja et pots moure?..
Més que res per veure la irreverent forma física de l'amic Arboç, i la cara de felicitat que fa aquest noi...deu haver fet coses dolentotes. Au doncs, m'en vaig a fer vida social, i dema ens veiem al Palmer o no...

jose ha dit...

Ohhh, la ópera, quina elegáncia, quin glamour, aquesta noia caura als teus peus presa de la teva sensibilitat, quina tendressa.... a veure si et destrossa a polvos i el diumenge no "vas de sobrao..." i et podem atacar, be, et poden que jo ja no soc res...

Albert ha dit...

La proba de la òpera es definitiva, aguantar una òpera, i si a sobre es de les que li agraden al col·lega, ultrapassa el fet físic de la momentània diversió per pujar en la escala de la transcendència espiritual. Jo, a la òpera, les convidaria, si, però a un "palco" d'aquells amb reservat darrera, ampolleta de xampagne (he dit xampagne, res de cava...), i la òpera de musica de fons...
Berni, estic molt millor, tant que ja puc fer botifarra, però encara no prou per agafar la bici, espero que el diumenge següent ja pugui rodar una mica, de moment aquest men vaig de calçotada...
ens la veiem

jose ha dit...

El Albert es un tiu amb criteri, las cosas com son...

Bernat ha dit...

Paraules savies amic Pathfinder!