Es art allò que ens agrada? o ens agrada allò que ens diuen que es art?
dimarts, 6 de maig del 2008
Sabem quan algú es bo perque ens ho diuen...
Un dia, en Joshua Bell, un dels millors violinistes del mon, es va posar texans i una samarreta, i acompanyat d'un stradivarius de mes de 3 milions de dòlars, va baixar al metro, i durant 45 minuts va tocar el millor del seu repertori, no li va fer puto cas ningú fins al final.
Es art allò que ens agrada? o ens agrada allò que ens diuen que es art?
Es art allò que ens agrada? o ens agrada allò que ens diuen que es art?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ya estamos provocando...
Miauuuuu!!!
Suenan tambores de guerra de cara a Irati. Huiid , Huid insensatos Pathfinder y el Forner Daurat van a tener unas discrepancias camino del Abodi. Salvad vuestras almas, yo por desgracia no podre.
como que no podras capitan?
porrr rohannnnn!!!
L'art es l'obra d'un o uns artistas, si el artista es capaç de transmetre els sentiments, las esencias, las sensacions, el public ho captará, ho sé per que aixó ho he vist, ara bé, si el artista es fred, encara que sigui escolasticamente perfecte, impecable en la execució de l'obra, no transmetrá res de res, ningú ho captará, i si el lloc no es el idoni fracasará, dit aixó, el public es tan manipulable i influenciable, que es pot conseguir que algú pensi, per exemple, que el chiqui chiqui sigui una cançó, o sigui capaç de pagar milions d'euros per una pintura que en ocasions, al autor l'hi a costat menys d'un hora de fer...
Publica un comentari a l'entrada