Dissabte, les 8 del mati, no tinc més sòn, pero la mandra em fa donar voltes fins quarts d'onze, reacciono, m'aixeco i vaig a visitar el Salva a la caseta, a la vegada que esmorzar amb el Jose al mercat, xerrant d'això i d'allò...arriba el moment d'anar cap a casa, sense res a fer...fa calor, bastanta el sol em crema a la pell, la ciutat bull i jo m'ofego dins ella. Entro a casa, no te sentit fer dinar, acabo d'esmorzar, la neteja ja la vaig fer, la TV és com molts diuen una caixa tonta, i l'ansietat em comença a assetjar, només tinc una sortida, escapar-me, a on? a la muntanya, i la més propera es collserola, i la manera més ràpida amb bicicleta, em vesteixo d'una revolada, despenjo la bici i surto disparat, amb 15 minuts em trobo pujant per la carretera de vallvidrera, ja envoltat d'arbres i sense notar el bullici de Barcelona, per fi...respiro tranquil, l'ansietat desapareix, i començo a pedalar tranquilament i alegrament, si! fa molta calor, però paga la pena. Passa el temps i els kilometres i em fico per les pistes que em fagin fer mes volta.......
arribo a casa, 60 km. la dutxa, aigua freda i ara un plat de pasta, son les 6 de la tarda, estic cansadot, pero mes relaxat que fa unes hores....
nois, sort en tinc de la bici i els amics sino estaria totalment desquiciat, sino ho estic una mica ja.
ens veiem demà diumenge,
una abraçada!
4 comentaris:
Per cert, en un món ideal, ens veuriem aquesta nit sopant tots plegats...
però no vivim en un món ideal, o si?
En un mon ideal, aquesta nit toca "Bakanal Romana"
¿Algún fantasma hijo puta acecha más de lo habitual?
M'apunto a la Bakanal Romana nomes si puc trobar "esclavos tracios" son tan varoniles.
Remember Espartaco! Oighhh.
Publica un comentari a l'entrada