Benvolgut senyor Vilagines, fa un temps voste expresaba els seus dubtes sobre el mon de la bicicleta: que si la 575, que si carbono, que titanio, que la as-r es la meva, etc.
Com sap, he tornat a cambiar de bici i precisament per aixo dimecres prestaba especial atencio a les sensacions i comportament de las maquinas. He aconseguit tornar-me a trobar molt comodo amb la cannondale, he recuperat un cert punt d´ilusio per fer bici i no nomes per esmorçar, m´ha permes mes posibilitats que no pas la heckler, en el sentit de que puja i roda millor (son tres kilos menys a arrosegar). Nomes en deixaba el regust amarg de renunciar al plaer de les baixades.
Dimecres vaig poder gaudir de nou al cent per cent de les baixades i trialeres, vaig tornar a fer el bombers com un campio (l´ultim dia amb la super v ho vaig caminar tot desde la rampa fins abaix), vaig fer a tope (I miracle sense llantar) les arrels, en vaig treure el mono de velocitat. Per altre banda, deseguida, al mateix carrer galileo, vaig pendre consciencia de la magnitud de la tragedia, aquesta bicicleta d´hojalata costa molt d´arrosegar, es molt mes tanque, no m´estranya que sigui estable a les baixades. Uf que patirem!
En vaig tindre que emplear a fons per pujar el mortirolo, i aixo que estic mig en forma! Voste sap que vem tindre un bonic rifirafe pujant cap als bombers per la carretera, despres de dos baixades de pinyons, no vaig poder arrosegar mes el monstre cap a voste, que gracil como una gacela del desierto, me dio pal pelo.
Totes aquestes reflexions vaig treure del canvi de bicicleta, pero encara en falta explicar una sensacio, un pensament que respon la seva pregunta sobre que fer amb la/es bici/s.
La yeti AS-R en va semblar una bici super completa, molt polivalent i sobre tot molt asimilada a voste, o a l´inreves, voste esta perfectament adadpat a la AS-R. Dona voste la sensacio de pujar molt comodo (amb permis del Salva), la bici es prou ratonera com per fer les laderes, va baixar perfectament la pinasa, puja com una bala la carretera, es defensa prou be als bombers (aqui en sembla que va fallar el pilot, que no se pas a quin boig seguia) roda estupenda a les aigües i "flota" de conya al mortirolo. Felicitats, te voste quelcom que s´asembla molt a la bici ideal.
No la cambi per aborriment.
4 comentaris:
Amic Eduard, por alusiones (como propietario de una Heckler):
El problema no es la Heckler, sino que vd. se montó la bici para tragar todo lo que se pusiera por delante, viciosillo, viciosillo, y en dicho montaje primó las capacidades de descenso, antes que las rodadoras.
Estoy de acuerdo en que la Yeti del cap de taller es una buena bici, pero se imagina lo que seria capaz de hacer el Mountain BIke Hero con una bici buena de verdad como la Heckler?
Sin ganas de hacer sangre, se despide un admirador de sus habilidades.
De las suyas tambien amic Bernat.
No quiero celos por Dios!!!
Avui esmorzant li comentava al Jose, tinc ganes d'estrenar una bici sencera. No se si rigida, doble, monociclo, titanio, carbono o hojalata.El fet d'estrenar una bici, res més. I per altre banda despres de unes sortides de qualitat, Irati, Collseroles varis, tinc clara una cosa, l'ASR es la bici primaria, la mare de totes les meves sensacions, la maquina amb la que em sento més una unitat, i això em va passar des del primer dia que va estar entre les meves cames.
Ara bé, soc un tio curiós, i m'agrada probar coses, i per tant vull tastar més bicis, i tard o d'hora en tindre un altre...perooo l'ASR, sempre sera la bici primaria, sempre m'estara esperant que la despenji per sotmetrela al goig de la muntanya. I se que em respondrà. I dimecres em va provocar molta rabia no haverpogut fer els bombers a 0. Però vam treure una màxima, quan poses un peu a terra estàs perdut.
Jo en quedo amb una altre maxima: "Soc un tio curios i m´agrada provar coses noves..."
MMMMMMMMM!!!!!!! Como vuela mi imaginación!!!!!
Publica un comentari a l'entrada