Aquest dilluns he sortit amb btt amb el Sergi, en Francesc i d'altres (6 en total) i he disfrutat de valent amb el recorregut triat, malgrat que dos punxades ens han retrasat e impedit realitzar l'itinerari consensuat ja que a les 13 hores tenia que estar a casa.
Avui he vist la nova bici d'en Sergi, una Paduano amb carboni i titani... un Ferrari hiper lleugera amb un disseny dels que fan girar-se als bikers. 10 cms davant i tan sols 2 a darrera no ajuden a còmodes descensos però rédeu a les pujades com es deu notar.
Circumstàncies del recorregut en Sergi la pogut estrenar el primer dia per Collserola al sempre respectat "muro", i la pujat de maravella malgrat que al darrer tram, un cop ja deixada la darrera rampa ha mantingut un ritme molt suau.
He trobat algunes trialeres amb reguerots importants degut a la pluja de dissabte al vespre, tan com vosaltres imagino trobàreu ahir diumenge.
Coincidències de la vida ens vam trobar al carrer Anglí. Jo us vaig veure sueltos, a la última i feliços tot baixant pel carrer... malgrat que el comentari que la Montsita em va fer al despedir-nos de vosaltres es que semblàvem una colla una mica envellida... Berni a part suposo...
Redéu... si estem "estupendos a pesar de todo"!.
Fins aviat!
8 comentaris:
Fletxa, vares deixar el Pabello molt alt?
La Paduano per trialeres???
Hola!.
No vam fer molts quilòmetres perquè gran part del recorregut va ser fet per corriols començant per tota la ladera: des del tennis Diagonal fins al final de tot, pujar fins la "curva de la carretera0n acaba La Sargantana" i baixar per la trialera que ens portarà a la pista que ens porta cap a La Sargantana, a l'enllaç vem baixar pel corriol malmés per la tromba d'aigua de dissabte, que ens apropa al "Muro"...
En definitiva 34'5 qms. que vaig fer molt sencer.
La Paduano no va ser molt còmode per les baixades... però la Nomad la duia en Francesc que tenia la seva a reparar.
Cuando deje de hacer calor de una puta vez y pueda salir con mi nueva bicicleta de titaliel.lo, aleación especial de la nasa de titanio y hielo.
Espectacular funcionamiento, suavidad bajando, como si flotara, pese a sus solos 3 cm traseros y 7 cm delanteros. rabiosa, veloz y electrizante a la par que comoda subiendo. La bici de mi vida.
Lastima que el cuadro sufre peligro de torsiones por encima de los -5 grados de temperatura exterior. A ver si para cuando vayamos en invierno a Tavertet...
Eduard, casate conmigo!!!!
No me faltan ganas bribón, pero lo nuestro no funcionaría, es un amor imposible.
A ti te gusta la taglatiela,
y a mi me gusta la briciola.
P.D: Dema a les 6 al bocata de sants!
El Ferrari no el pots posar a una pista de terra, no entra als parkings petits i si el angul de la pendent de entrada es tancat toca el terra del auto i val un pastón de reparar, com toquis una columna amb el retrovisor et deixas una fortuna. Tens que deixar-lo al parking amb cuidado per que si t'el roban l'has cagat que val una pasta, consumeix moltisim i l'assegurance val molts calés, només caben dos personas així que si es tracta d'una familia es te que tindre altres cotxes, la conducció no es gaira cómoda, es un cotxe per corre en un moment de limitacions, de fet, fa masa soroll. El Ferrari es un cotxe per ensenyar-lo, per que et veigin amb ell...peró practic, el que es diu practic...
...bravo jose, para prácticos ya están los TUAREGS, CAYENNES, etc...
Publica un comentari a l'entrada