Malgrat la ilusió i el somni de realitzar la Cape Epic, hem pres la decisió de no anar-hi. No estariem a punt per afrontar una prova tant dura, i on les circumstancies poden ser canviants de la nit al dia, i per això cal estar molt fort i no ho estem ni tenim temps d'estar-ho. (Amic invisible gràcies per al teu suport econòmic, però ja no fa falta, ;-))
De tota manera no ens quedarem sense fer res, Jose, la Transpirenaica parlem-ne, i amb l'Eduard doncs ja tenim projecte en cap per l'Agost i inclou la bicicleta.
Lamentem doncs retirar-nos de la Epic, pero cal ser realistes davant un repte tant important, estic segur que hi haura una altre oportunitat. Gràcies per haver-nos animat i donat el vostre suport quan vam decidir anar-hi i disculpeu-nos ara que ens retirem.
SALUT!
13 comentaris:
Nenaaazassss!!!
No se si és bo coneixer la gent o no perque saps com reaccionaran, i al final ja no esperes sorpreses. Aquest nomes es un comentari en un dia que tinc d'aquells, dolents!
Ahora seriamente, creo que es lo mejor que podiais hacer, pero por otro lado me sabe muy mal que no podais ir. Aunque la aventura era vuestra , de alguna manera tambien era una ilusion nuestra. Tenia ganas de tener noticias vuestras desde Transvaal, ver fotos vuestras corriendo delante de los rinocerontes. Antiguamente los hombres querian ser Gigantes, ahora por desgracia la mayoria nos conformamos con acompañar a los Gigantes, y para mi en esto del mtb. vosotros lo sois. Un Admirador. Pd. Berni si no vas al viatge tornam la pasta mangui.
Cáspita! Ahora que había empezado las clases de spining!
P.D: la verdad es que no vamos a la cape epic porque este proximo día 25, alerta cae en domingo, cumple años nuestro querido baby de la colla (sí, te disputo el título pero es tuyo) y para marzo aún estaremos de fiesta celebrando el evento...
Años amigo Eduard, yo no cumplo años! Sere eterno! Bueno eterno en vuestros corazones.
Salva, ahir en una coneguda teleserie i arrel del teu darrer comentari, vaig sentir una frase que em va ferir profundament, diu aixi: "Prefiero vivir entre pajaros que deseando tener alas"
I si em va ferir es perque m'hi sento reflectit, potser perque se m'estan acabant els somnis.
Conyo! el 25 cau en diumenge! me cago en la leche, habra que liarla!! Anire pensant una ruta per celebrar l'esdeveniment, guardeu-vos el dia si us plau, i fins i tot aviseu que no anireu a dinar tots els que pogueu sortir, degut a l'any que he passat m'agradaria celebrar aquest aniversari d'una manera especial, pensare!, no se si sera amb bicicleta o no, pero m'agradaria fer-ho especial i m'agradaria que vosaltres hi fossiu, aixi que us demano si us plau i desde el cor que us guardeu el diumenge 25 per fer algo diferent. Ja em van venint idees.
Stay tuned!
No es por nada,pero me siento discriminado;este sabado,celebro mis primeros y ultimos 37 años de una vida que espero sea muy larga.No sé si será posible que lo celebremos juntos ya que ahora mismo empiezo los entrenos para mi primera gran cita del año,la maratón,y no precisamente la de tv3.Quedan 2 meses y la bici poco la voy a tocar;de acuerdo que si no la hago por problemas en la fascitis del pie derecho no pasa nada,pero mentalmente este año me la he propuesto terminar.Desde mi mundo "autista" una forta abraÇada canallas.salut
Ep, de discriminado res, estas convidat, com tothom, i tu tambe vas dir que faries una ruta especial pel teu aniversari...hi ha ruta o no?
Apa, que aquest gener també va carregat de celebracions! Em sap greu la vostra decisió perquè jo em sentia identificat amb vosaltres per l'esforç a que us havíeu compromés, era una aventura extraordinària, de les que jo ja he arribat tard per fer-la però que trobo apassionant, penseu que molt sovint hi han coses que sols tenen una oportunitat per realitzar-se i si no t'impliques al màxim no son assumibles i... la vida només és viu una, una sola vegada.
Fins aviat.
Sabies paraules amic pepitu, de fet son tan certes que les estic aplicant. La vida nomes es una i si t´encantes, i jo en soc especialesta, et perts certes coses. Sento que hi hauran mes trens de curses bojes, pero el tren de fer una familia comença a preparar-se per marxar, i jo vull mes que bicis i mes que res pujar-hi.
La meva celebració la deixaré per mes endavant.Ara mateix només en vui centrar en el meu unic objectiu .Per cert el dia 25 em descarto,tinc un dinar familiar.Salut
Si vols amic Bernat podriem fer-la conjuntament;ja sigui dinar o un esmorzar potent.Que hi dius?
Pepitu, mai és tard, de fet aquest tipus de curses estan farcides de bikers del teu perfil, més que de bikers del meu perfil.
Si cal fem una altre celebracio Palmer! cap problema!
Pepitu,Salva, Albert...treieu el vostre espirit aventurer i apunteu-vos a las transpirenaica catalana....., si la fesim tots sería una boooooomba...
Publica un comentari a l'entrada